L'arquitectura popular: Cases de cos
Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir per correu electrònicComparteix a Linkedin
Imprimir
Documents
 

Cases de Cos
Cases de Cos

Els habitatges dels carrers Aurora i del carrer Eixample són un curiós exemple de l'herència arquitectònica de Premià de Mar. Les cases gairebé segueixen fil per randa l'estructura pròpia de l'edificació més característica de la comarca del Maresme: les cases de cós. El nom prové del català antic: cors, que vol dir curs, trajecte a recórrer, camí. D'aquí el significat derivà per descriure un “solar apte per a edificació dins un nucli de població”. Un cós solia medir uns cinc metres d'amplada. En alguns indrets també hi havia cases de cós i mig, fins i tot de dos cossos, però les més habituals eren d'un sol cós.

Ara bé, haureu observat que aquestes són més estretes: no sempre arriben a aquests cinc metres. El motiu és que, a la primera meitat del segle XIX, van ser construïdes pels industrials locals per ser utilitzades com a llars pels seus treballadors i, sabent el pa que es donava en aquells temps, no és d'estranyar que les mides tradicionals es retallessin uns pams per aquí i uns pams per allà, més que res perquè ja en aquells temps les mesures sovint eren relatives.

Les cases de cós eren, des del segle XVIII, l'habitatge paradigmàtic dels pescadors catalans. De fet, la imatge habitual de les cases de cós era saludant l'horitzó a primera línia de mar, com a fons de tot el munt d'estris de pesca que s'hi recolzaven a l'entrada. La planta baixa acostumava a fer-se a un nivell més baix que el carrer. Malgrat que aquest fet fa els edificis més propensos a les inundacions, amb aquest soterrament s'aconseguia una millor regulació de la temperatura, per l'aïllament, i a la vegada s'aprofitava el sòl extret com a material per acabar d'aixecar l'edifici. Així doncs, amb l'hort al davant i el pati amb el safareig al darrere, a la planta baixa s'hi situava la cuina-menjador i al pis superior, les estances. Algunes de les cases de cós disposaven també de pou, el qual en moltes ocasions era compartit amb la casa del costat.

^