Va néixer a Premià de Dalt el 1952 i morí en aquesta mateixa localitat el 1992. Es llicencià en Filologia Romànica i es dedicà a l'ensenyament secundari. Fou col·laborador de diversos diaris i revistes com Diari de Barcelona, El Món, Última Hora, Avui, El País, El Periódico, El Observador i Gra de Fajol.

Fou membre fundador del col·lectiu literari La font del cargol. I va participar en l'elaboració de dues antologies comarcals el 1979 i 1983, també va coordinar l'antologia Territoris, 1984, i va promoure la publicació de Deu claus al pany, 1991

La seva incursió en el món literari vingué de la mà del gènere poètic, amb un seguit d'obres que, en general, es caracteritzen pel seu to existencialista: El crit i la paraula (1973),Tricefàl·lia (1975), escrita conjuntament amb Salvador Solé i Joan Foni, Doble fons (1977), Destinatari d'albes (1980), Limito al nord només amb el teu sexe (1981), La trista veu d'Orfeu i El tornaveu de Tàntal (1982), La xarxa del Númida (1986) i Els breus estius (1989).

Pel que fa al gènere narratiu, publicà un recull de contes eròtics titulat Mantis i altres transformacions (1983), Els conys saborosos (1986), la narració Terra de crims (1987) i dues novel·les: Interruptus (1981) i Palmira (1991).

A més, també traduí algunes obres, d'entre les quals destaca la traducció al català de la Història de l'ull, de Georges Bataille.