Són divertits, tendres i surrealistes, pasten a quatre mans i mentre esperen que el pa pugi i es cuini ens regalen un viatge en el temps i els sentiments, acompanyats de cançons dels anys 50, de les notícies de la ràdio i d'aquestes ganes de viure que es respiraven en els anys de la reconstrucció.
Ell és ingenu, distret i somiador, ella és pura energia, velocitat i moviment. Junts són com l'aigua i la farina, junts preparen el pa en un dia que sembla senzill i normal, com el pa de cada dia, però en realitat és màgic i sorprenent, com ells dos. Tulli llegeix boca avall suspès d'un pal, Vroni camina amb bicicleta pedalant amb les mans i guiant-se amb els peus.
