Mapa del patrimoni cultural i natural de Premià de Mar Memòria tècnica Jordi Montlló Bolart (Actium, Patrimoni Cultural, S.A) febrer 2011 SUMARI 1. PRESENTACIÓ..............................................................................................3 2. AGRAÏMENTS................................................................................................4 3. MARC TERRITORIAL ...................................................................................5 3.1. El medi físic ................................................................................................5 3.2. La població i la seva activitat.......................................................................7 3.3. Evolució històrica ......................................................................................10 4. METODOLOGIA ..........................................................................................20 4.1. Marc teòric.................................................................................................20 4.2. Processos de treball..................................................................................23 5. RESULTATS DE L'ESTUDI.........................................................................26 5.1. Patrimoni immoble....................................................................................28 5.2. Patrimoni moble .......................................................................................45 5.3. Patrimoni documental ..............................................................................46 5.4. Patrimoni immaterial.................................................................................47 5.5. Patrimoni natural.......................................................................................48 5.6. Elements no inventariats ..........................................................................50 6. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FIXATS .............................................52 6.1. Protecció legal .........................................................................................52 6.2. Estat de conservació................................................................................57 6.3. Cronologia ...............................................................................................61 7. BIBLIOGRAFIA i webgrafia ........................................................................64 FITXA TÈCNICA Nom del projecte Mapa del patrimoni cultural i natural Població i comarca Premià de Mar, El Maresme Promoció Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona) Ajuntament de Premià de Mar Execució intervenció Actium Patrimoni Cultural, SL Realització Jordi Montlló Bolart, historiador Equip de suport Miquel Gea i Bullich; Laura Bosch Martínez Dates d'execució Abril ­ juny de 2010 1. PRESENTACIÓ L'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local. Dins del seu Programa d'Interpretació del Patrimoni Cultural, l'OPC promou l'elaboració de Mapes del patrimoni cultural, amb col·laboració dels municipis interessats, seguint els següents objectius: · Captació exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d'un munici- pi. · Valorització dels elements reconeguts. · Adopció de mesures per a la seva protecció i conservació. · Planificació de les accions de rendibilització social i cultural. Aquesta memòria tècnica reflecteix el resultat dels treballs de recerca i elaboració del Mapa del Patrimoni Cultural i Natural del municipi de Premià de Mar (El Maresme). L'estudi ha estat encarregat a l'empresa de serveis culturals ACTIUM PATRIMONI CULTURAL, SL, a partir de la sol·licitud efectuada per l'Ajuntament de Premià de Mar. La realització del treball ha estat executada per Jordi Montlló Bolart entre els mesos d'abril i juny de l'any 2010. 2. AGRAÏMENTS Aquest treball no s'hauria pogut realitzar sense l'inestimable ajut d'un seguit de persones a qui volem agrair enèrgicament. En primer lloc volem agrair la col·laboració de l'Ajuntament de Premià de Mar pel seu interès i les gestions facilitades. Però d'una manera molt específica al personal dels diferents departaments consultats. També volem agrair el seu ajut a particulars i representants d'entitats que tan amablement ens han atès. Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem trobat una sèrie de persones que ens han atès molt professionalment. Volem agrair les atencions rebudes dels tècnics del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. El nostre agraïment també és per totes les persones que ens han obert amablement les portes de casa seva. 3. MARC TERRITORIAL 3.1.El medi físic Premià de Mar és una vila marinera de la comarca del Maresme, entre El Masnou i Vilassar de Mar, amb tres quilòmetres de platja i una superfície de 2,1 km2 i 27.399 habitants, segons el cens de 20091. Per tant, amb una densitat demogràfica de 12.985, 3 habitants per km2. Es troba al sud de la comarca, a només 20 km de Barcelona. La comarca del Maresme, s'estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera. Lloc de pas, des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa. Morfològicament pot dividir-se en dues parts: el vessant oriental de la serralada i la plana que s'estén al seu peu, davant la mar. A la zona muntanyosa els materials són majoritàriament granítics, solcats per petits o grans dics de roques més dures, però en general és un granit fàcilment atacable per l'acció de l'aigua i la temperatura al sector occidental (de Montgat a Sant Vicenç de Montalt). Aquest granit aixecà materials paleozoics, esquistosos, els quals, arrabassats en moltes bandes per l'erosió posterior, han sobreviscut encara al sector oriental, on la conservació d'aquests materials ha fet que les alçades màximes estiguin uns 200 metres per damunt dels altres cims. Les diferències d'alçada són degudes també a les falles transversals, que han dividit la serralada en un conjunt de blocs més o menys basculats, com el de Sant Mateu, el Corredor, i el del Montnegre. Les condicions morfo genètiques han produït unes formes gastades, aplanades, a la carena, en evident contrast amb els vessants, pendents a causa de l'erosió de l'aigua, en el gran desnivell davant la 1 Dades extretes de l'Idescat Mediterrània. Vers el fons de la comarca cal distingir els granits erosionats, aplanats, a la part baixa, solcats pels cursos d'aigua descendents enmig de planes al·luvials, i el rebliment quaternari del fons de la plana, davant la mar. Aquesta plana és més extensa des del Masnou a Sant Vicenç de Montalt; des de Caldetes a Sant Pol els contraforts muntanyosos arriben fins a la mar, i els pobles resten encaixonats dins les velles cales. Des de Calella a Malgrat es reprèn la planura, formada per la retenció del delta de la Tordera pel cap de Calella. El municipi de Premià de Mar és format per sol nucli de població molt compacte, fruit d'un creixement urbanístic desmesurat entre els anys 60 i 80 del segle passat. El nucli històric es va formar al voltant de Can Manent i s'independitza de Sant Pere de Premià l'any 1836, formant ajuntament propi. Pel que fa a la jurisdicció eclesiàstica no obtindrà parròquia pròpia fins l'any 1841. Limita a l'est amb el municipi de Vilassar de Mar, al nord amb el de Premià de Dalt, a l'oest amb el Masnou i a migdia amb la mar Mediterrània. D'entre tots aquests veïns cal destacar la influència del poble de Premià de Dalt, ja que n'és el seu origen i bona part de la seva història fins el segle XIX. El territori és format per una plana de materials quaternaris que descansa sobre una formació més antiga, i que s'enriqueix amb els materials saulonencs provinents de la Serralada Litoral dipositats per les rieres o torrents que creuen el terme i desguassen directament a la mar. Aquestes rieres dividien antigament les partides del municipi: de Solijà, entre el límit amb el Masnou i el torrent de la Dona Morta; de Clapers, entre aquest torrent i el de Castells; de Barraques, entre aquest torrent i la riera de Premià; dels Camps, Sant Pere, Pi i Trullars i Botigues, entre la riera i la carretera de Vilassar de Dalt; de les Travesseres, entre aquesta carretera i el torrent de Ca l'Amell, i de Codines, entre aquest torrent i el límit amb Vilassar de Mar. La costa és baixa i sorrenca, continuació de la plana emergida. Però les característiques platges de Premià de Mar han anat retrocedint, sense poder-se recuperar, per l'obstrucció dels ports construïts des dels anys 70 que han impedit l'aportació de les sorres de la Tordera. Per la seva situació, gaudeix d'un clima Mediterrani, suau amb estius calorosos i humits i hiverns temperats. Les pluges són força irregulars però no gaire abundoses i es concentren principalment a la tardor i a la primavera. Ocasionalment les pluges sobtades poden comportar la baixada de rieres i torrents, de vegades, fins i tot, de forma tràgica. Arran de mar, com tots els pobles costaners del Maresme, és travessat per la línea del primer ferrocarril de la península (Barcelona ­ Mataró) de 1848, i per la carretera Nacional-II, o antic camí reial (Camí Ral). Pel sector septentrional, és travessat per l'autopista C-32, construïda l'any 1969. Dues carreteres locals comuniquen Premià de Mar amb Premià de Dalt (BV-5024) i amb Vilassar de Dalt (BV-5023). 3.2.La població i la seva activitat El topònim de Premià, té una evident etimologia del gentilici llatí Primilano, referenciat en diversos documents a partir del segle X (COROMINAS, J. 1996). Concretament, un document datat l'any 930 parla literalment d'un lloc ubicat "... in Maretima, in villa Primiliano2". La paraula "Maretima" com a lloc proper al mar és el que dóna origen al nom de la comarca del Maresme, i no, com es publica encara ara erròniament, com a zona d'aiguamolls, que no n'hi ha hagut mai. La parròquia de Premià es troba citada en un altre document del 966 quan diu: ".. et ecclesias de Primiliano et de Taliano cum parrochia, decimis et primiciis3." També a l'any 987 es diu ".. in termino de villa Primiliano, super domum Sancta An(a)stasie4". La primera dada sobre la població de Premià de Mar és de l'any 1836, amb 1400 habitants, totes els anteriors estan relacionades amb el poble matriu: Sant Pere de Premià. Abans d'aquesta data era el barri de mar o de baix de Sant Pere de Premià. A partir d'aquesta data, es coneixerà amb el nom de Sant Cristòfol de Premià (San Cristobal en la majoria de documents) i el creixement serà constant i continuat al llarg del segle XIX; l'any 1900 la població ha augmentat en 40 anys a 2.239 habitants, més del 50%, sens dubte pel creixement econòmic i el procés d'industrialització que demana mà d'obra de fora del poble. Trigaria 60 anys més en duplicar-se el número d'habitants. Però la gran explosió demogràfica es produeix entre 1960 i 1980: en vint anys es quadruplica. Aquest creixement s'explica per l'arribada massiva d'immigració que pateix Catalunya, dins un context socioeconòmic més global. Però que a Premià de Mar es va reflectir inexorablement, creant una situació límit a la que cal sumar la realitat de Premià de Dalt, amb la formació de barris sencers en el límit dels dos municipis, sense els més mínim serveis. 2 Document de l'Arxiu capitular de la catedral de Barcelona, Liber Antiquitatum II, núm. 461, folis 159bc, publicat per Àngel Fàbrega l'any 1995. 3 Document de l'Arxiu capitular de la catedral de Barcelona, Liber Antiquitatum IV, núm. 56, folis 17d-18b, publicat per Àngel Fàbrega l'any 1995. 4 Document de l'Arxiu capitular de la catedral de Barcelona, Liber Antiquitatum II, núm. 473, folis 162cd, publicat per Àngel Fàbrega l'any 1995. Malgrat l'impacte urbanístic de la construcció desmesurada dins el terme municipal de Premià de Mar, tant en extensió com en alçada provocada per la crisi demogràfica de la immigració; a partir de 1980, l'increment ha estat menor però suficient per esgotar en la seva, gairebé totalitat, l'espai dedicat a conreus o zona verda, si exceptuem la platja. L'activitat econòmica dels premianencs Quan el barri de baix s'independitza, l'any 1836, la població tenia una dedicació casi exclusiva a l'agricultura i a la mar. Aquesta tradició ja provenia de segles enrera. El document més antic que ens en parla és el Discurso General de toda Cataluña, Rossellón y Cerdaña(1685), escrita per Ambrosio Borsano, militar milanès al servei de Carles III des de l'any 16735: Todo lo que son colinas y costas desde Barcelona a Mataró son todo viñas y los montes son de bosques de ansinas y pinos y al llano hay muchos campos de trigos y legumbres... Per l'estudi del segle XVIII, hi ha els cadastres de 1728 i 1736, referents a la totalitat de Premià (de dalt i barri de mar), que confirmen aquestes preferències per activitats econòmiques extractives, com la pesca i l'agricultura (VINYALS: 1983). La vinya era el conreu més estès amb diferència i hi havia un gran percentatge de mallol6. En segon lloc es conreaven cereals, tot i que n'era importador i, per tant, la superfície de cereals no era suficient per abastir la població. L'horta, tot i ser un tipus de conreu dedicat a l'autoconsum o com a molt al mercat local, era molt important per les economies familiars. Estava situat en una zona propera a les cases. Finalment, trobem un tipus de conreu molt minoritari i dispers d'arbres de secà, sobretot ametllers i garrofers. 5 Isabel GIMÉNEZ: 2006. 6 Vinya jove. Josep Vinyals (1983), ja destaca per aquest període un major desenvolupament econòmic en el barri de baix. En altres pobles veïns és un període de creixement demogràfic que no es detecta tan a Sant Pere de Premià i si en canvi, una major activitat de pesca. Els grups socials que Josep Vinyals n'extreu dels cadastres són els jornalers o treballadors, menestrals o pescadors que posseeixen petites porcions de terra que no els permeten dedicació exclusiva i han d'anar a jornal o arrendar terres, o han de tenir el camp com a segona opció respecte a la seva dedicació principal. Són el grup més nombrós però el que controla menys extensió de terres. Un grup mitjà controla extensions prou grans per viure'n que o bé arrenden part de la terra o contracten temporers. El grup que controla grans extensions de terra, que poden ser pagesos o masovers, però que en general són elements no pagesos, que poden viure fora del poble i n'impedeixen l'accés a la terra dels explotadors. Acostumen a arrendar les terres o en masoveria, a pagesos de Premià i probablement fan servir mà d'obra assalariada. És el grup més reduït. Per tant, quan parlem dels premianencs de mar ho fem de pescadors, però també de pagesos. A partir del segon terç del segle XIX s'hi afegeix l'activitat marinera transatlàntica, especialment estudiada per Joaquim Moragas (1995), però poc analitzada econòmicament fins el moment. Com exemple es pot destacar que a l'any 1844, es va donar el cas que a vigílies de la festa major, va coincidir l'arribada al port de Barcelona de sis vaixells que tornaven d'Amèrica, amb gran part de la seva tripulació originals de sant Cristòfol de Premià. Feia mesos que estaven fora de casa i la festa d'aquell any fou especialment celebrada. L'any 1875 segons dades del registre Civil, dels 413 habitants desglossats per professions, consta que hi havia 85 pilots i 170 mariners, és a dir, el 61,74%. També hi trobem 41 teixidors i 6 fabricants del que serà l'inici de la principal activitat econòmica de la segona meitat del segle XIX: la indústria. Sobretot a partir de finals de segle, amb l'establiment de fàbriques tan importants com Can Puiggròs, la Fàbrica del Gas, Can Serra Oller, el que seria el vapor Vell, i la Foneria Roura. L'arribada del ferrocarril, l'any 1848, sens dubte fou un motor pel desenvolupament econòmic de la comarca i de Premià de Mar. La implantació d'aquestes fàbriques modificaria substancialment tota la fisonomia urbanística del poble. Totes elles es van situar als afores del nucli urbà. Això motivarà la creació d'un e