L'A U T È N T I C A FELICITAT NO COSTA DINERS APROFITA EL TEMPS LLIURE PER AL QUE DE DEBÒ ÉS IMPORTANT Guanyes tu, guanya el planeta i guanya tothom. Patrocina: DOCUMENT BASE DOCUMENT BASE INTRODUCCIÓ Des de fa uns anys les campanyes d'educació per al desenvolupament dutes a terme en els nostres centres escolars tenen un denominador comú: el consum responsable, enfocat des de diferents punts de vista (l'alimentació, el medi ambient, la moda, etc.). Hem vist com els drets de milions de persones es vulneren com a conseqüència de l'accelerat ritme dels nostres patrons de consum, principalment els de les societats que vivim en països enriquits. El consumisme afecta les possibi- litats de desenvolupament de les poblacions i a la sostenibilitat de la terra, amb especial incidència en els països empobrits. En aquest curs volem ser propositives, convidant a les nostres comunitats educatives a dur a terme una vida senzilla amb la qual gaudir de valors i experiències que no girin en exclusiva al voltant del consum, per no danyar el medi ambient ni perjudicar les condicions de vida d'altres persones al món, ni les nostres pròpies en un futur no tan llunyà. Nos hemos acostumbrado a saturar nuestro tiempo con entretenimientos sofisticados o cargados de adrenalina, que causan estrés y generan residuos. Hemos desvirtuado el disfrute de nuestro tiempo de ocio, de los placeres sencillos de la vida... y trasladamos este mensaje a la infancia y a la juventud, que son quienes tienen más capacidad de transformar el futuro con sus acciones y sus reivindica- ciones. Ens hem acostumat a saturar el nostre temps amb entreteniments sofisticats o carregats d'adrenalina, que causen estrès i generen residus. Hem desvirtuat gaudir del nostre temps d'oci, dels plaers sen- zills de la vida... i traslladem aquest missatge a la infància i la joventut, que són els que tenen més capacitat de transformar el futur amb les seves accions i les seves reivindicacions. Durant aquest curs volem proposar que hi ha altres formes de viure i gaudir del nostre temps lliure, que aprofundeixen en valors i actituds com el respecte, la solidaritat, la convivència, la senzillesa i el contacte amb la natura. Volem donar a conèixer que gaudir de l'oci i del temps lliure no és una cosa comuna a totes les per- sones del planeta, tot i ser un dret humà. No hem d'oblidar les implicacions que el nostre oci i temps de lleure tenen per a d'altres persones que viuen en països empobrits: la nostra forma de vida, la de les societats consumidores, implica que es vulnerin els drets d'altres persones i s'esgotin els re- cursos, repercutint negativament a altres parts del planeta. Així, contribuïm a modificar radicalment aquestes societats i territoris satisfent necessitats, sovint molt fictícies. En aquest document base desenvolupem la idea bàsica de la campanya d'aquest curs, centrant-nos especialment en la infància. 2 DOCUMENT BASE Què entenem per temps lliure? El catedràtic de Pedagogia Jaume Trilla fa una classificació dels tipus de temps amb què comp- tem, i que de vegades arribem a confondre. Així, hem de diferenciar entre...: · temps no disponible: el que fem servir per a diverses obligacions, com treballar, anar a l'escola, col·laborar a casa, etc. · temps disponible: aquell que hem destinat a activitats que hem triat: extraescolars, classes d'idiomes o de música, activitats esportives, etc. Dins del temps disponible, hi hauria el temps lliure, definit com el que ens queda després de complir amb les nostres obligacions, i les ocupacions autoimposades. En general, les persones utilitzem el nostre temps lliure per descansar i realitzar activitats que ens aportin plaer o entre- teniment i que no podem fer en altres moments en què realitzem activitats amb certa obligato- rietat (feina, estudi, etc.). El sociòleg Max Weber ho havia definit com el conjunt de períodes de la vida d'un individu en què la persona se sent lliure de determinacions extrínseques, quedant amb això lliure per a emprar amb un sentit de realització personal tals moments, de manera que li resulti possible portar una vida veritablement humana. Trilla diferencia entre el temps lliure estèril (matar el temps, passar l'estona) i l'oci, concebut com una activitat que tanca un valor en si mateixa, tenint interès per a la persona i que implica normalment una motivació per a l'acció; seria per tant una forma positiva d'emprar el temps lliure, segons la seva definició. No obstant això, la definició d'oci més utilitzada és de Dumazedier (1968): Conjunt d'ocupacions de les quals l'individu pot lliurar-se de manera completament voluntària després d'haver-se alliberat de les seves obligacions professionals, familiars i socials, per descansar, per divertir-se, per desenvo- lupar la seva informació o la seva formació desinteressada o per participar voluntàriament en la vida social de la seva comunitat. El temps lliure (o l'oci, segons la definició de Trilla), es caracteritza per aportar, per a qui el prac- tica, un desenvolupament de les seves qualitats i aptituds personals. L'absència d'aquests valors faria que aquest temps, més que oci, fora ociositat. L'oci és un factor fonamental per al desenvolupament socioeconòmic d'una societat: indica el nivell de la qualitat de vida, crea llocs de treball i serveis que faciliten la vida diària de les perso- nes. Però també és essencial per al desenvolupament personal, ja que ens facilita la realitza- ció d'activitats que ens permeten relaxar-nos, fer activitats físiques que puguin millorar la nostra salut i fins i tot desenvolupar capacitats artístiques que no coneixeríem d'una altra manera, a més de permetre'ns assolir un grau acceptable de sociabilitat. És interessant en aquest punt tenir en compte com es reparteix el temps lliure segons els rols de gènere. En la major part de les cultures, són les dones les que s'ocupen de les poc reconegu- des però necessàries tasques de cura de la llar i de les persones, el que fa que hagin d'utilitzar gran part del seu temps lliure a realitzar aquest tipus de tasques. En països empobrits, aquesta bretxa de gènere afecta també a les nenes, quedant privades d'usar el seu temps lliure per a jocs i relacions interpersonals que puguin ajudar-les al seu desenvolupament. En molts casos, la dedicació a les tasques domèstiques, a més de privar-les de temps lliure per jugar amb els seus amics i amigues, les priva d'altres drets tan bàsics com el d'anar a l'escola. 3 DOCUMENT BASE Què diu la legislació internacional? A la Declaració Universal dels Drets Humans1, i al Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Cul- turals 2 s'al·ludeix al dret al descans i al lleure. La infància no és, per descomptat, aliena a aquests drets, i fins i tot en la Convenció sobre els Drets de l'Infant3 (1989) es reconeix el dret de la infància al descans i al lleure, al joc i a les ac- tivitats recreatives pròpies de la seva edat, i a participar lliurement a la vida cultural i a les arts. Però... el meu temps lliure, de debò és lliure? Una de les aportacions més rellevants de la industrialització al segle XX és la vinculació del nostre temps lliure amb el consum: la tecnologia va permetre a les persones alliberar-se de la feina, que unit a les reivindicacions per unes millors condicions laborals, va fer que les jornades es reduïssin i d'aquesta manera poder tenir més temps lliure. El consum és, la majoria de les vegades, un acte social: ens permet, en certa manera, socialitzar-nos. El mateix passa amb el temps lliure, utilitzat en la majoria de les ocasions per fer activitats amb persones del nostre entorn o amb els mateixos interessos. Avui dia el temps lliure és un dels valors més preuats en les societats dels països altament industrialitzats. No obstant això, hem arribat a un punt en què podem haver saturat el nostre temps lliure amb entreteniments, amb rutines creades per ocupar el nostre temps lliure, amb activitats que, al final, s'han convertit en molts casos en obligacions; activitats que no solen ser gratuïtes, sinó que acabem comprant el nostre temps lliure i comprant una felicitat que en molts casos ve imposada. Pel que fa a això últim, ja en el document #ConsumoJusto4 del Departamento de Estudios y In- cidencia Social de PROCLADE, PROYDE i SED, s'al·ludia a la mercantilització de la vida: el con- sumisme desprèn de valor humà qualsevol experiència: no es gaudeix de la natura sinó que es consumeix natura, no es gaudeix de l'art sinó que es compra art. S'ha generat per tant una societat en la qual tot queda mercantilitzat, tot és susceptible de compra i venda.. Gran part del nostre temps lliure el dediquem a consumir: anant de compres, veient televisió, jugant a videojocs, fent cues per entrar al cinema o per comprar qualsevol altra cosa. En molts casos oblidem que el principi fonamental del temps lliure, segons diferents teories, ha de ser el plaer i la seva fi, defensar la integritat individual enfront dels atacs de la societat industrial. Tenim en compte que aquest tipus de consum afavoreix la interacció social i per això ens sembla important, però no podem basar el nostre oci en el mer consum. Hem de contemplar el temps lliure com un element alliberador de les nostres obligacions, com a activador de capacitats creatives individuals i com a antídot contra l'avorriment, com a espai de relació amb altres persones, amb la natura en tot el seu conjunt. Precisament passa en molts casos que estem tan saturats d'activitats de "temps lliure" que cada vegada ens avorrim més, fins i tot les activitats que hem triat poden provocar-nos episodis d'estrès o frustració. Existeix a més el que en diríem "l'esclavatge del temps lliure", ja que malgrat els avenços en drets laborals i les facilitats imposades per la industrialització, cada vegada treballem més per poder accedir a l'oci consumista: necessitem treballar més hores per així guanyar diners amb el què cobrir econòmicament el nostre temps lliure. A més, l'ús massiu de la tecnologia ens fa molt 1 http://www.un.org/es/documents/udhr/index_print.shtml 2 http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/CESCR.aspx 3 http://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/CRC.aspx 4 http://comerciojusto.org/publicacion/informe-consumo-justo/ 4 DOCUMENT BASE fàcil portar a terme qualsevol tipus d'activitat, incloses aquelles de temps lliure, de manera que en certa manera estem limitant la nostra capacitat creativa per exercir el nostre oci de forma totalment lliure. I què té a veure això amb el desenvolupament? Tot aquest oci consumista pot aportar-nos satisfaccions (encara que siguin passatgeres o su- perficials) en els països enriquits, però tenen una sèrie d'efectes insostenibles i injustos sobre molts països empobrits: el 2008 la producció anual de residus electrònics, molts d'ells proce- dents dels nostres instruments d'oci (ordinadors, videoconsoles, telèfons, etc.) oscil·lava entre 20 i 50 milions de tones i la UE destinava el 47% dels seus residus tòxics a països d'IDH (Índex de Desenvolupament Humà) baix o molt baix (font: PNUMA). Molts dels recursos necessaris per elaborar productes per al nostre model d'oci aquí, són procedents de països en els quals no es respecten els drets laborals o els de la infància, on s'estan espoliant boscos i mines, ocasionant a mig i llarg termini una major incidència de desastres naturals, malalties i pobresa crònica. A més, no hem d'oblidar l'oci que té a veure amb el consum de serveis intangibles, com el turis- me: les emissions d'avions generen efectes perjudicials per al medi ambient, amb conseqüèn- cies més greus en aquells països amb menor capacitat de resposta als desastres. A més, els grans projectes turístics a països empobrits estan generant desplaçament de persones autòcto- nes, utilització de recursos naturals en detriment de les poblacions originàries, etc. Cal comprendre que l'acció més eficaç de desenvolupament a la qual podem contribuir les ONG de Desenvolupament és preveure la desestructuració d'altres societats, en aquest cas dels paï- sos empobrits. Per això és important educar des de l'ètica, fer comprendre que és necessari un repartiment més just de la riquesa (material, immaterial i de la pròpia naturalesa) per aconse- guir que totes les persones del món, inclosa la infància, puguin gaudir del temps lliure sense la necessitat de gastar diners. El sociòleg australià Rob Lynch durant el Congrés Mundial de l'Oci (Bilbao, 2000) assenyalava en la seva ponència: Es pot educar la gent des de l'ètica per fer un repartiment més equitatiu de la riquesa i per aconseguir que les persones utilitzin el temps lliure per fer coses més profitoses per a si mateixos en comptes de gastar diners sense parar5. Les actuals formes de lleure basades en el consumisme contribueixen a la generació de des- igualtats i l'increment d'una bretxa social entre els que poden accedir al temps lliure i l'oci, i els que no poden fer-ho. Aquesta bretxa augmenta tant en les pròpies societats occidentals com en els països amb menys accés generalitzat a l'oci i el temps lliure. En aquesta societat de consum molta gent ha assumit que els diners estan per sobre de tot, utilitzant a la natura, els éssers vius i les mateixes persones: tot es compra amb diners, incloent a les pròpies persones. Ocorren fins i tot casos en què la prepotència dels diners fa que hi hagi gent que s'aprofiti de la necessitat d'altres persones, donant-se d'aquesta manera situacions de tràfic de persones (per exemple, en entorns turístics a països empobrits, on ha crescut de forma alarmant el turisme sexual, que pateixen sobretot les nenes de països empobrits, encara que no és exclusiu de dones ni de menors). Hem de contemplar el temps lliure com a oci positiu i com un factor de protecció davant de possibles amenaces que impedeixen el ple desenvolupament de les persones, independen- tment del seu lloc d'origen o residència. Als països empobrits -però també als nostres- molts nens, nenes i joves no tenen la possibilitat de gaudir de temps lliure, sinó que a causa de la falta d'oportunitats i, a l'existència d'un teixit social i familiar fràgil, es veuen obligats a realitzar activitats perilloses per al seu futur o denigrants per a la seva persona (per exemple en casos 5 http://elpais.com/diario/2000/07/07/paisvasco/962998817_850215.html 5 DOCUMENT BASE de mendicitat o tracta de persones amb fins d'explotació sexual). A més, en molts casos, per extreure matèries primeres o manufacturar productes que utilitzem en molts casos en el nostre temps lliure, s'utilitza mà d'obra infantil. El fet que hi hagi nens i nenes que es vegin obligats a treballar impossibilita o dificulta les seves possibilitats d'accés a l'educació i, conseqüentment, a un futur més prometedor que els garanteixi sortir de la situació de pobresa i exclusió social a la que en molts casos viuen. Aquesta situació d'indefensió de la infància es dona també a casa nostra i a la resta dels països enriquits, però amb un origen diferent: l'oferta d'oci i temps lliure és tan fort que la infància i jo- ventut adquireixen hàbits que tendeixen a consumir sense reflexionar, pressionada per l'entorn social i l'agressiva publicitat. A més, moltes vegades gaudim del temps lliure en completa soli- tud. El Papa Francesc en la seva Encíclica Laudato si' reflexiona sobre com els patrons actuals de consum afecten a l'aïllament social de les persones: [...] juntament amb l'aclaparadora oferta d'aquests productes, es desenvolupa una profunda i melancòlica insatisfacció en les relacions interpersonals, o un nociu aïllament. Tot això va restant possibilitats de creixement emocional i intel·lectual en molts casos amb hàbits perillosos per al desenvolupament individual però també social, on amb prou feines hi ha lloc per fer alguna cosa pels altres, especialment pels que més ho necessiten. La publicitat, com dèiem abans, juga un paper