Avaluació del Pla local de joventut de Premià de Mar 2012-2016 Direcció i finançament: Oficina del Pla Jove Gerència de Serveis d'Igualtat i Ciutadania Àrea d'Atenció a les Persones Encàrrec: Ajuntament de Premià de Mar Coordinació Cristina Pérez Realització: Iniciatives i dinàmiques comunitàries SL (INDIC) 2 Índex Presentació ..................................................................................................................................................................................... 4 Metodologia de l'avaluació ................................................................................................................................................. 5 El context social .......................................................................................................................................................................... 8 Avaluació dels diferents programes ............................................................................................................................ 21 Programa de salut .................................................................................................. 22 Programa d'ocupació ............................................................................................. 28 Programa d'educació .............................................................................................. 37 Programa de participació ........................................................................................ 47 Programa d'oci ....................................................................................................... 52 Avaluació de la Comissió Transversal ....................................................................................................................... 65 3 1-Presentació L'Ajuntament de Premià de Mar, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha impulsat l'avaluació del Pla Local de Joventut 2012-2016 del municipi. Tal i com preveu el propi Pla durant el darrer any de la seva vigència cal avaluar-ne el seu funcionament global i detectar els canvis que cal introduir en el futur Pla local de Joventut. En aquest context, l'avaluació del PLJ ha de servir per identificar què i com s'han implementat les diferents accions, veure quin ha estat el seu grau d'execució, el seu impacte i a quina població s'han adreçat aquestes accions. En definitiva es tracta d'avaluar si s'han assolit els objectius que és perseguien i detectar àmbits de millora. A l'hora de realitzar el procés d'avaluació s'han tingut en compte elements estratègics de cara a assolir els objectius que la mateixa avaluació té, com per exemple, implicar a tota l'organització municipal, els agents socials i els propis joves per corresponsabilitzar-los i implicar-los del propi procés d'avaluació. L'objectiu final de l'avaluació per tant és aprendre, i extreure conclusions que puguin ser considerades en el futur Pla local de joventut. 4 2- Metodologia de l'avaluació El disseny metodològic per a l'avaluació del PLJ de Premià de Mar, s'ha fet tenint en compte allò que el propi Pla 2012-2016 preveia i establia per la seva avaluació en el capítol 7. No obstant, hi ha aspectes d'aquesta avaluació que no s'han pogut abordar de la manera prevista. Per exemple, el propi model preveia que havia de ser una avaluació continuada i periòdica i no esperar a la finalització de la vigència del Pla. Així mateix el PLJ 2012-2016 establia que l'avaluació havia de contenir una part quantitativa que s'havia de fer sobre els projectes concrets i havia de permetre obtenir dades sobre el grau de participació i d'incidència de cadascuna de les activitats. En concret: Fer unes fitxes on poder descriure cadascuna de les activitats. Fer el recompte de joves que havien participat. Identificar el perfil d'aquests joves. Identificar com els havia arribat la informació de l'activitat i/o servei. En cada projecte, aquests dos darrers indicadors havien de permetre analitzar la funció d'informació de la regidoria de joventut respecte els altres programes. Amb aquestes dades es volia avaluar cadascun dels projectes individualment, i agrupant totes aquestes dades estimar el grau d'incidència i de participació. Aquesta avaluació l'havien de dur a terme cadascuna de les regidories que liderava cada projecte i s'havia de fer anualment per tal de reformular, si calia, el mateix projecte per a l'any següent. Aquesta avaluació, però, no es va arribar a realitzar en aquests termes. Així mateix, estava previst que aquesta informació s'havia de traspassar a la comissió transversal,que era l'espai tècnic de contrast i seguiment del Pla però finalment la comissió només va ser operativa durant el primer any de vigència del Pla. Pel què fa als projectes liderats per la regidoria de joventut aquesta avaluació s'havia de fer també amb els i les joves. A part de la informació que es pogués extreure dels joves en el moment que assistien a cada acte, es preveia fer una avaluació anual de la incidència dels projectes concrets. En base a les dades obtingudes d'aquestes avaluacions calia fer una avaluació més qualitativa dels objectius previstos per als eixos i per extensió per a tot el pla. Tot i que la regidoria de joventut en aquest temps ha anat copsant com anaven els diferents programes i han anat introduint canvis, les accions d'avaluació continuada que preveia el pla durant els 4 anys de vigència no s'han dut a terme de manera sistematitzada. 5 Per altra banda, també es preveia una avaluació més qualitativa "a més llarg termini en base a unes preguntes sorgides dels objectius estratègics plantejats". En concret, les preguntes feien referència a: - Si havia augmentat el nivell de participació i implicació dels joves en les activitats liderades per l'Ajuntament i en la proposta de noves activitats? - Si s'havia millorat l'accés dels joves per accedir als serveis d'acompanyament i orientació en l'àmbit de salut? - Si s'havia millorat l'accés dels joves per accedir als serveis d'acompanyament i orientació en els àmbits de formació i ocupació que ofereix l'Ajuntament? Per tal de respondre a aquestes preguntes calia disposar d'un recull de dades quantitatives (grau de participació, perfils, a partir d'on han tingut coneixement de la realització de l'activitat o servei...) que hauria d'haver recollit cada regidoria respecte a cada projecte, però moltes d'elles no es van disposar. La voluntat era dur a terme aquesta avaluació més qualitativa un cop cada dos anys. Aquesta avaluació bianual havia de permetre, si es donava el cas, re formular, reorientar o modificar els projectes o programes. La idea era que aquesta avaluació la fes la comissió transversal, amb la presència de tots els agents tècnics implicats, amb els resultats de les avaluacions anuals i l'avaluació qualitativa bianual. Finalment, estava previst, que quan finalitzés la vigència del pla local, es pogués analitzar el grau d'assoliment dels objectius previstos, tant a nivell de pla, com d'eixos, com de programes per valorar-ne la seva continuïtat. L'avaluació que es presenta a continuació fa referència a aquesta avaluació final. Per fer-ho, s'ha partit de dues premisses: - Les pautes per l'avaluació recollides al propi PLJ 2012-2016 i en cadascun dels programes del Pla. Com es veurà més endavant bona part d'aquesta pautes no s'han seguit durant aquest anys i per tant no es disposa de tota la informació que estava prevista. - Els espais d'avaluació previstos al propi PLJ 2012-2016: o Comissió transversal, com espai de contrast i avaluació tècnic. o Premià jove, com espai de contrast i avaluació juvenil. 6 El treball de camp per l'avaluació ha contemplat: - Actualització de l'anàlisi sociodemogràfic de la població. - Sessió de treball amb la comissió transversal. - Sessió de treball amb membres de Premià jove. - Enquestes a joves usuaris de les nits d'estudi. - Entrevistes als responsables tècnics dels diferents programes inclosos al Pla: o Educació o Promoció econòmica o Salut o Esports o Participació o Joventut - Anàlisi de les memòries de serveis municipals facilitades pel mateix ajuntament. 7 3- El context social En aquest apartat recollim una actualització de les principals dades sociodemogràfiques del municipi amb l'objectiu de contextualitzar mínimament on es desenvolupen les diferents polítiques de joventut que s'estan avaluant. 3.1 El municipi i l'estructura de la població Premià de Mar és un municipi situat a la comarca del Maresme i té una extensió de 2,1km2. A Premià de Mar hi viuen 27.944 persones, segons dades del padró municipal de 2015. Fet que representa el 6,36% de la població del conjunt de la comarca. La població està distribuïda de forma equilibrada per sexes, en concret es distribueix en 14.277 dones i 13.667 homes: Gràfic 1. Població de Premià de Mar per sexes. 2015 Homes 51,09% 48,91% Dones Font: Idescat. Padró municipal d'habitants La densitat de població del municipi és de 13.243,60 habitants/km2, per sobre de la del conjunt de la comarca (1.102,80 hab./km2) i de Catalunya (233,8hab./km2). La següent taula mostra la distribució per sexes i franges d'edat de la població de Premià de Mar: 8 Taula 1. Població per sexe i edat quinquennal. Premià de Mar 2015 Edats Homes Dones Total De 0 a 4 anys 744 665 1409 De 5 a 9 anys 766 778 1544 De 10 a 14 anys 745 691 1436 De 15 a 19 anys 691 617 1308 De 20 a 24 anys 746 668 1414 De 25 a 29 anys 733 653 1386 De 30 a 34 anys 910 864 1774 De 35 a 39 anys 1207 1185 2392 De 40 a 44 anys 1220 1165 2385 De 45 a 49 anys 1145 1147 2292 De 50 a 54 anys 982 1034 2016 De 55 a 59 anys 896 1003 1899 De 60 a 64 anys 803 855 1658 De 65 a 69 anys 684 862 1546 de 70 a 74 anys 507 596 1103 De 75 a 79 anys 366 493 859 De 80 a 84 anys 297 457 754 De 85 anys i més 225 544 769 Total 13667 14277 27944 Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat. Padró municipal d'habitants Si observem la distribució per franges d'edat i sexe podem comprovar com fins els 44 anys hi ha més presència masculina que femenina (menys en la franja de 5 a 9 anys), però a partir dels 45, s'inverteix i hi ha més presència femenina que masculina. Els següents gràfics representen la distribució de la població per sexes i franges d'edat de Premià de Mar, el Maresme i Catalunya, per tal de poder establir una comparativa: 9 Gràfic 2. Distribució de la població per grups d'edat i sexe. Premià de Mar 2015. De 80 a 84 anys de 70 a 74 anys De 60 a 64 anys De 50 a 54 anys Dones De 40 a 44 anys Homes De 30 a 34 anys De 20 a 24 anys De 10 a 14 anys De 0 a 4 anys -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat. Padró municipal d'habitants Gràfic 3. Distribució de la població per grups d'edat i sexe. Maresme 2015. De 80 a 84 anys de 70 a 74 anys De 60 a 64 anys De 50 a 54 anys Dones De 40 a 44 anys Homes De 30 a 34 anys De 20 a 24 anys De 10 a 14 anys De 0 a 4 anys -30000 -20000 -10000 0 10000 20000 30000 Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat. Padró municipal d'habitants Gràfic 4. Distribució de la població per grups d'edat i sexe. Catalunya 2015. De 80 a 84 anys de 70 a 74 anys De 60 a 64 anys De 50 a 54 anys Dones De 40 a 44 anys Homes De 30 a 34 anys De 20 a 24 anys De 10 a 14 anys De 0 a 4 anys -400000 -200000 0 200000 400000 Elaboració pròpia. Font de les dades: Idescat. Padró municipal d'habitants 10 En línies generals la distribució de la població per sexes i grups d'edat de Premià de Mar presenta característiques similars a la de la comarca i del conjunt de Catalunya. La distribució de la població de Premià de Mar per sexes i grups d'edat es caracteritza per tenir una base ample de població dels 0 als 24 anys que s'eixampla dels 30 als 60 anys. El gruix de la població pel que fa a nombre d'efectius es troba entre la franja dels 35 als 44 anys. De fet, la mitjana d'edat al municipi és de 42,4 anys. 3.2 La població jove A Premià de Mar hi ha 4.108 persones joves d'edats compreses entre 15 i 29 anys, segons dades del padró municipal de 2015. La població jove al municipi representa el 14,70% de la població total, un percentatge lleugerament superior al corresponent a la població jove del Maresme, 14,66%. El percentatge de població jove del municipi i del conjunt de la comarca es situen per sota del percentatge de Catalunya, 15,06%. Si comparem l'evolució de la població jove de Premià de Mar, la comarca del Maresme i el conjunt de Catalunya ens adonem que han seguit una tendència similar. L'any 2005 els joves representaven més del 20% de la població en els tres casos, i aquest percentatge ha anat de