Moció de Crida Premianenca ­ Alternativa Municipalista de suport a totes les detingudes el 23 de setembre de 2019 Dilluns 23 de setembre de l'any 2019 ens vam llevar, un cop més, amb la noticia d'una operació repressiva contra el moviment independentista català on es detenien a 9 persones i es registraven domicilis a Sabadell, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Torelló i Gurb. A les 9 persones independentistes se les acusa de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius sense tenir-ne cap prova. Una operació orquestrada per l'Audiència Nacional, l'antic Tribunal d'Orden Público d'època franquista, i el cos militar de la Guàrdia Civil i mediatitzada pels grans mitjans de comunicació. Els Ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania. Entre els seus objectius, hi ha l'obligació de vetllar per a que es respectin els drets i deures fonamentals. En aquest sentit, una de les vies per aconseguir-ho és fomentant la participació i la convivència entre les veïnes i veïns, creant o facilitant la creació dels elements que afavoreixin l'expressió de les diverses idees que es donen en el sí de tot municipi. Alhora, és altament preocupant l'estat d'excepció que vivim a Catalunya. Ja fa anys que l'estat espanyol, mitjançant tots els seus tentacles, ha engegat un procés repressiu contra el moviment independentista. L'empresonament de Jordi Sánchez, aleshores President de l'Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Cuixart, President d'Òmnium Cultural el 16 d'octubre de 2017 van marcar un clar punt d'inflexió en l'estratègia repressiva de l'estat espanyol. Ambdós continuen presos, juntament amb la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, i els membres del govern Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Jordi Rull, sense oblidar les exiliades polítiques que aquest procés repressiu ha generat: Anna Gabriel, Marta Rovira, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Antoni Comín, Lluís Puig i Carles Puigdemont. Més endavant, els processos oberts contra Adrià Carrasco, veí d'Esplugues de Llobregat, i Tamara Carrasco, veïna de Viladecans, el mes d'abril de 2018, als quals pretenien vincular amb els delictes de rebel·lió, sedició i integració en organització terrorista van esdevenir un cas paradigmàtic de la repressió estatal vers l'independentisme d'arrel popular. Cal recordar que malgrat les seves causes segueixen obertes, mesos després de l'operatiu es van retirar els càrrecs més greus. El mal, tanmateix, ja estava fet. El mateix modus operandi d'aquell dimarts 10 d'abril de 2018, quan la Guàrdia Civil va posar en marxa una operació contra els CDR, i Adrià Carrasco va veure's forçat a l'exili i Tamara Carrasco fou detinguda, s'ha repetit el dilluns 23 de setembre de 2019. Així, Adrià i Tamara Carrasco són el clar precedent de l'operació d'aquest 23 de setembre de la Guàrdia Civil al Vallès i Osona. En aquesta ocasió, nou militants independentistes han estat detingudes acusades de voler cometre atemptats amb explosius. Sis d'elles a les comarca del Vallès Occidental, dues al Vallès Oriental i una d'Osona. De nou, l'Audiència Nacional i fa una de les seves operacions "preventives", en paraules de la pròpia Delegada del Govern Espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. Com en el cas de l'Adrià i Tamara o en casos anteriors com l'operació Dixan, l'operació Piñata, els 3 de Gràcia o l'operació Pandora contra moviments anarquistes, amb les detencions d'aquest setembre de 2019 estem davant, un altre cop, d'un muntatge policial com ho van ser, i així s'ha demostrat els altres casos enumerats. És evident que les actuals vinculacions delictives estan, de nou, lligades a una campanya d'atac i criminalització dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i dels seus membres, que pretén crear un marc per poder legitimar la repressió i posar-los al punt de mira de la persecució política per poder justificar, també, la persecució judicial. No hi ha hagut miraments en inventar per part de determinats mitjans de comunicació relats interessadament exagerats amb l'afany de criminalitzar. Alhora, també és evident que l'actuació policial d'aquest dilluns 23 de setembre té clars objectius polítics. A les portes de les sentències del judici contra els presos polítics l'operació estatal contra l'independentisme té com a objectiu fomentar la por i, amb ella, la desmobilització popular. En d'altres paraules, l'objectiu és esmicolar la dissidència política. Com a institució que volem ­democràtica i propera als veïns i veïnes­ no podem mirar cap a un altre costat i davant l'abús de l'Estat, de la mateixa manera que ens manifestem quan ens escanya econòmicament o limita l'autonomia local, també és important manifestar-nos quan es vulneren drets fonamentals i s'aplica la força i el poder judicial per reprimir l'adversari polític i pretén generar falsos relats de violència terrorista. Per tot això Crida Premianenca proposa al ple l'adopció dels següents acords: 1. Defensem com a forma d'acció política absolutament legítima, la protesta, les mobilitzacions, la desobediència civil, resistent i no violenta, pròpia d'una democràcia madura. 2. Rebutgem les actuacions policials desplegades al Vallès Occidental, Vallès Oriental i Osona. 3. Exigim la llibertat immediata dels detinguts i la retirada dels càrrecs que, de manera evident, no s'ajusten a la naturalesa de les protestes ciutadanes en les que han participat les detingudes. 4. Ens comprometem a fer costat als grups de suport que sorgeixin per fer costat les detingudes del 23 de setembre, així com a les seves famílies i amistats. 5. Denunciem l'escassa qualitat democràtica d'un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra activistes independentistes. 6. Comunicar aquests acords als grups polítics i a la mesa del Parlament de Catalunya, al President de la Generalitat, al Conseller d'Interior de la Generalitat i a l'organització Alerta Solidària. Premià de Mar, 2 de setembre de 2019 Andreu Mumbrú Fuxet, Portaveu de Crida Premianenca ­ Alternativa Municipalista