MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL PREMIÀ EN COMÚ PODEM PER CONDEMNAR
                     LA REPRESSIÓ A XILE



Al 1973 Augusto Pinochet va donar un cop d'estat que va durar 16 anys i va acabar
sent una de les dictadures més sagnants i cruels a nivell mundial. Quaranta sis anys
després ho torna a fer l'actual president, Sebastián Piñera, que li va declarar la guerra
al seu poble desarmat declarant textualment que "Chile esta en Guerra", activant
l'Estat d'Excepció, amb la conseqüent militarització dels carrers i la imposició del toc
de queda, dues eines de repressió i control de la població que no es veien des dels
temps del dictador feixista Pinochet.

Aquest president és el mateix que a principis d'octubre havia declarat que "Chile es
un verdadero oasis dentro de una América Latina convulsionada", quan començaven
les primeres "evasions massives" organitzades pels estudiants secundaris com a
resposta a l'augment del bitllet del metro, el cost del qual està per sobre d'un euro i
que suposa un 30% del salari de les famílies que sobreviuen amb l'SMI nacional.

Fruit d'aquesta pujada, el 18 d'octubre va esclatar a Xile un moviment espontani,
ampli i majoritari de la població del país, demanant que s'aturés l'increment del preu
del bitllet del metro. La reacció oficial va dir que es tractava de "actos aislados de
vándalos, de delincuentes y de violentos", fins que van començar a sumar-se
treballadores i treballadors de pràcticament tots els sectors industrials i empresarials,
des dels productius als serveis, des dels sectors públics de l'àmbit de la sanitat, fins
l'educació i la cultura, persones en atur o cessants, pensionistes, sectors polítics i
pobles originaris. Les evasions van donar lloc a marxes i mobilitzacions per carrers i
barris de Santiago, Valparaíso, Concepción i les principals ciutats de tot el país,
ampliant-se arreu del territori xilè.

Xile és àmpliament conegut pels economistes com "la proveta neoliberal", en la qual
Pinochet de la mà de Thatcher, van posar en pràctica el model neoliberal que volien
(i volen) al primer món.

Aquestes jornades de protesta, són el resultat i donen compte del cansament amb
un model excloent que ha privatitzat i ha fet precari la salut, l'educació, la seguretat
social (Pensions), els serveis bàsics, l'aigua i que quaranta anys després de la posada
en marxa de l'assaig econòmic neoliberal, queda demostrat que és un model fallit,
ineficient i ineficaç, a l'una que profundament mesquí i contrari al model de ciutat
justa i igualitària.

Trenta anys després de la fi de la Dictadura, els militars han pres els carrers i sembren
el terror armats, amb permís per a disparar i detenir a persones fins i tot en vehicles
no identificats a una població desarmada que exigeix modificacions estructurals que
signifiquin un canvi de paradigma econòmic i social.

Aquesta situació ens deixa xifres demolidores (fins al 30 de novembre de 2019) i
difícils de determinar, a causa de l'obscurantisme amb el qual actuen les forces de
repressió, que ens parlen de més de 150 violacions a dones i nenes, 30.102 persones
detingudes, 11.057 persones ferides, al voltant de 27 morts i un nombre indeterminat
de persones desaparegudes.

El INDH (Institut Nacional de Drets Humans) a instat al Govern de Piñera que aclareixi
el nombre de morts i desapareguts el més aviat possible, ja que és aquest organisme
(INDH) qui posseeix les xifres més reals; es aquest organisme qui esta elevant
accions judicials i recursos d'empares per homicidis, violència sexual, i tortures entre
altres causes contra l'Estat Xilè i forces policials i militars.



Per tot això, el grup municipal de Premià En Comú Podem proposa al Ple
l'adopció dels següents acords:

PRIMER. Que l'Ajuntament de Premià de Mar, com a institució democràtica i sensible
que és, es solidaritzi amb el poble xilè i denunciï de manera contundent la violència
d'Estat que pateix a mans del govern de Sebastián Piñera fent servir l'Estat
d'Excepció, militaritzant els carrers, alçant el toc de queda i assetjant barris concrets.



SEGON. Denunciar la brutalitat policial i militar, la seva desproporcionalitat i l'abús
d'autoritat que exerceix sobre la població xilena.

TERCER. Denunciar la manipulació informativa que fa que apareguin el saqueig i la
protesta social com l'ens criminal que va iniciar les mesures del govern actual.

QUART. Fer una crida a la pau i al diàleg per a trobar solució, que passi per la volta
dels militars a les seves casernes, la convocatòria d'eleccions presidencials i l'inici
d'un procés constituent que deixi enrere l'ombra del dictador impresa en la
Constitució i en tot el seu sistema econòmic, judicial i parlamentari.

CINQUÈ. Instar als comissionats internacionals de defensa i protecció dels DDHH
d'àmbit internacional:

   -   A l'enviament d'observadors i relators a territori xilè.
   -   A exigir al govern de Xile dades reals i fefaents del nombre de   persones
       mortes, detingudes, violades, ferides, torturades i desaparegudes en tot el
       territori xilè.

SISÈ. Instar al Govern de l'Estat i al Govern de la Generalitat (i als seus òrgans
competents) a:

   -   Que es pronunciïn en contra de les mesures adoptades pel President Sebastián
       Piñera contra el seu poble.
   -   Que cridin al govern de Xile a cessar la violència d'Estat.

SETÈ. Enviar aquesta moció als organismes en defensa dels DDHH internacionals
(Amnistia Internacional, ONU i UNICEF), a l'Ambaixada de Xile a Espanya i al Consolat
de Xile a Barcelona.
Elena Martín Díaz

Portaveu de Premià En Comú Podem