Moció per crear un monòlit per recordar la vida i obra de Miguel Hernández 1. Atès que el passat 30 d'octubre es commemora els 110 anys del naixement a la localitat alacantina de Oriola del poeta Miguel Hernández (1910 - 1942). Poeta, periodista i dramaturg autodidacta, la seva lírica va subjugar als creadors literaris més destacats de l'època, i se'l considera un dels més universals i millors poetes de el segle XX. Miguel Hernández forma part del patrimoni cultural de la humanitat i la seva poesia continua sent la paraula per denunciar la injustícia i lluitar per la llibertat. Miguel Hernández és un exemple de poeta compromès amb els valors de la persona, amb la llibertat i la justícia. La seva militància, el seu compromís amb el poble i amb els ideals de progrés, justícia i cultura li van fer guanyar-se l'apel·latiu de "poeta de poble". El seu compromís social i polític és el que porta a Miguel Hernández a allistar-se en el V Regiment de Milícies Populars, sent destinat al front com sapador, dedicant-se a aixecar fortificacions i obrir trinxeres. L'activitat del poeta durant els tres anys de guerra va ser intensíssima. Després de ser nomenat Cap de Departament de Cultura, es dedica a una intensa tasca de divulgació cultural a través de la creació poètica, teatral i periodística. La major part dels seus poemes, posteriorment editats en el seu llibre "Vent de poble", van veure la llum per primera vegada en els periòdics de guerra. Acabada la guerra, la derrota de l'exèrcit republicà suposa una tremenda desbandada, una amarga confusió, persecucions i represàlies, en què Miguel Hernández queda embolicat. El 18 de gener de 1940 es va sotmetre a Miguel Hernández a judici sumaríssim per rebel·lió contra el moviment feixista i el Consell de Guerra Permanent número 5 el va condemnar a mort. Posteriorment, el recurs de gràcia li va commutar la pena per la inferior en grau de 30 anys de presó. El poeta va ser traslladat a la presó de Palència al setembre de 1940, al novembre el traslladen al Penal d'Ocaña (Toledo) i al juny de 1941 va ser traslladat a la presó d'Alacant. La pneumònia adquirida a Palència, la bronquitis agafada a Ocaña i el tifus que li ataca a Alacant, van minant el seu organisme derivant en una tuberculosi galopant. El poeta, després de patir la seva malaltia en les més terribles condicions, mor a la infermeria de la presó d'Alacant a les 05:32 hores el 28 de març de 1942 a l'edat de 31 anys. El procés contra el poeta, i contra la immensa majoria de presos polítics que s'amuntegaven a les presons, es va caracteritzar per la seva absoluta falta de garanties jurisdiccionals: es responia davant d'una jurisdicció Especial Militar, no existia la independència i imparcialitat als tribunals a l'ésser militars sotmesos a la disciplina castrense. En definitiva parlem d'un simulacre de procés, d'un judici-farsa, mancat de les més elementals garanties per a poder ser qualificat de procés just o degut, fins i tot tenint en compte les excepcionals circumstàncies històriques en que es va produir. Per tant estem davant d'una venjança revestida o encoberta amb una falsa aparença processal. 2. Atès que cal destacar que la joventut és una constant en els seus diferents aspectes a la seva obra literària: infància que madura cap a joventut vertiginosament, joventut que s'arrela en els seus aspectes físic i espiritual amb ànsia i força inusitades. No pot donar-se amb més claredat el missatge d'esperança en la joventut, que amb el seu poema "Llamo a la jovendud". 3. Atès que per Miguel Hernández la figuera era la representació del seu amor a la naturalesa, ja que representava la seva frescor, la seva espontaneïtat, la passió per la seva terra natal de tarongers, palmeres i figueres. Això es veu expressament reflectit al poema "Oda a la higuera". Tal és així que la figuera de la casa natal del poeta s'ha convertit en un símbol dels valors de la seva obra i representa la humilitat de la vida del poeta i la proximitat als valors del poble reflectits en la seva obra. 4. Atès que per tant la vida i obra del poeta és digna de ser recordada i commemorada pel nostre consistori, i que a la nostra població coincideix la presencia d'una figuera símbol del poeta al casal de jove de Can Salamó. 5. Atès que des de l'any 2015 l'Ajuntament ha anat instal·lant uns monòlits per destacar i donar a conèixer elements històrics o patrimonials del municipi. Per aquest motiu, des de el grup de Premià en Comú Podem, proposem al ple els següents acords: 1. Instal·lar un monòlit a la zona de Can Salamó per recordar la figura i l'obra del poeta Miguel Hernández. 2. Aprofitar la instal·lació del monòlit per organitzar activitats encaminades a donar a conèixer la seva vida i la seva obra en el marc de la programació cultural municipal. 3. Donar suport a la família del poeta, en la seva petició perquè es revisi el seu procés penal i s'anul·li definitivament la seva condemna. 4. Traslladar aquests acords al Consell de Cultura municipal, a la fundació Cultural Miguel Hernández, a la Comisión Cívica de Alicante i als grups municipals de l'Ajuntament d'Oriola. Premià de Mar, 4 de novembre de 2020 Elena Martín Díaz Portaveu de Premià en Comú Podem