MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL ERC-JxP-AM i PECP PER PROMOURE L'ASIL DE PERSONES REFUGIADES DE L'AFGANISTAN, EN SUPORT ESPECIALMENT DE LES DONES I INFANTS AFGANESOS, I PER LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS Expressem la més ferma condemna sobre la presa de poder de l'Afganistan per part dels extremistes talibans. Tots aquests anys d'intervenció de la coalició internacional al país no han servit per evitar el col·lapse de les institucions, ni per assentar les bases d'un futur millor per a la seva població, una intervenció de la coalició que s'ha demostrat que no es va fer amb objectiu pacificador sinó colonial. Durant l'anterior règim talibà, entre 1996 i 2001, les dones i infants afganesos van assistir amb terror a la completa anul·lació dels seus drets i de les seves vides. Quedant completament excloses de tot àmbit públic o privat, a més de sofrir mesures, en forma de condemnes, brutals com a decapitacions, lapidacions i la utilització del burka. Una vegada enderrocat el règim talibà en 2001, durant els últims vint anys, els drets de les dones i infants van avançar, encara que limitadament, de manera notable tenint en compte els antecedents, podent accedir per exemple a l'educació. També encara que amb dificultats i atesa la quota establerta per estaments internacionals, ocupant alts càrrecs en l'administració com a ministres, alcaldesses, jutgesses i oficials de policia, van poder emprendre els seus propis negocis, accedir al mercat laboral, exercir professions com la medicina, la recerca científica, el periodisme, esports o la docència i van poder tornar a accedir a l'atenció mèdica. Drets reconquerits en gran manera gràcies a l'activisme de desenes de dones afganeses, i l'ajuda internacional, que malgrat l'horror es van mantenir en la defensa dels seus drets i les seves vides, en el mateix territori o des de l'asil polític en altres països. Malgrat aquests avanços, els drets dels infants i les dones sempre han estat limitats i sempre han estat amenaçats. Durant els vint anys de progressos, van continuar existint les limitacions a les dones, ja que va continuar restringint-se en general, la seva participació en els governs provincials i locals. Les poques dones que ocupaven càrrecs governamentals eren víctimes d'intimidació, assetjament i discriminació. Se'ls negava la possibilitat de treballar hores extres i rebre la remuneració corresponent. No tenien oportunitats d'ostentar llocs de responsabilitat amb presa de decisions. Continuaven sent perseguides, assetjades i castigades per delictes subjectius i sense judicis, com per exemple per "adulteri" o per "deshonrar l'alcorà". L'acord de pau signat entre els EUA i els talibans el febrer de 2020, tampoc va tenir en compte a les dones. Els EUA lluny d'incloure en l'acord l'exigència de garantir la protecció dels drets i llibertats de les dones i la infància, el redactat no fa cap esment sobre els drets humans de les dones, ni sobre la violació reiterada d'aquests i per a agreujar més l'assumpte, no condemna els delictes de lesa humanitat comesos contra les dones, la infància i la societat civil en general, deixant-los impune. Zarqa Yaftali, advocada i activista pels drets de les dones i de la infància, ja al 2020 va declarar davant el Consell de Seguretat de l'ONU: "Els nostres guanys aconseguits amb tant d'esforç poden ser arrabassades sense previ avís. Els amargs records del govern dels talibans ens persegueixen diàriament. Aquestes experiències continuen sent una realitat per a moltes dones i nenes que viuen en àrees controlades pels talibans, on la llibertat està severament restringida". La declaració de Zarqa és avui la crònica d'una mort anunciada. El ressorgiment del poder del Talibà amb la presa de control del país després de la retirada de les tropes estatunidenques després de vint anys d'ocupació, retornen a les dones i infants afganesos a una època del terror que mai va acabar d'anar-se'n i que avui les torna a despullar de tota identitat i dignitat, que les sotmet, esclavitza i assassinen. Deixant patent que les converses de pau van començar malament i van derivar en la situació actual. Davant d'aquests fets, cal que la Unió Europea coordini una resposta unitària i aculli refugiats procedents de l'Afganistan, respectant el dret internacional en matèria d'asil. És important acollir i cal fer-ho establint, entre altres, corredors humanitaris i quotes obligatòries per als estats membres i donant prioritat a les dones i infants afganesos. També cal rebutjar el sistema d'acords econòmics de la UE amb països limítrofs a l'Afganistan per contenir-hi allà les persones refugiades, com s'ha fet amb Turquia i les persones refugiades sirianes. Emplacem, doncs, la coalició internacional i exigim a la UE, que donin suport políticament i material a aquelles forces i col·lectius afganesos, tant a l'interior com a l'exterior del país, que lluiten per una societat oberta, inclusiva i democràtica, i que treballen pel seu desenvolupament social i econòmic. Aquesta tasca, evidentment, és incompatible amb seguir amb la venda d'armament a tercers països que donen reconeixement polític i suport material al règim talibà, armament que en molts casos va a parar indirectament a mans de les milícies talibanes. L'estat espanyol ha format part de les forces d'ocupació de l'OTAN durant vint anys, a aquesta presència espanyola s'hi ha destinat una quantitat de diners estimada de 3.500 milions d'euros i s'hi han enviat més de 27.000 militars. Tot i això, al llarg d'aquests anys l'Estat Espanyol ha concedit un nombre minúscul de reconeixements de condicions d'asil a persones afganeses i, mentre la guerra estava en curs, s'han executat repatriacions que encara avui no han estat aturades. Pels motius exposats instem les diferents institucions a dur a terme les següents accions, mostrem el compromís i cooperació des de l'àmbit local per tal de fer possible l'asil i acollida de les persones refugiades, i sotmetem a votació els següents acords: 1. Que el ple de l'Ajuntament de Premià de Mar condemni de manera contundent l'ocupació talibana, la violació dels Drets Humans de manera reiterada sobre la població civil i, en concret, sobre les dones i nenes afganeses. 2. Que l'estat espanyol, que ostenta la competència en matèria d'atorgament de l'asil i del pla de primera acollida, compleixi amb l'obligació de protecció internacional a les persones que fugen de l'Afganistan perquè la seva vida corre perill, i que identifiqui les accions diplomàtiques per tal que aquestes persones puguin sortir del país. 3. Demanen que s'atengui la petició del Govern de la Generalitat d'obrir un contingent perquè des de Catalunya es pugui gestionar l'acollida del major nombre de persones possibles. I per tant, que l'Ajuntament de Premià de Mar, en el seu compromís reiterat amb la defensa dels drets i llibertats de les persones de tot el món amb la seva adhesió a la Xarxa de Ciutats Refugi, i avui concretament per la protecció de les persones afganeses, en especial de les nostres germanes afganeses, atenent la seva necessitat imperiosa de trobar refugi internacional, posi a la disposició dels organismes competents, dins de les seves possibilitats, la seva disponibilitat d'acollir dones i infants refugiats, i refugiats afganesos en general, per a poder donar-los una esperança de futur i protegir les seves vides. Així, des del nostre Ajuntament s'ofereix el suport local a l'acollida i el treball conjunt amb les entitats que actuen en aquest terreny des de l'àmbit local , així com el nostre suport i col·laboració amb la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, responsable de les polítiques en matèria de refugi, Drets Humans i protecció dels drets de les dones i de les persones LGBTI, que està coordinant el pla d'acollida. 4. Defensem una política de fronteres en l'àmbit europeu que avantposi els Drets Humans i el compliment dels acords internacionals. Per aquest motiu, volem instar al Govern de l'Estat a elevar mesures contundents contra aquest règim, no sols d'àmbit humanitari, la qual cosa és urgent, sinó també d'àmbit econòmic. 5. Instar el Govern de l'Estat a cessar qualsevol acord econòmic (públic o privat) amb estats afins al règim talibà i que contribueixen de manera directa o indirecta en l'ocupació i destrucció de països sencers, així com a la vulneració de drets i llibertats de la població civil i la mort de milers d'innocents, en concret de les dones i infants afganesos. 6. Des de les institucions implicades a tots els nivells, Govern, Estat, UE i altres institucions de caràcter internacional, cal una implementació d'accions de cooperació al desenvolupament amb membres de la població afganesa que promoguin una societat afganesa socialment justa, inclusiva i plenament democràtica, i també respectant la mateixa sobirania del poble d'Afganistan. Aquesta cooperació requereix la finalització immediata dels acords per a la venda d'armament a tercers països que donen suport polític i material al règim talibà, com en el cas de l'estat espanyol, armament que en molts casos va a parar indirectament a mans de les milícies talibanes. 7. Des de les institucions implicades a tots els nivells, Govern, Estat, UE i altres institucions de caràcter internacional, cal treballar conjuntament amb les xarxes internacionals de suport als Drets Humans, tant de caràcter general, com sectorial, vetllant pels drets de la ciutadania afganesa. 8. En el mateix sentit, i comptant amb un treball transversal a escala internacional, cal establir xarxes internacionals de suport, corredors humanitaris segurs, acollida i asil a la població afganesa, amb especial atenció a les dones, infants, col·lectiu LGTBI+, activistes pels Drets Humans, periodistes i científics, i minories ètniques com l'hazara, directament assenyalades com a objectius pel règim talibà, davant la més que probable i imminent vulneració dels seus drets i llibertats. 9. Reclamar a l'Estat espanyol que es transfereixin al Govern de la Generalitat, i que el Govern català redistribueixi als Ajuntaments, els recursos econòmics necessaris per poder realitzar l'acolliment amb les màximes garanties. 10. Fer arribar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Comissió de Drets Humans de la UE, Comissió de Drets Humans de l'ONU, al Govern d'Espanya, al Congrés dels Diputats, a la Xarxa de Dones Afganeses, Amnistia Internacional, a la Comissió catalana d'ajuda al Refugiat, a la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, Save The Children, ACNUR, i a totes aquelles associacions de Premià de Mar implicades en la defensa dels DDHH i de les dones.