MOCIÓ PER DEMANAR L'ATURADA IMMINENT DEL PROJECTE DEL MINISTERI PER LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA I EL REPTE DEMOGRÀFIC PER L'ESTABILITZACIÓ DE LES PLATGES A PONENT DEL PORT DE PREMIÀ DE MAR Segons l'Informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible publicat al 2021 "El Litoral al Límit"¹, les polítiques urbanístiques de les darreres dècades, han portat el litoral català a una situació límit. Un 59% de la franja costanera està urbanitzada en els seus primers 100 metres, valor que arriba al 81% si es descompta el Cap de Creus i el Delta de l'Ebre. Constata també, segons el mateix informe, que un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals marins inclosos a la Directiva Hàbitats estan en mal estat de conservació. Més del 28% dels 133 habitats salins, litorals i marins existents a Catalunya estan amenaçats. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya va declarar formalment, el passat mag del 2019, l'emergència climàtica² per entre d'altres temes, adoptar les mesures necessàries per aturar la pèrdua preocupant de biodiversitat i promoure la recuperació dels ecosistemes. Així doncs, comença a caminar a Catalunya un canvi de model respecte la gestió del litoral. Canvi no només actiu a casa nostra sinó també a nivell europeu. Un exemple clar és la proposta de "Llei de Restauració de la Naturalesa" emmarcada dins del "Pacte Verd"³ que impulsa la Comissió Europea i que va anunciar el passat juny. A grans trets, aquest pacte pretén restaurar ecosistemes malmesos i recuperar la natura a tot Europa, des de les terres agrícoles i els mars fins els boscos i els entorns urbans. A nivell de gestió de la costa inclou projectes pilot per al delta de l'Ebre i altres punts del Mediterrani, com el Maresme, el Bàltic, el mar Negre i el mar del Nord. Aquests estudien restaurar la costa i adaptar-la als efectes del canvi climàtic. "RestCoast", és un pla de xoc per als pròxims quatre anys, finançat per la Unió Europea i que lidera el Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC, amb trenta socis més, entre els quals destaquen Eurecat, UICN, la Politècnica de Madrid o Seo Bird Life. Un pla de xoc que segons detalla Agustín Sánchez-Arcilla, MOCIÓ PER DEMANAR L'ATURADA IMMINENT DEL PROJECTE DEL MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO PER L'ESTABILITZACIÓ DE LES PLATGES A PONENT DEL PORT DE PREMIÀ DE MAR 1 director del LIM, "obliga a repensar si hem de seguir actuant amb pedres i defenses rígides" a la costa. El científic sosté que "cal pensar en solucions més flexibles, que redueixin el risc però que siguin sostenibles malgrat el canvi de clima". En definitiva, "estudiem noves formes d'entendre la costa". A nivell de la comarca del Maresme, aquest canvi de model, també queda recollit, dins els resultats que es van presentar el passat maig del 2022, fruit de la primera fase de treball de la Mesa Territorial per l'Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb `la presentació de les conclusions i propostes que va elaborar el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d'emergència climàtica i el repte d'assolir els compromisos 2030 establerts per la Unió Europea'. Respecte el litoral, `un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l'increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que "hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d'una auditoria climàtica dels ports" eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar. Aquestes resultats també defensaren `la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments'. Per altra banda, en el ple del Parlament de Catalunya del dia 21 de juliol de 2022, la Candidatura d'Unitat Popular ­ Un Nou Cicle per Guanyar, va presentar una moció sobre la protecció del medi litoral. Un cop superada l'etapa de transacció d'esmenes per part dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, la iniciativa original no va patir grans canvis en el contingut principal. Els grups que formen el govern de la Generalitat de Catalunya acceptaren propostes concretes per la protecció del litoral, inclòs el del Maresme. MOCIÓ PER DEMANAR L'ATURADA IMMINENT DEL PROJECTE DEL MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO PER L'ESTABILITZACIÓ DE LES PLATGES A PONENT DEL PORT DE PREMIÀ DE MAR 2 El ple del Parlament de Catalunya va aprovar la proposta el passat 21 de juliol amb els següents acords que volem destacar: · `Crear, tan aviat com sigui possible, dins de la catorzena legislatura, el Conservatori del Litoral, tal com estableix la disposició addicional novena de la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, per a salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública de sòl.' · `Desplegar amb la màxima celeritat els treballs tècnics i de recerca i les altres actuacions que deriven dels processos de planificació en curs, com el Pla de protecció i l'Estratègia d'adaptació al canvi climàtic, per tal de definir amb precisió la perillositat de l'erosió i la inundabilitat costaneres, la vulnerabilitat d'infraestructures i edificacions, i les accions recomanables en cada cas' · `Preveure, en la creació del Conservatori del Litoral, un espai de governança AMB ELS ENS LOCALS, les entitats conservacionistes i l'acadèmia, per a orientar i compartir les estratègies relatives a l'adquisició pública de sòl al litoral i la gestió dels espais.' · `Redactar i aprovar, dins de la catorzena legislatura, el Pla de protecció i ordenació del litoral, que estableix l'article 4 de la Llei 8/2020.' · Sol·licitar al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que elabori els estudis i els treballs necessaris per a evitar la regressió del litoral de manera sostenible, evitant dragatges que generin greus conseqüències mediambientals per a l'espai natural litoral. Per altra banda, el Ple del Senat Espanyol va aprovar el passat març del 2021 una moció dels grups d'Esquerra Republicana i EH Bildu en defensa del litoral maresmenc. Segons el senador republicà i defensor de la moció, Bernat Picornell, l'objectiu del text era aturar i replantejar l'estratègia d'actuació del Ministeri al Maresme perquè consideraven que havia quedat obsoleta. "Enteníem que un informe fet l'any 2014 en l'actualitat no tenia vigència i calia revisar- MOCIÓ PER DEMANAR L'ATURADA IMMINENT DEL PROJECTE DEL MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO PER L'ESTABILITZACIÓ DE LES PLATGES A PONENT DEL PORT DE PREMIÀ DE MAR 3 lo. Vam interpel·lar a la ministra amb la presentació de la moció i on el govern ha admès la necessitat de parlar i replantejar el projecte inicial". La moció aprovada, que va rebre també el suport dels dos partit del govern -PSOE i Podemos-, va plantejar refer el projecte aprovat l'any 2014, paralitzar les actuacions que han estat desaprovades pels municipis afectats, com el Masnou i crear una taula de coordinació entre administracions. En contra posició a aquest canvi de model o tendència vers la gestió del litoral, malauradament encara continua viu el tram de Premià de Mar proposat pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic amb l'informe del Centro d'Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX) que inclou la "Estrategia de actuación en el Maresme (Informe Final)" (Clave CEDEX 22- 410-5-001). El passat desembre del 2020 es publicava al BOE la declaració d'impacte ambiental del projecte "Actuaciones en el Maresme TT.MM. del Masnou-Premià de Mar (Barcelona)"¹. Aquesta proposta per l'estabilització de les platges a ponent del port de Premià de Mar pretén construir tres espigons submergits a les platges de Bellamar, Pla de l'Os i la Descàrrega amb un cost de 5.8 milions d'euros. La intervenció també contempla la construcció d'un dic d'uns 100 metres de distància davant les platges de Bellamar i pla de l'Os, i la creació d'una extensió submergida i en forma d'L dels espigons que limiten a banda i banda de la platja de la Descàrrega. Aquesta operació aniria acompanyada d'un transvasament de 350.000m³ de sorra. Considerem que aquesta proposta del Ministeri, no només és contrària al canvi de model que està caminant a Europa i Catalunya, sinó que està molt qüestionada per diferents experts en matèria de gestió del litoral i que ja van deixar clara la seva opinió en el marc d'un debat amb experts en dinàmica litoral celebrat el passat març del 2021 en aquest ajuntament. Aquests experts es van mostrar crítics amb el projecte i van reclamar als grups polítics premianencs "canviar la forma de pensar". MOCIÓ PER DEMANAR L'ATURADA IMMINENT DEL PROJECTE DEL MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO PER L'ESTABILITZACIÓ DE LES PLATGES A PONENT DEL PORT DE PREMIÀ DE MAR 4 · Rafael Sardá, científic de la "Unidad de Sistemas Socio-ecológicos Marinos y Costeros" del CSIC: Va augurar a les platges artificials projectades pel ministeri una vida útil de poc més de 5 anys. · César Mosso, professor i membre del Laboratori d'ingenieria Marítima de la UPC: "no té sentit construir més espigons, ja que sense aportació natural de sediments aquests no creen platges..." · Sergi Galanó de la Plataforma Litoral: "el projecte del Ministeri és arcaic, caduc, i una hipoteca de futur". "Cal dissenyar solucions "toves" no agressives amb el medi ambient. Amb tot això, el govern municipal de Premià de Mar (JUNTS i PSC) es queda sol, anant en la direcció oposada a les conclusions i propostes que va elaborar el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, dels acords del Parlament de Catalunya, dels acords al Senat Espanyol, contra l'opinió d'experts sobre dinàmica i gestió del litoral, contra entitats conservacionistes i contra la dinàmica que està marcant la Comissió Europea a través del seu "Pacte Verd". Per tot això el grup de Crida Premianenca portem les següents propostes d'acord al Ple de l'Ajuntament de Premià de Mar: 1. Traslladar de manera urgent al Ministeri de Transició Energètica, que respecti la voluntat de l'Ajuntament de Premià de Mar, de trobar alternatives respecte la gestió de la costa i la regressió de platges, més en línia amb la situació d'emergència climàtica i de mesures toves, i paralitzi durant uns mesos de forma temporal el projecte "Estrategia de Actuación en el Maresme" en la seva fase que d'actuació "Proyecto de actuaciones en el Maresme; Premià de Mar ­ El Masnou". MOCIÓ PER DEMANAR L'ATURADA IMMINENT DEL PROJECTE DEL MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO PER L'ESTABILITZACIÓ DE LES PLATGES A PONENT DEL PORT DE PREMIÀ DE MAR 5 2. Que l'Ajuntament de Premià de Mar porti a terme, de manera urgent, les accions pertinents de caire polític i/o tècnic-jurídic necessàries per fer possible que no s'inicien intervencions en el litoral premianenc en les properes setmanes o tardor. 3. Que l'Ajuntament de Premià de Mar s'involucri de manera activa en la creació o participació del futur Conservatori del Litoral. 4. Que l'ajuntament de Premià de Mar defensi accions de consens polític comarcal i supracomarcal i de promoció de la participació de les entitats conservacionistes i de l'acadèmia, per a orientar i compartir les estratègies relatives a l'adquisició pública de sòl al litoral i la gestió dels seus espais. 5. Instar als Departaments d'Acció Climàtica i de Territori de la Generalitat de Catalunya a engegar o accelerar iniciatives dirigides a: a. L'estabilització de sediments i recuperació dels hàbitats litorals (terrestres i marins) del Maresme a partir de la utilització de les anomenades solucions basades en la natura (NBS), i acord al Protocol de Gestió Integrada de les Zones Costaneres del Mediterrani. b. Revisar el pla "Estrategia de Actuación en el Maresme" per avaluar-ne la seva adequació a les estratègies de gestió litoral actuals, així com a la Llei 8/2020 de protecció i ordenació del litoral. c. Protegir els punts més febles de la línia R1 de Rodalies al seu pas per la comarca del Maresme, a partir d'estructures toves, temporals i reversibles, que permetin assegurar la seguretat d'aquesta infrastructura. Premià de Mar, 2 de setembre del 2022. Marta Solà i Matamoros, portaveu de CP-AMUNT. MOCIÓ PER DEMANAR L'ATURADA IMMINENT DEL PROJECTE DEL MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO PER L'ESTABILITZACIÓ DE LES PLATGES A PONENT DEL PORT DE PREMIÀ DE MAR 6 ¹ Un Litoral al Límit. Recomanacions per una gestió integrada de la costa catalana. Consell Assessor per al desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya. http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Informes/2021/informe-Un-Litoral-al-Limit.pdf ² Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/dl/2019/11/26/16 ³ Pacto Verde: Propuestas pioneras para restaurar la naturaleza en Europa de aquí a 2050 y reducir a la mitad el uso de plaguicidas de aquí a 2030. https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/ip_22_3746 Europa estudia la regeneración de la costa sin construir espigones. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/vida/20220426/8222037/regeneracion-playas-costa-espigones-green- deal.amp.html Mesa Territorial per l'Adaptació al Canvi Climàtic (METACC): Resultats primera fase Aportacions a l'Estratègia de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic per part del Comitè Científic. Consell Comarcal del Maresme. https://www.ccmaresme.cat/wp-content/uploads/2022/05/resum-propostes-comite-cientific.pdf El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i adaptació al canvi Climàtic que s'haurien de dur a terme al Maresme. Consell Comarcal del Maresme. https://www.ccmaresme.cat/el-comite-cientific-presenta-les-estrategies-de-mitigacio-i-adaptacio-al-canvi-climatic- que-shaurien-de-dur-a-terme-al-maresme/ Moció 142/XIV del Parlament de Catalunya, sobre la protecció del medi litoral 302-00184/13 https://www.parlament.cat/do