MOCIÓ PER LA IMPLEMENTACIÓ DE MESURES LOCALS PER LLUITAR
CONTRA L'EMERGÈNCIA HABITACIONAL, LA DESOCUPACIÓ PERMANENT
ANÒMALA D'HABITATGES I DE MESURES PER PROMOURE LA
CONTENCIÓ I MODERACIÓ VOLUNTÀRIA DELS LLOGUERS


Atès que des de l'esclat de la bombolla immobiliària i financera del 2008, el sobreendeutament
hipotecari va suposar un problema de primer ordre per a moltes famílies en un context de nova
pobresa caracteritzat per la davallada massiva de l'ocupació laboral i les polítiques d'austeritat
que van conduir a moltes persones a l'exclusió social(1).

Atès que aquella crisi va col·lapsar l'economia catalana del 2008 i especialment la del 2009. Que
s'inicià, llavors, una lleu recuperació al 2010 i al 2011, que acabà frustrada per la crisi de l'euro i
derivà en una recaiguda de l'economia al 2012 i 2013 (2), fins que a partir del 2014 s'inicià la
nova recuperació que s'estroncava a finals del 2019 amb l'inici de la pandèmia de la COVID.

Atès que des del març del 2020, moment de la declaració de l'estat d'alarma per la COVID-19,
s'han aprovat paquets de mesures "escut social" amb diverses pròrrogues dels desnonaments
com a mesura dirigida a pal·liar els efectes de la crisi sanitària i econòmica per casos de
vulnerabilitat. El darrer paquet de mesures l'aprovava el consell de ministres el passat 27 de
desembre per fer front a les conseqüències de la inflació i la crisi econòmica, entre elles la
pròrroga dels preus dels lloguers en renovacions de contractes que finalitzin abans del 30 de
juny de 2023, els quals, a més, s'hauran de mantenir sis mesos amb el mateix preu o podran
apujar-se, com a molt, un 2% segons l'IPC. Tot i això, la PAH i el Sindicat de Llogateres consideren
que aquestes mesures són "insuficients" i demanen polítiques més contundents que permetin
evitar els desnonaments i garantir l'accés a un habitatge per a tota la població.

Atès que el risc de pèrdua d'habitatge per conseqüència de la finalització de contractes de
lloguer, impagament de lloguer, execució hipotecària o casos d'ocupació, i la pràctica de
desnonaments són, encara avui, una realitat que segueix a l'ordre del dia (3).

Atès que malgrat polítiques de contenció, com l'anomenat "escut social", l'impacte de la crisi
està sent inevitable, en un context en el qual els indicadors de pobresa no s'havien recuperat de
l'anterior crisi. Per exemple, a l'àrea metropolitana de Barcelona durant el 2018-2019 el 23% de
la població encara es trobava en risc d'exclusió social i un de cada quatre infants vivia per sota
del llindar de pobresa. Així mateix, s'ha estimat que durant el 2020 el nombre de població
metropolitana en risc de pobresa moderada s'ha incrementat entre 4 i 5 punts percentuals
(entre 129.000 i 152.000 persones) i en 50.000 persones la població amb risc de pobresa
extrema.



MOCIÓ PER LA IMPLEMENTACIÓ DE MESURES LOCALS PER LLUITAR CONTRA L'EMERGÈNCIA HABITACIONAL, LA DESOCUPACIÓ PERMANENT ANÒMALA D'HABITATGES I DE
MESURES PER PROMOURE LA CONTENCIÓ I MODERACIÓ VOLUNTÀRIA DELS LLOGUERS

                                                                                                                                                1
Atès que arran de la situació creada per la impossibilitat de reduir la diferència entre la renda
familiar i els preus del mercat i que ha provocat que l'accés a l'habitatge impliqui, per a moltes
llars metropolitanes, i també premianenques, la destinació d'un percentatge d'ingressos
superior al recomanat (l'article 8 de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per
afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica estableix el llindar de
despeses destinades a l'habitatge habitual en un 30%). En aquest sentit, les dades del 2019 ja
mostraven que una llar amb ingressos anuals de 25.000 que volgués accedir a un habitatge de
preu mitjà de l'àrea metropolitana havia de destinar més del 40% de la seva renda al pagament
de les quotes hipotecàries o a les mensualitats del lloguer (a més de disposar en el primer cas
d'uns estalvis previs d'aproximadament el 30%). Per altra banda, una llar que disposés de
35.000 anuals havia de destinar més del 30% dels seus ingressos en les mateixes casuístiques
(Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, 2020)(4). Aquestes darreres dades
remarquen que la inaccessibilitat de l'habitatge segueix latent .

Atès que davant d'aquest context doble d'emergència habitacional, fruit de processos de
llançaments en els darrers anys o de dificultat econòmica per poder accedir a un habitatge de
propietat o lloguer, arran de la diferència entre la renda familiar i els preus del mercat i aterrant
a la realitat de Premià de Mar; El Crític feia públic el passat juliol del 2021 un reportatge (5), a
partir de dades de l'Incasol, on es recollia que a Premià de Mar existeixen 375 habitatges en
règim de lloguer i que són en mans de grans tenidors i 238 en propietat d'empreses. I més
recentment, segons informava Premià Media (6), l'Incasol feia públiques dades relatives als
preus del lloguer a Catalunya durant el 3r trimestre de 2022, i on el preu del lloguer mitjà al
conjunt del país entre juliol i setembre va ser de 805,69, cosa que significa un 9,2% més que el
mateix període de l'any passat (que va ser de 737,51 euros). Premià de Mar va tenir un preu
mitjà de 789 i que durant el mateix període de 2021 el preu va ser de 740,16. La diferència és
encara més impactant si ho comparem amb el que passava fa 5 anys, en què el preu mitjà va ser
de 718, i fa 10 anys, en què el lloguer costava de mitjana 596.

Atès que la present moció va dirigida a impulsar mesures per lluitar a Premià de Mar contra
l'emergència habitacional i a prendre mesures de promoció i incentivació de la contenció
voluntària dels alts preus dels lloguers. En aquest sentit la legislació actualment vigent ja
proporciona instruments molt interessants a l'abast dels ajuntament i l'administració pública,
en general, per aplicar mesures de protecció del dret de l'habitatge de persones en risc
d'exclusió social i definir municipis, com el de Premià de Mar, com a àrees de demanda
residencial forta i acreditada, com també en matèria de promoció i incentivació de la contenció
voluntària de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge.

Atès el Dictamen 14/2022 sobre el projecte de decret pel qual s'aprovà recentment el Pla
Territorial Sectorial d'Habitatge i que la seva disposició final segona n'estableix l'entrada en vigor
l'1 de gener de 2023. En el preàmbul es descriu el marc competencial i normatiu i es posa de
manifest que el Pla territorial sectorial té per objecte constituir el marc orientador per a
l'aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques d'habitatge.

Atès que la finalitat del Pla Territorial Sectorial d'Habitatge és garantir que en acabar els terminis
del calendari establert en el decret per assolir l'objectiu de solidaritat urbana (de 20 anys des de
la seva aprovació), les persones que formin noves llars puguin accedir a un habitatge digne i
adequat, entenent com a habitatge digne i adequat aquell que reuneix unes condicions de: preu,
localització, entorn urbà, règim de tinença, estabilitat residencial, superfície, qualitat i demés
aspectes físics que s'adeqüen a les necessitats i característiques de la llar, i permeten el lliure i
complet desenvolupament de totes les persones membres d'aquesta llar.
MOCIÓ PER LA IMPLEMENTACIÓ DE MESURES LOCALS PER LLUITAR CONTRA L'EMERGÈNCIA HABITACIONAL, LA DESOCUPACIÓ PERMANENT ANÒMALA D'HABITATGES I DE
MESURES PER PROMOURE LA CONTENCIÓ I MODERACIÓ VOLUNTÀRIA DELS LLOGUERS

                                                                                                                                                2
Atès que uns dels objectius principals del Pla és incrementar, en el mateix termini de 20 anys, el
parc d'habitatges de lloguer social (habitatges de protecció oficial, els d'inclusió i els de la xarxa
de mediació, entre d'altres.) fins a arribar a un 7 % del parc d'habitatges principals de Catalunya.

Atès que el Pla també recull que municipis inclosos en les àrees de demanda residencial forta
i acreditada, com Premià de Mar, resten subjectes al compliment de l'objectiu d'incrementar
el seu parc de lloguer social fins a assolir com a mínim el 8% del total del parc d'habitatges
principals del municipi al final del termini de què disposen per assolir l'objectiu de solidaritat
urbana.

            Entenent que els plantejaments del Pla no s'ajusten a la realitat específica del municipi
            de Premià de Mar i valorant la impossibilitat que es dona de donar compliment als
            objectius marcats pel PTSH, l'Ajuntament de Premià de Mar va tramitar unes
            al·legacions dins del termini d'informació pública.


Atès que La Llei 18/2007 del Dret a l'habitatge (8) defineix l'habitatge buit com "l'habitatge que
roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos
anys". Aquesta definició fixa quins són els paràmetres per a determinar una situació de
desocupació permanent dels habitatges i els requisits per considerar-la com una situació
anòmala sancionable per l'administració. Aquesta llei atorga als ajuntaments(8) la capacitat de
fer-ne una primera comprovació per mitjà del padró municipal per detectar indici de la
desocupació, i posteriorment verificar-ne la situació real per mitjà de la consulta del consum de
subministraments bàsics com l'aigua, el gas o l'electricitat o, fins hi tot, fer-ne una inspecció
(Protocol d'intervenció municipal en la desocupació permanent d'habitatges. DIBA)(9).

            Malauradament, i segons ja es va informar en la Taula Local d'Habitatge del passat 7
            d'abril del 2022, el 10 de març de 2022 el Tribunal Constitucional va declarar
            inconstitucional part dels articles de la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de
            contenció de rendes als contractes d'arrendament d'habitatges. Segons recull l'acta: «A
            efectes pràctics serà la derogació de l'aplicació obligatòria de l'índex de referència de
            preus de lloguer als contractes d'arrendament subscrits als municipis declarats de
            mercat tens.

            Els efectes de la sentència seran "pro futur", per la qual cosa els contractes
            d'arrendament d'habitatge celebrats durant el període comprès entre el 22.09.2020 fins
            a la publicació de la sentència al BOE es mantindran en els seus termes i condicions
            signades». No obstant, el Tribunal Constitucional, va mantenir en vigor els articles 2,
            3, 4 i 5 amb referència a la definició del que es considera àrees amb un mercat
            d'habitatge tens i al procediment per la declaració d'aquestes àrees.


Atès, tot i que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional part dels articles de la Llei
11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d'arrendament
d'habitatges, els municipis podem impulsar polítiques locals que indirectament promoguin o
incentivin la contenció o moderació voluntària del preu dels lloguers proporcionant ajuts
econòmics, assessorament tècnic i jurídic i d'acompanyament contractual, d'assegurança de
defensa jurídica, de bonificacions fiscals de l'IBI, d'ajuts a la rehabilitació, etc. que ajudin tant a

MOCIÓ PER LA IMPLEMENTACIÓ DE MESURES LOCALS PER LLUITAR CONTRA L'EMERGÈNCIA HABITACIONAL, LA DESOCUPACIÓ PERMANENT ANÒMALA D'HABITATGES I DE
MESURES PER PROMOURE LA CONTENCIÓ I MODERACIÓ VOLUNTÀRIA DELS LLOGUERS

                                                                                                                                                3
intentar de controlar el preu de compra i lloguer del mercat local com de nodrir una futura borsa
d'habitatge de lloguer a preus més baixos o de gestió social municipal.

Atès que la Diputació de Barcelona, a través de la seva Oficina de l'Habitatge, ofereix suport
integral als governs locals de la demarcació de Barcelona en el disseny i el desplegament de
polítiques locals d'habitatge amb l'objectiu principal de garantir el dret a un habitatge digne i
adequat per a tota la ciutadania i millorar la quantitat i la qualitat de l'oferta d'habitatge
assequible dels municipis.

Atès que la Diputació de Barcelona, a través de l'Oficina d'Habitatge, s'articula al voltant dels
següents objectius estratègics:

      1. Aportar coneixement i criteri per al disseny i implementació de polítiques locals
         d'habitatge.
      2. Prestar suport per ampliar l'oferta i provisió d'habitatge assequible i de qualitat, amb
         criteris de sostenibilitat social, urbana i ambiental a tots els municipis.
      3. Consolidar una xarxa de serveis locals d'habitatge que doni cobertura a tots els
         municipis i col·laborar amb ells en el desplegament de programes i ajuts d'habitatge.

Atès que actualment existeixen processos de construcció de futures normes legislatives estatals
i reglaments de registres com el d'habitatges buits o el de grans tenidors dins el territori català.

Atès que ambdós processos seran molt útils per complimentar polítiques de foment d'habitatge
o que directament aportaran noves eines als ajuntaments per poder afavorir l'accés a l'habitatge
de lloguer o compra a un preu més just i lluitar contra l'emergència habitacional en casos de
vulnerabilitat social.


      1. Llei estatal pel dret a l'habitatge(10): En tràmit al congrés espanyol la llei estatal que
         d'entre les mesures més destacades i pendents de la negociació parlamentària,
         destaquen aspectes com: La protecció del parc públic d'habitatge serà permanent,
         prevista una nova figura d'habitatge assequible incentivat, limitació dels preus del
         lloguer, bonificació de fins el 90% d'IRPF per a propietaris que formalitzin un nou
         contracte d'arrendament en un habitatge ubicat en una zona de mercat residencial
         tensionat, i en el cas d'immobles d'ús residencial desocupats amb caràcter permanent,
         els ajuntaments puguin exigir des d'un 50% fins a un 150% de recàrrec en l'IBI
         corresponent.

      2. Projecte de decret pel qual s'aprova el Reglament del Registre d'habitatges buits i
         d'habitatges ocupats sense títol habilitant i del Registre de grans tenidors d'habitatge
         (11): Actualment en fase de consulta pública i procés participatiu.


Atès que una de les eines troncals per fer possible implementar bona part de les mesures locals
abans descrites per fomentar el dret a l'habitatge a un preu accessible per a tothom és disposar
d'un cens real dels habitatges buits de Premià de Mar.




MOCIÓ PER LA IMPLEMENTACIÓ DE MESURES LOCALS PER LLUITAR CONTRA L'EMERGÈNCIA HABITACIONAL, LA DESOCUPACIÓ PERMANENT ANÒMALA D'HABITATGES I DE
MESURES PER PROMOURE LA CONTENCIÓ I MODERACIÓ VOLUNTÀRIA DELS LLOGUERS

                                                                                                                                                4
Per tot això, el grup municipal de Crida Premianenca AMUNT, portem al ple de l'Ajuntament de
Premià de Mar la següent proposta d'acords.


ACORDS:

      1. Elaborar un cens d'habitatges buits de Premià de Mar, utilitzant les eines disponibles
         segons recull la Llei 18/2007 i tot aquell marc legal que se'n derivi, com per exemple la
         informació del padró, requerir comprovació de subministraments a les companyies
         d'aigua, electricitat o gas o utilitzar l'eina d'inspecció, emprant la definició d'habitatge
         buit "aquell que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un
         termini de més de dos anys" o també fomentat als propietaris a inscriure's de manera
         voluntària en el cens d'habitatges buits.

      2. Estudiar com implementar mesures locals per promoure i incentivar la contenció
         voluntària dels alts preus dels lloguers al nostre municipi.

      3. Participar en els procediments de tanteig i retracte amb la finalitat d'adquirir algun
         immoble, si és possible, en condicions de compra favorables, en els propers anys per
         crear un parc municipal d'habitatge d'emergència.

      4. Encarregar al Servei Municipal d'Habitatge i d'altres àrees tècniques municipals que es
         considerin necessàries, dissenyar un pa