MOCIÓ PRESENTADA PER CRIDA PREMIANENCA - AMUNT PER IMPULSAR UN PLA D'ACCIONS LOCALS TRANSVERSALS EN CLAU DE GÈNERE QUE AJUDIN A ERRADICAR LES DESIGUALTATS EN L'ÀMBIT LABORAL I/O ACADÈMIC DE LES DONES. Any rere any, des de ja fa massa temps, les dones hem de seguir reivindicant les desigualtats que, en aquesta societat patriarcal, encara són molt paleses al dia a dia de moltes de nosaltres. Desigualtats que fan que no puguem saltar, d'una vegada per totes, les barreres que, com a dones, ens trobem al nostre camí. En molts àmbits de la nostra societat hi ha encara moltes traves per a què les dones puguem tenir les mateixes oportunitats i drets que els homes. Al món del treball (taxa d'ocupació i d'atur de les dones vers el homes, categories laborals, sectors d'ocupació o el salari brut mitjà, etc.), formació (títols i branques universitàries, accés a la recerca i al doctorat, ocupació i desocupació en el món de les TIC, dones matriculades a la FP o ampliació de capacitació en el món rural, etc.), al món de la cultura (ocupació i desocupació en el sector de la cultura i la participació en ella), respecte la salut (percepció de la pròpia salut, malaltia crònica, el dret a l'avortament segur i pròxim al domicili, etc.), respecte els diners (equitat menstrual, dificultat per arribar a final de mes, renda mitjana neta anual, risc de pobresa i exclusió social, tec.), respecte les quotes en llocs de poder (participació i lideratge en el sector primari, en els consells d'administració d'empreses o en l'àmbit polític), respecte les cures (temps dedicat a les tasques domèstiques, persona que s'ocupa principalment de la cura de les persones dependents a la llar o excedències i horari parcial per cura de filles i fills o persones dependents)... En general, a quasi tots els àmbits de la vida, les dones hem de lluitar, dia a dia, contra un munt de desigualtats. Segons l'índex d'igualtat de gènere (IIG) amb dades de 2019, en una escala de l'1 al 100, on 1 és la màxima desigualtat i 100 la màxima igualtat, l'índex publicat a Catalunya l'any 2022, amb dades de 2019, situa l'indicador en els 73 punts. Un resultat molt similar al del conjunt de l'Estat espanyol, 73,7 punts, i lleugerament superior a la mitjana de la Unió Europea, 68 punts. Tot i que l'evolució de la puntuació per Catalunya ha estat positiva, cal continuar avançant i calen esforços per assolir la igualtat efectiva més ràpidament. Una normalitat feminista es traduiria en un índex d'igualtat de gènere amb valor 100. Als darrers anys, tant els mitjans de comunicació com el sector cultural i el món acadèmic han evidenciat desigualtats de gènere en molts sectors de la nostra societat. Una part important d'aquestes desigualtats es generen en el mercat de treball, on adopten facetes i dimensions molt diverses: en la incorporació i condicions laborals a la indústria cultural, creativa, i també científica, en la progressió a llocs de poder i lideratge, en l'accés a premis, Per descarregar una còpia d'aquest document consulteu la següent pàgina web / Para descargar una copia de este documento consulte la Ajunta siguiente página web ment- Codi Segur de Validació 2092ea29a5a14cdd87893add7e41a4c4001 TE Url de validació https://www.epremia.net/absis/idi/arx/idiarxabsaweb/catala/asp/verificadorfirma.asp Metadades Núm. Registre entrada: ENTRA 2023/3919 - Data Registre: 01/03/2023 21:49:00 Origen: Origen administració Estat d'elaboració: Original ajuts de creació, investigació, beques i d'altres reconeixements i en la visibilitat de l'obra artística i cultural i en les investigacions científiques de les dones, entre d'altres. En l'actualitat, en el mercat de treball se segueix produint una forta segregació vertical i horitzontal, que reflecteix la persistència dels rols de gènere en la nostra societat. Al sostre de vidre, s'hi suma la divisió sexual del treball, segons la qual les persones assumeixen de manera majoritària tasques i responsabilitats tradicionalment assignades al seu gènere. A més, els llocs de treball tradicionalment feminitzats són menys valorats. Aquest fet provoca desigualtats retributives de diferents tipus, com per exemple en els complements salarials i extrasalarials, que es tradueixen finalment en una remuneració menor per a les dones que per als homes. També continuen tenint un gran impacte les violències masclistes que de manera sistemàtica pateixen les dones durant tot el seu cicle vital i en tot els àmbits de la vida, també el laboral, en forma d'assetjament sexual, assetjament per raó de sexe o assetjament psicològic laboral o la combinació de vàries o totes elles. Pel que fa a les categories professionals, les dones representen només el 36,9% dels càrrecs de direcció i gerència. En canvi, són el 58,2% de les professionals científiques i intel·lectuals, el 69,5% de les empleades d'oficina, comptables i administratives i el 62,5% de les treballadores de la restauració, assistents personals i venedores. I si ens fixem amb els sou, el salari brut anual que més evidencia la diferència entre dones i homes, segons l'enquesta del 2020 de l'Idescat sobre l'estructura salarial, correspon al tram d'edat de 45 a 54 anys, amb una diferència de 7.677,50 anuals. A mesura que disminueix l'edat, la diferència del salari entre dones i homes també es redueix, però segueix sent molt significativa. És destacable la precarietat de les dones més joves, de menys de 25 anys, que tenen un salari brut anual mitjà de 12.023,73 . En una normalitat justa, les feines d'igual valor tindrien una mateixa remuneració. També cal destacar, segon l'Idescat sobre el salari brut anual per sexe i tipus d'ocupació al 2020, que el salari brut anual sigui inferior per a les dones respecte dels homes en tots els tipus d'ocupacions. De mitjana, les dones cobren 5.906,93 bruts menys que els homes. Aquesta diferència s'agreuja en les ocupacions directives i gerencials, en què les dones cobren de mitjana 9.382,43 bruts anuals menys que els homes. A l'Estat espanyol, l'estudi de l'Instituto de la Mujer (2013) evidenciava que la major qualificació de les dones ocupades, no es correspon amb l'estructura de les empreses i s'observava una major concentració d'homes en nivells directius i tecnicoprofessionals, així com un predomini de dones en altres qualificacions de menor rang. Segon dades del 2021 de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, només el 12% de les empreses catalanes obligades a presentar compte de pèrdues i guanys no Per descarregar una còpia d'aquest document consulteu la següent pàgina web / Para descargar una copia de este documento consulte la siguiente página web Codi Segur de Validació 2092ea29a5a14cdd87893add7e41a4c4001 Url de validació https://www.epremia.net/absis/idi/arx/idiarxabsaweb/catala/asp/verificadorfirma.asp Metadades Núm. Registre entrada: ENTRA 2023/3919 - Data Registre: 01/03/2023 21:49:00 Origen: Origen administració Estat d'elaboració: Original abreujat (empreses grans) tenen més d'un 40% de dones als seus consells d'administració. En la resta d'empreses, petites i mitjanes, el percentatge d'empreses que superen el 40% de dones en els seus consells d'administració s'eleva al 38,9%. Molts estudis en aquest sentit, posen de manifest que els principals obstacles que han hagut d'afrontar les dones que avui ocupen llocs de rellevància han estat la manca de llocs de treball remunerats de manera permanent i de suport administratiu, les responsabilitats de cura familiar i el perfil baix de moltes de les oportunitats laborals. En general, les persones que ocupen llocs de responsabilitat en el sector mai no han interromput la seva carrera professional, mai no han tingut gaire responsabilitat en la cura familiar ni han tingut feines a temps parcial en el transcurs de la seva carrera. Tots aquests trets evidencien els reptes que algunes dones han d'afrontar per poder conciliar la vida familiar i professional. Les cures familiars han estat, històrica i culturalment, una funció de la dona, sense que els homes s'hagin involucrat, durant molts anys en les mateixes. En aquest sentit, la lluita de les dones per reivindicar l'espai professional ha estat molt dura, havent d' escollir el moment de ser mares o, inclús, la renúncia a la maternitat en favor de la carrera professional que, d'una altra manera, moltes dones no poden tirar endavant. Des de les institucions queda molt per fer, moltíssim. La suposada conciliació familiar i laboral, de moment i en molts àmbits professionals és , encara, una utopia. Tota l'administració pública, inclosos els ajuntaments, institució més propera a la ciutadania, ha de potenciar polítiques transversals en clau de gènere, per tal d'incloure, en tots els àmbits professionals aquesta visió del feminisme transversal com a referent per canviar definitivament l'encara existent bretxa d'igualtat de la dona vers l'home. Cal generar estratègies i accions que tinguin per objectiu assolir el 100 en l'índex d'igualtat. Amb polítiques que trenquin barreres professionals per les dones i polítiques que treballin per erradicar, de forma contundent, aquestes desigualtats d'oportunitats que patim les dones en molts àmbits de la nostra vida. El Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere del Govern de la Generalitat de Catalunya 2019 - 2022 parteix d'aquesta conceptualització transversal de la perspectiva de gènere. El Pla aposta per una planificació estratègica centrada, per una banda, a consolidar els principis que han d'orientar l'acció política ­uns principis que incorporen en la seva conceptualització la perspectiva de gènere­ i, per una altra banda, a desplegar i posar en marxa les estratègies indispensables per fer que aquesta perspectiva impregni transversalment tota la política pública. Aquest pla, pretén potenciar la perspectiva de gènere en l'àmbit de la contractació pública. Aquesta perspectiva consisteix a integrar la visió de gènere en tots els estadis del procés de contractació amb la finalitat d'utilitzar la contractació pública per promoure la igualtat de les dones i els homes en el mercat laboral i té com a objectius principals, la incorporació de la Per descarregar una còpia d'aquest document consulteu la següent pàgina web / Para descargar una copia de este documento consulte la siguiente página web Codi Segur de Validació 2092ea29a5a14cdd87893add7e41a4c4001 Url de validació https://www.epremia.net/absis/idi/arx/idiarxabsaweb/catala/asp/verificadorfirma.asp Metadades Núm. Registre entrada: ENTRA 2023/3919 - Data Registre: 01/03/2023 21:49:00 Origen: Origen administració Estat d'elaboració: Original perspectiva de gènere en els contractes públics i la inclusió de clàusules socials per a promoure la igualtat de tracte i oportunitats. Per tot l'exposat, el grup municipal de Crida Premianenca-AMUNT portem a la consideració del ple, els següents ACORDS: 1. Que l'ajuntament de Premià de Mar elabori, consensuï i implementi un pla d'accions locals transversals en clau de gènere, tant en el camp de la contractació pública, com en el de l'organització de la plantilla laboral, que inclogui la participació de les treballadores i treballadors municipals o de l'empresa municipal amb els sindicats i els grups municipals. 2. Que l'ajuntament de Premià de Mar inclogui la perspectiva de gènere dins dels processos de contractació pública, facilitant la inclusió de clàusules socials que possibilitin aquesta igualtat real d'oportunitats. 3. Que l'ajuntament de Premià de Mar elabori i implementi un pla d'accions transversals locals en clau de gènere, d'assessorament, divulgació i conscienciació en el camp del mercat laboral, que inclogui la participació d'empreses, sindicats, associacions, xarxes i/o col·lectius de dones del municipi. 4. Que l'ajuntament de Premià de Mar, en el marc de la futura Casa de la Dona, creï un punt d'assessorament professional i acadèmic, on s'informi i es pugui donar suport a dones que necessiten recolzament per a tirar endavant els seus projectes professionals i/o acadèmics. Premià de Mar a 1 de Març de 2023 Marta Solà Matamoros, portaveu de Crida Premianenca - AMUNT Per descarregar una còpia d'aquest document consulteu la següent pàgina web / Para descargar una copia de este documento consulte la siguiente página web Codi Segur de Validació 2092ea29a5a14cdd87893add7e41a4c4001 Url de validació https://www.epremia.net/absis/idi/arx/idiarxabsaweb/catala/asp/verificadorfirma.asp Metadades Núm. Registre entrada: ENTRA 2023/3919 - Data Registre: 01/03/2023 21:49:00 Origen: Origen administració Estat d'elaboració: Original Per descarregar una còpia d'aquest document consulteu la següent pàgina web / Para descargar una copia de este documento consulte la siguiente página web Codi Segur de Validació 2092ea29a5a14cdd87893add7e41a4c4001 Url de validació https://www.epremia.net/absis/idi/arx/idiarxabsaweb/catala/asp/verificadorfirma.asp Metadades Núm. Registre entrada: ENTRA 2023/3919 - Data Registre: 01/03/2023 21:49:00 Origen: Origen administració Estat d'elaboració: Original