Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, CPISR-1 Firmado digitalmente por CPISR-1 Elisa Almirall i Gayo Nombre de reconocimiento (DN): CPISR-1 Firmado digitalmente por CPISR-1 Elisa Almirall i Gayo Nombre de reconocimiento (DN): Elisa Elisa c=ES, o=Ajuntament de Premià de c=ES, o=Ajuntament de Premià de Mar, ou=Ajuntament de Premià de Mar, ou=Ajuntament de Premià de Mar, ou=Serveis Públics de Mar, ou=Serveis Públics de Certificació CPISR-1, ou=Vegeu Certificació CPISR-1, ou=Vegeu Almirall i Almirall i https://www.catcert.cat/verCPISR-1 https://www.catcert.cat/verCPISR-1 (c)03, sn=Almirall i Gayo, givenName=Elisa, (c)03, sn=Almirall i Gayo, serialNumber=40954139V, givenName=Elisa, Gayo Gayo cn=CPISR-1 Elisa Almirall i Gayo serialNumber=40954139V, Fecha: 2011.03.04 12:39:54 +01'00' cn=CPISR-1 Elisa Almirall i Gayo Fecha: 2011.03.04 12:40:54 +01'00' ORDENANÇA D'ADMISSIBILITAT D'USOS I ACTIVITATS ORDENANÇA D'AMISSIBILITAT D'USOS I ACTIVITATS Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, PREÀMBUL El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Premià de Mar (POUM) -aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en sessió de 2 d'abril de 2009 i acordada la seva publicació a l'efecte d'executivitat en sessió de 22 de juliol de 2010 amb les prescripcions d'ofici esmentades a l'acord- configura un nou model de ciutat, derogant l'anterior planejament urbanístic. Per desenvolupar la classificació dels usos i concretar les condicions de les activitats, d'acord amb allò que disposa l'article 12 de les Normes Urbanístiques del POUM i la Disposició Transitòria Quarta s'aprova aquesta Ordenança d'admissibilitat d'usos i activitats, que ha de ser una eina útil per fer de Premià de Mar una ciutat on convisquin de forma ordenada i coherent els ciutadans i les diferents activitats econòmiques El Pla General d'Ordenació de 1991 regulava la implantació de les activitats en sòl urbà en base a tres paràmetres: la zonificació urbanística, la situació relativa del local on aquestes s'emplacen i la categoria de l'activitat en qüestió. Aquest últim paràmetre venia determinat pel Nomenclàtor d Activitats, elaborat en el seu dia pel Col legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, que, a més, s'aplicava, per assimilació, a la resta d'activitats no incloses en aquell document. Dos factors contribueixen, de manera decisiva, a la modificació del criteri de la categoria en quant a element regulador de la implantació de les activitats en sòl urbà: el primer ve motivat perquè el Nomenclàtor de referència ha esdevingut obsolet, tota vegada que desenvolupava si bé amb caràcter oficiós- el Reglament d Activitats Molestes, Insalubres, Nocives y Perilloses (RAMINP), avui dia sense efecte a Catalunya arran de l'entrada en vigor de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració Ambiental (LIIA), vigent encara fins l'entrada en vigor de la norma que la substitueixi. Aquesta normativa i les noves que han estat dictades posteriorment per a l'adaptació del Dret comunitari, enfoca la intervenció administrativa de les activitats i les instal lacions d'una manera diferent, integrant tots els vectors ambientals en un únic procediment. L'altre factor suposa la introducció d'uns nous criteris reguladors en el conjunt de característiques del local, en quant a facilitar o dificultar la implementació de mesures correctores que facin possible la implantació d'una determinada activitat. L'aplicació d'aquests nous criteris implicarà que moltes activitats puguin ser emplaçades en la trama urbana, sempre que els locals on s'ubiquen compleixin unes condicions òptimes per evitar la incidència en l'entorn. Per tant, el sistema que es defineix en el Títol II d'aquesta Ordenança, es basa en l'admissió d'activitats en funció de dos factors: el grau d'incidència de l'activitat sobre el medi i sobre l'entorn immediat, i la capacitat de l'emplaçament per acollir l'activitat. La combinació d'aquests dos factors: grau d'incidència i capacitat de l'emplaçament, determinarà un Vector Ambiental i de Seguretat (VAS), que s'haurà de conjugar amb la situació relativa de l'activitat respecte a les diferents possibilitats d'emplaçament físic. Cal remarcar, tanmateix, que el propi POUM, estableix, per a cada qualificació urbanística, una regulació dels diferents usos en Dominant (D), Compatible (COM), Condicionat (COND) o Incompatible (I). En el supòsit que les normes urbanístiques determinin un ús com a incompatible, això fa impossible l'aplicació dels criteris exposats en relació al VAS que li correspongui, donat que aquesta Ordenança és el desenvolupament del planejament urbanístic previst en el POUM. El VAS juga, doncs, un paper essencial i determinant allà on les normes urbanístiques fan una previsió d'un ús com Dominant, Compatible o Condicionat. És en aquests supòsits on l'aplicació de les condicions que preveu la present Ordenança seran decisives per a la possible implantació d'una activitat. En el Títol III s'analitzen de forma específica els vectors ambientals i de seguretat que determinaran el grau d'incidència de les activitats sobre l'entorn, els límits màxims establerts pels diferents vectors i les condicions tècniques que han de complir les instal lacions i mesures correctores per a reduir al màxim els efectes de les activitats sobre el seu entorn de forma que siguin compatibles amb la protecció de la salut de les persones i la preservació de la qualitat ambiental del nostre municipi. Així mateix es desplega la normativa específica sobre els diferents usos i activitats previstos en l'article 13 de les Normes Urbanístiques del POUM, tenint en compte que aquesta regulació afecta només aquells on es considera necessari un desenvolupament específic d'aspectes funcionals considerats com d'obligat compliment i sense perjudici del que disposin les normatives sectorials vigents Sobre l'ús d'aparcament, es fa un tractament acurat, no per la seva complexitat ambiental sinó amb el propòsit d'establir condicions tècniques que regulin correctament el seu funcionament. Conjuntament amb l'ús d'habitatge, prou regulat en les Normes Urbanístiques del POUM, aquest ús s'estén de forma generalitzada per tota la població i a la vegada es troba subjecte forçosament a les condicions constructives dels edificis. Aquests fets obliguen a tractar de forma particular els elements lligats a la seguretat i suficiència dels locals dedicats a aquest ús tant generalitzat. A continuació hi ha un seguit d'annexos que complementen alguns preceptes específics sobre els vectors ambientals i de seguretat desenvolupats al Títol III com: límits d'emissió d'olors, risc d'incendi i renovació d'aire dels locals. Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, ÍNDEX TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1.- Objecte Article 2.- Àmbit d'aplicació Article 3.- Interpretació Article 4.- Adequació dels preceptes de l'ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors TÍTOL II. APLICACIÓ DEL VECTOR AMBIENTAL I DE SEGURETAT CAPÍTOL I. ADMISSIBILITAT DELS USOS Article 5.- Compatibilitat dels usos segons la qualificació urbanística Article 6.- Grau d'incidència i capacitat de l'emplaçament d'una activitat Article 7.- Definició del Vector Ambiental i de Seguretat (VAS) Article 8.- Vectors ambientals i de seguretat que determinen el grau d'incidència de les activitats CAPÍTOL II. APLICACIÓ DEL VAS EN SÒL URBÀ Article 9.- Emissions a l'atmosfera Article 10.- Abocament d'aigües residuals Article 11.- Sorolls i vibracions Article 12.- Residus Article 13.- Risc d'Incendi Article 14.- Situacions relatives i el VAS CAPÍTOL III. APLICACIÓ DEL VAS EN SÒL NO URBANITZABLE Article 15.- Compliment de les condicions urbanístiques de les activitats en sòl no urbanitzable TÍTOL III. REGULACIÓ DEL USOS CAPÍTOL I. CONDICIONS GENERALS DELS USOS SECCIÓ I.- EMISSIONS A L'ATMOSFERA Subsecció I.- Emanacions gasoses Article 16.- Activitats productores d'emanacions gasoses Subsecció II.- Emissions de partícules i aerosols Article 17.- Activitats que emeten partícules i aerosols ORDENANÇA D'AMISSIBILITAT D'USOS I ACTIVITATS Subsecció III.- Emissions de pols Article 18.- Activitats que produeixen pols Subsecció IV.- Emissions d'olors Article 19.- Prescripcions per a les activitats que produeixen olors Article 20.- Nivells d'immissió d'olors Subsecció V.- Mesures de correcció contra les emissions a l'atmosfera Article 21.- Condicions generals Article 22.- Xemeneies i conductes d'evacuació Article 23.- Classificació de les xemeneies d'evacuació d'instal lacions industrials inferiors a 20.000 Kcal/h i instal lacions assimilables a domèstiques Article 24.- Condicions d'alçada de xemeneies per alteració de les circumstàncies Article 25.- Extracció de fums, bafs i olors produïts per elements de cocció SECCIÓ II.- AIGÜES RESIDUALS Article 26.- Condicions per a l'abocament d'aigües residuals SECCIÓ III.- SOROLLS I VIBRACIONS Article 27.- Condicions d'emissió de sorolls i vibracions SECCIÓ IV.- RESIDUS Article 28.- Prescripcions per a les activitats que generen residus SECCIÓ V.- RISC D'INCENDI Article 29.- Regulació de les activitats en funció del risc d'incendi Article 30.- Prevenció i protecció contra incendis Article 31.- Regulació de les activitats en funció del risc d'explosió SECCIÓ VI.- RADIACIONS ELECTROMAGNÈTQUES Article 32.- Classificació i definicions Article 33.- Regulació de les activitats en funció de les radiacions electromagnètiques Article 34.- Control i autorització de les instal lacions electromagnètiques SECCIÓ VII.- CONTAMINACIÓ LLUMINOSA Article 35.- Classificació i definicions Article 36.- Regulació de les activitats en funció de l'horari Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, Article 37.- Control i autorització de les instal lacions SECCIÓ VIII.- RADIACIONS CALORÍFUGUES Article 38.- Condicions dels focus de calor SECCIÓ IX.- ACCÉS Article 39.- Condicions d'accés de les activitats SECCIÓ X.- ALÇADA Article 40.- Alçada mínima dels establiments SECCIÓ XI.- ACCESSIBILITAT Article 41.- Condicions d'accessibilitat dels establiments SECCIÓ XII.- VENTILACIÓ I CONDICIONAMENT D'AIRE Article 42.- Prescripcions mínimes per la ventilació dels establiments SECCIÓ XIII.- CÀRREGA I DESCÀRREGA Article 43.- Activitats que han de disposar de càrrega i descàrrega SECCIÓ XIV.- CONDICIONS HIGIÈNICO-SANITÀRIES MÍNIMES Article 44.- Condicions mínimes que han de reunir tots els establiments SECCIÓ XV.- CONDICIONS MÍNIMES PER A LES ACTIVITATS DEFINIDES COM A INNÒCUES Article 45.- Condicions particulars que han de reunir tots els establiments on s'ubiquin les activitats innòcues. CAPÍTOL II. CONDICIONS PARTICULARS DELS USOS SECCIÓ I.- ÚS HOTELER Article 46.- Reserva d'aparcament SECCIÓ II.- ÚS COMERCIAL Article 47.- Definició Article 48.- Condicions generals Article 49.- Serveis higiènics Article 50.- Ventilació i condicionament d'aire Article 51.- Extracció de fums, bafs i olors Article 52.- Zona de càrrega i descàrrega Article 53.- Reserva d'aparcament Article 54.- Magatzems i cambres frigorífiques Article 55.- Escombraries Article 56.- Condicions sanitàries Article 57.- Horari comercial Article 58.- Condicions específiques dels establiments de serveis telefònics per a ús públic o locutoris SECCIÓ III.- ÚS D'OFICINES Article 59.- Definició Article 60.- Serveis higiènics SECCIÓ IV.- ÚS SANITARI-ASSISTENCIAL Article 61.- Definició Article 62.- Condicions d'emplaçament Article 63.- Reserva d'aparcament Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, SECCIÓ V.- ÚS EDUCATIU Article 64.- Definició Article 65.- Condicions generals Article 66.- Regulació específica dels espais lúdics infantils Article 67.- Condicions de seguretat dels espais lúdics infantils Article 68.- Condicions materials dels espais lúdics infantils SECCIÓ VI.- ÚS SOCIO-CULTURAL I RELIGIÒS Article 69.- Definició Article 70.- Serveis higiènics Article 71.- Ventilació i condicionament d'aire Article 72.- Reserva d'aparcament Article 73.- Regulació específica de l'ús religiós SECCIÓ VII.- ÚS RECREATIU MUSICAL Article 74.- Definició Article 75.- Accessos i sortides Article 76.- Ventilació i condicionament d'aire Article 77.- Serveis higiènics Article 78.- Terrasses annexes d'ús públic Article 79.- Condicions d'emplaçament Article 80.- Reserva d'aparcament Article 81.- Condicions higiènico-sanitàries Article 82.- Magatzems Article 83.- Residus Article 84.- Protecció contra incendis Article 85.- Altres condicions Article 86.- Condicions particulars dels establiments de pública concurrència on s'exerceix la prostitució SECCIÓ VIII.- ÚS RECREATIU DE JOCS I ATRACCIONS Article 87.- Definició Article 88.- Condicions específiques d'instal lació Article 89.- Condicions d'emplaçament SECCIÓ IX.- ÚS RECREATIU ACTIVITATS ZOOLÒGIQUES Article 90.- Definició Article 91.- Condicions d'emplaçament SECCIÓ X.- ÚS ESPORTIU Article 92.- Definició Article 93.- Serveis higiènics Article 94.- Reserva d'aparcament SECCIÓ XI.- ÚS DE RESTAURACIÓ ORDENANÇA D'AMISSIBILITAT D'USOS I ACTIVITATS Article 95.- Definició Article 96.- Accessos i sortides Article 97.- Extracció de fums, bafs i olors Article 98.- Residus Article 99.- Magatzems Article 100.- Ventilació i condicionament d'aire Article 101.- Serveis higiènics Article 102.- Terrasses d'ús públic annexes a activitats de restauració Article 103.- Reserva d'aparcament Article 104.- Condicions higiènico-sanitàries SECCIÓ XII.- ÚS INDUSTRIAL Article 105.- Definició Article 106.- Accessos Article 107.- Ventilació i il luminació Article 108.- Serveis d'higiene i vestidors Article 109.- Protecció contra incendis Article 110.- Reserva per a operacions de càrrega i descàrrega Article 111.- Regulació específica per a l'ús industrial en edifici exclusiu Article 112.- Regulació específica de les activitats de taller de reparació de vehicles Article 113.- Regulació específica de les activitats destinades a magatzem de distribució SECCIÓ XIII.- ÚS D'APARCAMENT Article 114.- Definició Article 115.- Tipologies d'aparcament Article 116.- Aparcaments en l'interior d'edificis Article 117.- Aparcaments en espais exteriors SECCIÓ XIV.- ÚS D'ESTACIONS DE SERVEI Article 118.- Definició Article 119.- Condicions d'emplaçament Article 120.- Instal lacions complementàries Article 121.- Condicions tècniques DISPOSICIÓ ADDICIONAL DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA DISPOSICIÓ FINAL ANNEX I.- LÍMITS D'EMISSIÓ D'OLORS ANNEX II.- RISC D'INCENDI ANNEX III.- RENOVACIÓ D'AIRE DELS LOCALS Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Article 1.- Objecte La present ordenança té per objecte determinar els paràmetres reguladors dels usos i activitats per tal de desenvolupar les prescripcions establertes al capítol II de les Normes Urbanístiques del POUM, així com regular les condicions que han de complir els usos o activitats de nova instal lació i les existents en el moment d'aprovar-se aquesta ordenança. Article 2.- Àmbit d'aplicació Aquesta ordenança és d'aplicació a tots els usos o les activitats, excepte els d'habitatge, emplaçats en el terme municipal de Premià de Mar. Article 3.- Interpretació Aquesta ordenança s'ha d'interpretar segons el sentit literal de les seves paraules, sempre d'acord amb la normativa sectorial aplicable i amb les normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbanística municipal i amb la resta d'instruments de planejament i gestió aplicables i vigents en cada moment en el terme municipal. Article 4.- Adequació dels preceptes de l'ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors Els preceptes d'aquesta Ordenança que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquells en què es facin remissions a preceptes d'aquesta, s'entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa. TÍTOL II. APLICACIÓ DEL VECTOR AMBIENTAL I DE SEGURETAT CAPÍTOL I. ADMISSIBILITAT DELS USOS Article 5.- Compatibilitat dels usos segons la qualificació urbanística 1. Les condicions per a la implantació de les activitats, segons la qualificació urbanística de l'emplaçament, venen determinades en les Normes Urbanístiques del POUM. Per aquells usos admesos, en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, s'haurà d'aplicar el Vector Ambiental i de Seguretat (VAS), que determinarà un resultat a partir del grau d'incidència de l'activitat i de la capacitat de l'emplaçament on aquesta es pretengui implantar. En funció del VAS que li correspongui a una activitat en l'emplaçament on es pretengui situar, serà possible o no la seva implantació. 2. El VAS no serà d'aplicació a l'ús d'aparcament ni a les estacions de servei. 3. Qualsevol activitat que, d'acord amb les Normes Urbanístiques del POUM, correspongui a un ús classificat com a Incompatible en una qualificació urbanística determinada no s'admetrà independentment del seu VAS. 4. Les activitats, a més, hauran de complir les disposicions que assenyalen les Normes Urbanístiques del POUM, sigui per a usos específics sigui per a qualificacions urbanístiques determinades. Article 6.- Grau d'incidència i capacitat de l'emplaçament d'una activitat El grau d'incidència d'una activitat (GI) és un índex numèric indicatiu de la incidència potencial que l'exercici d'una activitat té sobre el medi i sobre l'entorn immediat. És, per tant, un índex fix inherent a l'activitat, sense prendre en consideració l'emplaçament on s'exerceix. La Capacitat de l'Emplaçament (CE) és un índex numèric indicatiu de la capacitat real de l'emplaçament per a reduir o incrementar el Grau d'incidència d'una activitat. És, per tant, un índex de caràcter variable relacionat amb el local, les seves instal lacions i l'emplaçament concret de l'activitat. Per al Grau d'Incidència i la Capacitat de l'Emplaçament s'estableixen les corresponents escales numèriques assenyalades en el Capítol II del present Títol. Els valors aplicables que apareixen a les taules, en general, no son acumulables entre sí. En cas contrari es farà constar expressament. Article 7.- Definició del Vector Ambiental i de Seguretat (VAS) S'entén per Vector Ambiental i de Seguretat (VAS) l'índex numèric resultant de la suma algebraica del valor més alt possible del Grau d'Incidència (GI) d'una activitat i del valor obtingut per la Capacitat de l'Emplaçament (CE), en funció del local i de les seves instal lacions. El VAS d'una activitat pot ser modificat si es modifiquen les condicions de la Capacitat de l'Emplaçament. El valor numèric del VAS estarà comprès entre 1 i 4. Per a valors resultants inferiors a 1 es prendrà VAS = 1 i per a valors superiors a 4 es considerarà VAS = 4. En el Sòl No Urbanitzable (SNU), en cas que el valor numèric del VAS sigui superior a 4 caldrà adoptar les mesures correctores necessàries per a reduir-lo fins a 4. En cap cas s'admetrà en SNU una activitat amb un VAS superior a 4. Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, Es prendrà com a VAS de l'activitat el major valor numèric que resulti de l'avaluació de tots els vectors ambientals i de seguretat que siguin d'aplicació a l'activitat, d'acord amb el que es determina en l'article següent. Un cop obtingut el valor numèric del VAS d'una determinada activitat en un emplaçament determinat la seva admissió en una situació relativa concreta es produirà si es compleixen les determinacions establertes a l'article 14 pel que fa a Sòl Urbà, així com les prescripcions de la normativa o reglamentació sectorial que li sigui d'aplicació. Article 8.- Vectors ambientals i de seguretat que determinen el grau d'incidència de les activitats D'acord amb l'article 16 de les Normes Urbanístiques del POUM, el grau d'incidència de les activitats sobre l'entorn es determina mitjançant l'avaluació dels vectors ambientals i de seguretat següents: Emissions a l'atmosfera Nivell de pressió sonora en origen Càrrega de foc Residus sòlids Aigües residuals Superfície del local Olor Radiacions electromagnètiques Aparcament Disposició de zones de càrrega i descàrrega Condicions dels carrers D'aquests vectors ambientals i de seguretat s'utilitzen per al càlcul del VAS en el cas d'activitats en Sòl Urbà els següents: Emissions a l'atmosfera (gasos, partícules, aerosols, pols, olors, fums i bafs) Aigües residuals Sorolls i vibracions Residus Risc d'incendi Per al càlcul del VAS d'una activitat, no es consideraran els vectors ambientals respecte dels quals l'activitat concreta no tingui afectació. Pel que fa a l'aparcament s'atendrà al que determinen les Normes Urbanístiques del POUM per una banda, i les determinacions específiques que desenvolupen especialment aquest ús continguda en aquesta ordenança. Així mateix Respecte de la càrrega i descàrrega i les condicions dels carrers, en el cas d'activitats en Sòl Urbà s'estarà al que disposa l'article 17 de les Normes Urbanístiques del POUM en relació a l'ús industrial i de magatzems. En relació a altres usos, serà d'aplicació la regulació que de forma específica s'estableix en aquesta ordenança. En Sòl No Urbanitzable es tindrà en compte el que es prescriu a l'article 15 del capítol III del present títol. CAPÍTOL II. APLICACIÓ DEL VAS EN SÒL URBÀ Article 9.- Emissions a l'atmosfera El Grau d'Incidència (GI) de l'activitat en quan al vector Emissions a l'atmosfera es determina pel valor numèric que li sigui d'aplicació segons la taula següent: ACTIVITAT GI - Activitat amb equips de condicionament d'aire o de ventilació 1 - Activitat amb focus fixos de combustió que consumeixi únicament combustibles gasosos 2 - Instal lació que emet només vapor d'aigua - Activitat amb aparells de cocció d'aliments - Activitat que emet substàncies oloroses corresponents a les classes 1A1-2A - Activitat amb focus fixos de combustió que consumeixi únicament 3 combustibles líquids, diferents del fuel-oil. - Activitats que produeixen fums per soldadures, tubs d'escapaments o altres processos. - Activitat comercial, de serveis, o tallers (*), que emeti partícules o compostos orgànics volàtils (COV s) - Activitat de restauració que utilitzi combustibles sòlids, (barbacoes, forns o 4 llars de foc). - Activitat que emet substàncies oloroses corresponents a les classes 1A2-1B- 2B - Activitat industrial o assimilable de tipus mitjà o gran que, pel seu procés, emeti contaminats de qualsevol tipus 5 - Instal lació amb focus fixos de combustió que consumeixi fuel-oil - Activitat que emet substàncies oloroses corresponents a les classes 1C-2CA (*) Tallers de reparació de vehicles, tallers d'arts gràfiques, tallers de fusteria, tallers mecànics, tintoreries, rentat de vehicles, etc. La Capacitat de l'Emplaçament (CE) en quan al vector Emissions a l'Atmosfera es determina pel valor numèric que sigui d'aplicació, segons la taula següent: CAPACITAT DE L'EMPLAÇAMENT CE - No disposa de ventilació forçada per captar les emissions difuses +2 - No disposa de cap conducte d'evacuació fins a coberta +1 - Disposa del nombre necessari de conductes d'evacuació de les emissions, de manera que la boca de sortida se situa almenys dos metre per sobre de la coberta dels edificis veïns situats dins d'un cercle de deu metres (10 m) de -1 radi i centrat en el conducte - Disposa de sortida exclusivament de ventilació del local per la façana, situada a una altura mínima de dos metres amb cinquanta (2,50 m) - Disposa del nombre necessari de conductes d'evacuació de les emissions, de manera que la boca de sortida se situa almenys tres metres (3 m) per sobre de la coberta dels edificis veïns situats dins d'un cercle de cinquanta metres -2 (50 m) de radi i centrat en el conducte - Disposa d'equips de depuració i/o filtració de provada eficàcia, i adequats a cadascú dels contaminants emesos per l'activitat (*) Els valors d'aquesta taula no són acumulables entre sí. Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, Les indústries llistades en el Catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera (CAPCA), segons el Decret 322/1987, de 23 de setembre, s'ubicaran d'acord amb els següents criteris: Les activitats incloses en els grups A i B del CAPCA no podran ubicar-se en cap zona del terme municipal. Les activitats incloses en el grup C del CAPCA s'ubicaran només en zones industrials aïllades (Clau 14b1 i 14b2 del POUM) Els conductes d'evacuació de bafs, fums, gasos o vapors hauran de complimentar les prescripcions indicades als articles 23 fins 26 de la present ordenança, a més de les que s'indiquen a continuació: 1. Boca de sortida. A fi i efecte d'afavorir l'ascens de la columna gasosa, s'evitarà la instal lació de barrets fixes a les sortides dels conductes i, alhora, acabar-los preferentment amb un con reductor, per tal d'augmentar la velocitat de sortida. 2. Aïllament tèrmic. Si cal, i als efectes d'augmentar el tiratge tèrmic o natural, els conductes s'aïllaran tèrmicament, per tal d'evitar el refredament dels fums. 3. Quan la xemeneia es trobi instal lada a una coberta transitable de l'edificació o edificacions adjacents, se li afegirà 1 metre més d'alçada quan aquesta resulti la mínima (2+1), tenint en compte com a referència la cota del terra de la coberta transitable. Article 10.- Abocament d'aigües residuals El Grau d'Incidència (GI) de l'activitat en quan al vector Abocament d'Aigües Residuals es determina pel valor numèric que sigui d'aplicació, segons la següent taula: ACTIVITAT GI - Aboca aigües residuals assimilables a domèstiques o aigües de procés assimilables a 1 aigües residuals domèstiques - Amb abocaments que necessiten pretractament (reixa de desbast, 3 dessorrador, desgreixador, separador d'olis o hidrocarburs, etc.) - Abocaments que necessiten bassa o dipòsit d'homogeneïtzació o de sistema 4 fisicoquímic de depuració, de capacitat fins a 6.000 m3 / any - Amb abocaments que necessiten d'algun sistema físico-químic de depuració, de capacitat superior a 6.000 m3 /any. 5 - Amb abocaments que necessiten un sistema biològic de depuració, de capacitat fins a 6.000 m3 /any - Amb abocaments que necessiten un sistema biològic de depuració, de 6 capacitat superior a 6.000 m3 /any La Capacitat de l'Emplaçament (CE) en quan al vector Abocament d'Aigües Residuals es determina pel valor numèric que sigui d'aplicació, segons la següent taula: CAPACITAT DE L'EMPLAÇAMENT CE Disposa de reixa de desbast, dessorrador, desgreixador, separador d olis o -1 hidrocarburs, segons tipus d'abocament i arqueta de registre. Disposa del sistema de depuració adequat al tipus de contaminant, de xarxa de -2 sanejament independent d'altres usos i d'arqueta de registre Article 11.- Sorolls i vibracions El Grau d'Incidència (GI) de l'activitat en quan al vector Sorolls es determina segons el Nivell d'Immissió Acústica (NIA) dins el seu recinte, d'acord amb els valors establerts a l'Ordenança de Sorolls i vibracions pels diferents tipus d'activitats, expressat en dB(A). Cadascun d'aquests nivells NIA es correspon amb els valors numèrics GI de la taula següent: ACTIVITAT GI NIVELL D'IMMISSIÓ ACÚSTICA (NIA) A L'INTERIOR DE L'ACTIVITAT, EXPRESSAT EN dB (A)* NIA 80 0 GRUP IV 80< NIA 85 1 GRUP III 85 < NIA 90 2 GRUP II 90 < NIA 95 3 GRUP I 95 < NIA 100 4 (*) D'acord amb els valors que figuren a la classificació de les activitats en funció del nivell d'immissió acústica dins el seu recinte que estableix l'Ordenança de Sorolls. Funcionament en horari nocturn: El funcionament de qualsevol activitat en horari nocturn incrementarà en una unitat el valor numèric GI que li correspongui segons el NIA de la taula anterior. Per a les activitats corresponents a l'ús recreatiu musical, s'incrementarà en dues unitats, llevat que disposin d'aparell limitador de potència de l'equip de so, en quin cas l'increment serà d'una unitat. La Capacitat de l'Emplaçament (CE) pel que fa al vector Sorolls es determina pels nivells d'Aïllament Acústic contra el soroll aeri i d'impacte (D) del local tant a l'exterior com a l'interior expressats en dB(A) que es corresponen amb els valors numèrics de la taula següent: CAPACITAT DE L'EMPLAÇAMENT * CE AÏLLAMENT ACÚSTIC (D) DEL LOCAL EXPRESSAT EN dBA Valors de l'aïllament a soroll aeri GRUP entre recintes (DnT,A) Valors mínims de l'aïllament Horari diürn i a soroll aeri a les façanes Horari nocturn vespertí D 2m,nT, Atr (23 h - 7 h) (7 h - 23 h) I 72 77 45 0 II 66 71 35 0 III 61 66 32 0 IV 56 61 32 0 Es podrà disminuir en una unitat el valor de CE resultant per cada fracció d'increment de 2 dBA de l'aïllament global (entre recintes + façanes) que el correspon segons la taula anterior, fins a un màxim de 3 punts. En tot cas, l'aïllament mínim que s'haurà d'acreditar serà el necessari per a garantir tant a l'habitatge més afectat com a l'exterior, un nivell de soroll igual o inferior al valor límit d'immissió permès per a cada cas. La determinació d'aquests valors d'aïllament s'ha de realitzar segons l'establert al Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny. Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, Si s'han de dur a terme mesuraments per a comprovar les exigències dels diferents aïllaments, s'han de realitzar in situ d'acord amb la metodologia establertes a les normes UNE corresponents (UNE-EN ISO 140-5, 140-4 I 717-1). Article 12.- Residus El Grau d'Incidència (GI) de l'activitat en quan al vector Residus es determina pel valor numèric que sigui d'aplicació, segons la taula següent: ACTIVITAT GI Activitat del sector terciari que genera residus municipals assimilables als 0 domèstics Activitat industrial que genera residus no especials 1 Activitat del sector terciari o taller que genera residus especials en petites 2 quantitats (*) Activitat de tipus mitjà o gran, sigui del sector industrial, hospitalari o d'altres 3 sectors, que genera residus especials (*) A nivell orientatiu resten inclosos en aquest apartat els tallers de reparació de vehicles, tallers d'arts gràfiques, tallers de fusteria, comerç de revelat fotogràfic, centres sanitaris, tatuatges i piercing, centres veterinaris, tintoreries, drogueries, farmàcies, laboratoris, gasolineres, rentat de vehicles. La Capacitat de l'Emplaçament (CE) en quan al vector Residus es determina pel valor numèric que sigui d'aplicació, segons la taula següent: CAPACITAT DE L'EMPLAÇAMENT CE No disposa d'espai per a l'emmagatzematge i gestió dels residus generats +2* Disposa de contenidors específics per realitzar la gestió selectiva dels residus -1* generats Disposa d'un espai aïllat i específic que garanteixi les condicions de seguretat i higiene adequades per a l'emmagatzematge i gestió selectiva dels residus -2 generats Disposa d'un espai aïllat i específic que garanteixi les condicions de seguretat i higiene adequades per a l'emmagatzematge i gestió selectiva dels residus -3 generats, i d'un espai per a la càrrega i descàrrega dels residus a l'interior del local. (*) Els valors d'aquesta taula poden ser acumulables entre sí. Les condicions d'emmagatzematge de residus han de ser les següents: Els residus orgànics procedents d'establiments de restauració o d'indústries alimentàries s'hauran d'emmagatzemar en condicions d'higiene, temperatura i seguretat adequades. Els residus líquids s'hauran d'emmagatzemar en una zona pavimentada i coberta, amb sistema de recollida dels possibles vessaments, els quals no podran ser abocats, en cap cas, a la xarxa de clavegueram. Article 13.- Risc d'Incendi En el vector Risc d'Incendi s'adoptarà com a Grau d'Incidència (GI) el valor de la Càrrega de Foc (Qs) ponderada i corregida, expressada en Mcal/m2 o Mj/m2. El càlcul de Qs s'efectuarà d'acord amb metodologia indicada a l'Annex II d'aquesta ordenança. Els valors numèrics determinats segons la Qs que corresponen al GI del Risc d'Incendi són els següents: ACTIVITAT GI CÀRREGA DE FOC (Qs) 2 2 MCal/m MJ/m Qs 50 Qs 212 1 50 < Qs 100 212 < Qs 425 2 100< Qs 150 425< Qs 637 3 150 < Qs 200 637 < Qs 850 4 200< Qs 400 850< Qs 1700 6 400 < Qs 800 1700 < Qs 3400 7 800 < Qs 3400 < Qs 8 La Capacitat de l'Emplaçament (CE) del vector Risc d'Incendi es determina segons la Resistència al foc (EI) dels locals on s'ubica l'activitat i dels mitjans d'extinció recollits en la següent taula, i qualificats amb els corresponents valors numèrics CE: CAPACITAT DE L EMPLAÇAMENT CE Local amb Resistència al foc suficient dels elements estructurals, d'acord amb 0 el DB-SI del CTE o RCIEI Local en planta soterrani +1 Instal lacions Boques d'Incendi Equipades (BIE s) quan no s'exigeix per -1* normativa Instal lacions Detecció automàtica quan no s'exigeix per normativa -1* Instal lacions Extinció automàtica quan no s'exigeix per normativa -1* Local amb EI < 120 en edifici d'ús no exclusiu +2 Local amb EI > 120 + Boques d'Incendi Equipades (BIEs) -1* Local amb EI > 120 + Detecció automàtica -1* Local amb EI > 120 + Extinció automàtica -3* Local EI > 180 + BIEs + Detecció automàtica + Extinció automàtica -4 (*) Aquests valors poden ser acumulables entre sí. Les activitats que assoleixin increments de 30 minuts en la Resistència al foc dels seus elements estructurals, per sobre de l'exigit, podran disminuir el valor de CE en una unitat per cada fracció, fins un màxim de 4 unitats L'aplicació de les taules anteriors tindrà les següents excepcions: Les activitats situades en plantes sota rasant només seran admesos si Qs< 200 Mcal/m2 (risc baix) i EI > 120. Les activitats ubicades en edificis industrials o exclusius En la Resistència al foc de les mitgeres s'adoptarà el valor que estableix el RSCIEI, segons el nivell de risc de la taula següent: RISC QS (MCAL/M2) QS (MJ/M2) RESISTÈNCIA AL FOC BAIX Qs 200 Qs 850 120 MITJÀ 200< Qs 800 850< Qs 3400 180 ALT 800 < Qs 3400 < Qs 240 Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, Article 14.- Situacions relatives i el VAS Cadascuna de les situacions relatives dels usos i les activitats assenyalades en l'article 15 de les Normes Urbanístiques del POUM es correspon amb un VAS màxim admissible, que es determina a continuació: Activitats que ocupen parcialment un edifici amb habitatges o ús residencial SITUACIÓ 1 VAS MÀXIM 1 Activitat situada en plantes soterrani d'un edifici d'habitatges o ús residencial, amb accés independent o a través de locals de la planta baixa. SITUACIÓ 2 VAS MÀXIM 2 Activitat situada en planta baixa d'edifici d'habitatges o ús residencial, amb accés independent. SITUACIÓ 3 VAS MÀXIM 2 Activitat situada en planta pis primer d'un edifici d'habitatges o ús residencial, amb accés independent o a través de locals de la planta baixa. SITUACIÓ 4 VAS MÀXIM 1 Activitat situada en planta pis, baixa o soterrani d'un edifici d'habitatges o ús residencial, amb accés a través d'espais comuns a l'accés als habitatges. Activitats que ocupen parcialment un edifici sense habitatges SITUACIÓ 5A VAS MÀXIM 3 Activitat situada en planta soterrani d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatges o ús residencial, i que presenta contigüitat amb edificis d'habitatges o ús residencial en qualsevol de les plantes. SITUACIÓ 5B VAS MÀXIM 3 Activitat situada en planta soterrani d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatges o ús residencial, i que no presenta contigüitat amb edificis d'habitatges o ús residencial. SITUACIÓ 6A VAS MÀXIM 3 Activitat situada en planta baixa d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatges o ús residencial, i que presenta contigüitat amb edificis d'habitatges o ús residencial. SITUACIÓ 6B VAS MÀXIM 3 Activitat situada en planta baixa d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatges o ús residencial, i que no presenta contigüitat amb cap edifici d'habitatges o ús residencial. SITUACIÓ 7A VAS MÀXIM 3 Activitat situada en planta pis d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatges o ús residencial, i que presenta contigüitat amb edificis d'habitatges o ús residencial. SITUACIÓ 7B VAS MÀXIM 3 Activitat situada en planta pis d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatges o ús residencial, i que no presenta contigüitat amb cap edifici d'habitatge. Activitats en edificis d'ús exclusiu, adjacents a altres edificis SITUACIÓ 8 VAS MÀXIM 3 Activitat contigua a edificis d'habitatges o ús residencial i situada en edificis d'ús exclusiu. SITUACIÓ 9 VAS MÀXIM 4 Activitat contigua a edificis amb altres usos que no sigui el d'habitatges o ús residencial, i situada en edifici d'ús exclusiu. Activitats en edificis d'ús exclusiu, en edificis aïllats SITUACIÓ 10 VAS MÀXIM 4 Activitat en edifici d'ús exclusiu separat per espais lliures superiors a tres metres (3 m) dels edificis més propers, independentment del seu ús. SITUACIÓ 11 VAS MÀXIM 4 Activitat situada en edifici aïllat, en zones allunyades dels nuclis urbans. Activitats a cel obert SITUACIÓ 12 VAS MÀXIM 2 Activitat a cel obert, propera a edificis d'habitatge, sanitari o residencial. SITUACIÓ 13 VAS MÀXIM 3 Activitat a cel obert, propera a edificis amb usos diferents dels d'habitatge, sanitari o residencial. SITUACIÓ 14 VAS MÀXIM 4 ACTIVITAT A CEL OBERT, EN ZONES ALLUNYADES DELS NUCLIS URBANS. Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, CAPÍTOL III. APLICACIÓ DEL VAS EN SÒL NO URBANITZABLE Article 15.- Compliment de les condicions urbanístiques de les activitats en sòl no urbanitzable. L'únic sòl existent al municipi que té consideració de Sòl No Urbanitzable és una petita peça de protecció agrícola, denominada l'hort d'en Boteta, corresponent a l'àmbit "Camp de Mar-Riera de Vilassar", situada entre els termes municipals de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt, terrenys que han estat classificats com a tals pel Pla director urbanístic del sistema costaner (clau NU-C2). Atesa la poca entitat dels terrenys i la protecció a la que es troba sotmet per raó de la seva classificació, no es considera necessari desenvolupar l'aplicació del Vector Ambiental i de Seguretat (VAS) amb el benentès que les condicions i limitacions establertes a l'article 63 de les Normes Urbanístiques del POUM i el propi Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) garanteixen l'objectiu de preservar-lo de possibles aprofitaments urbanístics. Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, TITOL III. REGULACIÓ DELS USOS CAPÍTOL I. CONDICIONS GENERALS DELS USOS SECCIÓ I.- EMISSIONS A L'ATMOSFERA Totes les activitats, tant de titularitat pública com privada, susceptibles de produir agents contaminants de l'aire i l'atmosfera observaran totes les prescripcions que assenyali la normativa vigent de protecció del medi ambient atmosfèric, la normativa sectorial que li sigui d'aplicació i les de la present ordenança pel que fa a les condicions dels focus emissors. L'objectiu final serà el de reduir els nivells d'emissió de contaminants a l'atmosfera, de forma que siguin compatibles amb la protecció de la salut de les persones i la preservació de la qualitat ambiental del nostre municipi. SUBSECCIÓ I.- EMANACIONS GASOSES Article 16.- Activitats productores d'emanacions gasoses 1. Les operacions susceptibles de desprendre bafs o emanacions molestes o pudents hauran de fer-se en locals condicionats per tal que no passin a l'exterior. Quan aquesta mesura sigui insuficient, hauran d'estar completament tancats, i amb evacuació d'aire a l'exterior a través d'una xemeneia de les característiques indicades, com a mínim, a les de segona categoria. 2. Quan les operacions esmentades originin emanacions irritants o tòxiques, o de qualsevol agent nociu per a la salut, s'hauran de fer en un local completament tancat, amb depressió, a fi d'evitar la sortida dels gasos o productes. La seva evacuació a l'exterior s'efectuarà per mitjà d'una xemeneia de les característiques indicades, com a mínim, per a les de tercera categoria, i amb una depuració prèvia que garanteixi que la concentració en el registre de preses de mostres sigui inferior als nivells específics regulats en la normativa d'aplicació. SUBSECCIÓ II.- EMISSIONS DE PARTÍCULES I AEROSOLS Article 17.- Activitats que emeten partícules i aerosols 1. Els fums o gasos evacuats a l'exterior no podran tenir més de 0,15 gr de pols per metre cúbic en condicions normals. Qualsevol que sigui la importància de la instal lació, la quantitat de pols emesa no haurà de passar de 100 kg/h. De les dues limitacions establertes, regirà en tots els casos la més restrictiva, sense perjudici del que estableixi la legislació vigent. 2. Per assolir aquestes limitacions caldrà disposar dels sistemes d'aspiració i retenció adequats al tipus de partícules a tractar. 3. El conducte d'evacuació haurà de tenir, com a mínim, les característiques assenyalades per a les xemeneies de tercera categoria. SUBSECCIÓ III.- EMISSIONS DE POLS Article 18.- Activitats que produeixen pols 1. Els locals on es desenvolupin activitats subjectes a producció o despreniment de pols hauran de mantenir-se en condicions de constant i perfecta neteja, i s'escombraran amb la necessària freqüència les parts exposades a la deposició de pols, amb prèvia humidificació amb aigua, o escampada de serradures o substàncies higroscòpiques tals com clorur càlcic. Se'ls dotarà d'un dispositiu de captació de pols que no podrà ser evacuat a l'atmosfera sense una depuració prèvia per a reduir el contingut de matèria en suspensió dins els límits assenyalats per la normativa sectorial. 2. En les obres d'enderrocament i en totes aquelles activitats que originin producció de pols, es prendran les precaucions necessàries per tal de reduir la dispersió al mínim possible. En tot cas, l'empresa responsable de l'enderroc haurà de garantir que no es dispersin a l'atmosfera productes o materials perillosos o nocius, com l'amiant i altres d'acord amb la reglamentació tècnica que sigui d'aplicació en cada moment. SUBSECCIÓ I.- EMISSIONS D'OLORS Article 19.- Prescripcions per a les activitats que produeixen olors 1. Els processos o les operacions industrials que, en el seu funcionament normal, o a causa de determinades pertorbacions d'aquest, poden alliberar substàncies oloroses a l'ambient interior de les instal lacions industrials, caldrà que incorporin dispositius localitzats d'aspiració i conducció d'aquestes substàncies fins a la seva sortida a l'atmosfera a través d'una xemeneia. 2. En casos en què no sigui efectiva l'aspiració localitzada, serà necessari l'enclaustrament total o parcial de la instal lació i, de la mateixa manera, l'evacuació dels gasos olorosos generats. 3. Els gasos de sortida amb olor intensa cal que travessin un tractament de gasos abans de ser enviats a l'atmosfera o cal adoptar mesures equivalents. 4. Sempre que les emissions tinguin un nivell igual o superior a 100.000 unitats d'olor per metre cúbic (UO/m3) s'exigirà un tractament de gasos que garanteixi una eficàcia en la reducció d'olor del 99 % com a mínim. 5. Els venteigs procedents de reactors o tancs d'emmagatzematge de productes es consideren focus d'alliberament d'olors i, per tant, queden sotmesos a les mateixes regulacions que la resta de focus emissors d'olors. 6. En els casos en què l'olor està associada a una o poques substàncies presents en les emissions, el control del nivell de l'emissió d'olors es podrà realitzar a través de la determinació de la concentració de la substància o grup de substàncies responsables tenint en compte el valor llindar d'olor de les substàncies en qüestió. 7. Els límits generals no seran en cap cas superior a altres valors de referència que existeixin tenint en compte la possible toxicitat associada de les substàncies. 8. La presa de mostres i la seva anàlisi es portarà a terme mitjançant un olfactòmetre, que compleixi els requisits de la norma d'aplicació. 9. Les normes d'aplicació seran les alemanyes VDI, les holandeses TNV o l'esborrany de la norma europea . Una vegada sigui publicada la versió definitiva de la norma europea, aquesta serà l'única norma d'aplicació. 10. Les actuacions municipals de control d'alliberament de substàncies oloroses duran implícit el dret de percebre la taxa que assenyali la corresponent Ordenança fiscal municipal. Aprovada inicialment Aprovada definitivament Ple de data 17 de novembre de 2010 en data 25/01/2011 BOP 15/12/2010 Text íntegre publicat al BOP de data 01/03/2011 La secretària general, La secretària general, 11. Les emissions d'olors no superaran en cap cas els nivells fixats a l'ANNEX I de la present ordenança. 12. L'Ajuntament, en la pràctica a través dels seus serveis tècnics municipals, podrà inspeccionar aquelles activitats que puguin donar lloc a una càrrega ambiental per olors, per a comprovar el compliment d'allò que es regula en aquesta Ordenança. En els casos en què l'Ajuntament cregui oportú, en el curs d'aquesta inspecció els serveis tècnics municipals portaran a terme mesures d'emissió d'olors mitjançant un olfactòmetre i valoraran els resultats obtinguts amb els valors de referència de l'annex I. 13. L'Ajuntament pot subscriure acords voluntaris amb empreses instal lades al seu terme municipal que garanteixin el compliment dels objectius d'aquesta Ordenança. 14. En els casos en què en base a: L'alta càrrega d'olors del medi receptor El caràcter intermitent o marcadament irregular de les emissions d'olors El caràcter desagradable de les olors alliberades, d'acord a allò que determina el mètode VDI (efecte Hedònic) Les condicions climàtiques generals i els episodis meteorològics recurrents La impossibilitat pràctica de conduir i tractar de forma completa els gasos olorosos generats, l'Ajuntament podrà fixar en el seu informe la necessitat que l'activitat instal li un mesurador en continu de l'olor, calibrat específicament per a l'olor origen del problema i d'acord als mètodes indicats al punt 8. Article 20.- Nivells d'immissió d'olors 1. L'Ajuntament, donat el cas, podrà determinar la càrrega per olors que pateix una àrea concreta del seu terme municipal, amb la finalitat de comprovar si els nivells d'immissió d'olors són acceptables i si aquella zona admet, doncs, més activitats potencialment generadores d'olors. Amb aquest objectiu, si l'Ajuntament ho considera adient, es farà un seguiment sensitiu tipus xarxa (Rasterbegehung), basat en la freqüència anual, semestral o, com a mínim, trimestral, de percepció clara d'olors (nivells d'immissió entre 3 i 5 UO/m3). 2. L'Ajuntament podrà determinar la idoneïtat d'instal lació a la zona afectada de noves activitats potencialment generadores d'olors, en base a: El cabal màssic previst de gasos olorosos L'alçada de la xemeneia Les condicions particulars de difusió atmosfèrica de la zona afectada Les condicions meteorològiques predominants a la zona La distància als habitatges més propers SUBSECCIÓ V.- MESURES DE CORRECCIÓ CONTRA LES EMISSIONS A L'ATMOSFERA Article 21.- Condicions generals En totes les instal lacions regulades en aquesta Ordenança serà exigible que els gasos evacuats lliurement a l'atmosfera no puguin originar dipòsits apreciables de pols sobre parets o terres. Els aparells de trituració, polvorització o qualsevol dispositiu que pugui produir pols, bafs, etc., han d'estar proveïts de dispositius de recollida que impedeixin que puguin dispersar-se en l'ambient, i no podran ser evacuats a l'atmosfera sense depuració prèvia als límits que fixa aquesta Ordenança. Quan es tracti de pols o gasos combustibles, hauran d'adoptar-se les precaucions necessàries per a impedir la possible propagació del foc a través seu. En qualsevol cas, la concentració de l'emissió serà inferior al rang d'inflamabilitat del producte. Els nivells màxims d'emissió de contaminats a l'atmosfera són els que s'indiquen al Decret 833/75, del 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/72, del 22 de desembre, de Protección del Ambiente Atmosférico, o qualsevol altra norma que el substitueixi o complementi i les disposicions establertes en la present Ordenança. Les activitats classificades com potencialment contaminants de l'atmosfera són les indicades a l'annex II del Decret 833/1975, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 38/1972, de protecció de l'ambient atmosfèric, i amb caràcter general, les activitats classificades en el grup A i B no són admissibles al terme municipal de Premià de Mar. No es poden llençar a l'exterior fums, bafs, gasos, vapors, olors o aire amb substàncies en suspensió o a temperatura diferent de l'ambient per les façanes i els patis de tot tipus. Se n'exceptuen les instal lacions mòbils de refrigeració de potència inferior a 10.000 Kfrigories/hora, sempre que la temperatura del flux d'aire que incideixi en obertures alienes no sigui perceptiblement (+1ºC) diferent del de l'entorn, d'acord amb les prescripcions establertes a l'article 41 de la present ordenança que regula les condicions d'instal lacions dels esmentats aparells. Els focus fixos de combustió i les instal lacions en les quals s'efectuï la combustió hauran de reunir les característiques tècniques precises per a obtenir una combustió completa d'acord amb la classe de combustible que s'utilitzi. Les mesures preses amb aquesta finalitat han de ser suficients perquè durant la marxa normal dels focus fixos de combustió els nivells d'emissió dels contaminants estiguin dins els límits fixats en l'Annex IV del Decret 833/1975, de 6 de febrer, o de la norma que el substitueixi. Pel que fa a l'opacitat dels fums, haurà de ser en tot cas igual o inferior al número 1 de l'escala de Ringelmann i podrà arribar al número 2 en els períodes d'encesa i càrrega, la duració dels quals serà inferior a 10 minuts i separats per un interval superior a una hora. Les cambres de calderes per a calefacció, aigua sanitària, cuines i altres anàlogues s'ajustaran a les normes tècniques d'aplicació. Els fums, bafs, vapors i altres efluents contaminants, qualsevol que en sigui l'origen, hauran d'evacuar-se a l'exterior mitjan