Escut de Premià de Mar
(Miquel Àngel Méndez – 28/8/2019)
Junts per Premià de Mar - PDeCAT (JxCAT-PDeCAT) 2019-2023
28 AGOST 2019

Aquest mes d'agost en què sembla que tot s'atura i molts gaudeixen d'unes merescudes vacances, jo estic en actiu, no perquè estigui castigat (això crec), sinó perquè hem d'ajudar la nostra filla amb la cura de la petita. Ja se sap, els pares han de treballar tots dos i els avis ajudem encantats. Passat l'estiu ja hi haurà ocasió de trobar alguns dies de descans.

El ritme de treball aquests dies és més baix i això em permet iniciar aquestes reflexions sobre la meva visió de Premià de Mar des de l'òptica municipal que voldria compartir amb vosaltres per si són d'interès per algú. En funció de la disponibilitat de temps, intentaré donar continuïtat en el futur.

Em plantejo escriure sobre les meves experiències com alcalde de Premià de Mar, però des d'una basant molt personal, no tan institucional, expressant sentiments més que pures informacions. La intenció és parlar de l'actualitat, però en aquestes primeres reflexions faré referència al passat recent.

Venim, com tots els municipis, d'uns mesos molt moguts, per les eleccions que cada 4 anys donen als veïns la possibilitat de triar els seus representants.

Vaig decidir presentar-me a la renovació del càrrec des de la llibertat total que em dona el no tenir cap aspiració política posterior a l'alcaldia del meu poble (absolutament legítima en aquells que sí que la tinguin), ni la necessitat de fer d'aquesta tasca un modus vivendi (cobro el sou d'alcalde, que ningú s'enganyi). Després de 40 anys treballant en una gran empresa i arribar a un acord de prejubilació, vaig tenir el gran honor de poder accedir a l'alcaldia. I la vaig entomar amb el que deia, la llibertat de no deure'm a ningú més que als veïns i als meus companys de govern.

Però el món de la política, com us podeu imaginar, està ple d'obstacles i et trobes amb persones (algunes que coneixes i altres ni això) a les que no caus bé. Recordeu la cita de Churchill: Hi ha amics, enemics i companys de partit. I aquí, en el partit, van començar les primeres dificultats. Algú que durant molts anys havia gestionat totes les intrigues, tement per la pèrdua de la seva influència, va enredar a uns inexperts i desorientats gestors locals del partit i, en lloc de donar suport a l'alcalde existent i potenciar la seva candidatura, creen una altra candidata per oposar-s'hi.

Es fan les primàries i l'assemblea em tria per àmplia majoria. Curiosament tots els que fins aquell moment no em volien, passen a dir que ara m'ajudaran. El normal haguera estat que després de la derrota haguessin plegat, però no, fan com Marx (Groucho, no Karl), tenen uns principis però, si no t'agraden, en tenen d'altres.

Amb el suport de la majoria dels associats i del partit en l'àmbit comarcal i nacional, els 4 regidors (Toni, Imma i Rafa) van començar a preparar les eleccions. I vam formar un equip fantàstic, un grup de dones i homes de diferents sectors, barris i ideologia diversa, amb l'objectiu comú de treballar per la seva població.

He tingut ocasió de participar en 4 campanyes electorals, inclosa aquesta, i puc assegurar que aquesta darrera ha estat la millor. Veure com tot el grup donava el màxim va ser una gran satisfacció. Des de la definició del programa, disseny de materials, divulgació, preparació d'actes, bustiades, enganxada de cartells, compra de menjar i begudes, organització de voluntaris, visites a comerços i a habitatges porta per porta. Tothom es va implicar al màxim. Els estic molt agraït.
Pels que tinguin dubtes sobre el suport de la nostra candidatura cal dir que ens va acompanyar un President de la Generalitat (Artur Mas) i 3 consellers (Damià Calvet, Jordi Puigneró i Miquel Buch).

Els nostres arguments per aconseguir el suport dels veïns eren destacar la feina feta i un programa amb 150 compromisos molt treballats i molt valents. Però de seguida vam poder comprovar que els altres no pensaven fer una disputa tan clara. Van aparèixer 10 candidatures més, des dels que militaven al PDeCAT i no van acceptar el resultat de les primàries, als que cercaven la unitat de l'independentisme i, per aconseguir-ho, van fer una candidatura més (als seus cartells no apareixia la paraula independència, ni república, ni s'esmentava als presos polítics). El resultat de les dues opcions va reflectir la realitat.

I aquells que criden molt (als seus cartells es veia una persona cridant) van declarar obertament que el seu principal objectiu era fer-nos fora i després ja parlarien de propostes de millora per la població. Van crear notícies falses a les xarxes, van aconseguir convertir els dos debats en espectacles lamentables i, fins i tot, van fingir orgasmes que després es van transformar en coits interruptes.

I va arribar el dia D i el recompte final dels vots. He de reconèixer que, pels comentaris dels veïns reconeixent la feina feta el darrer any i mig i per l'esforç realitzat durant la campanya, segurament hagués esperat un millor resultat que no pas els 5 regidors finals. I aquella nit em vaig quedar amb un mal regust, tot i haver guanyat les eleccions. Però l'anàlisi en fred dels resultats fa que puguem estar molt satisfets. Si tenim en compte els problemes interns explicats i els externs que suposaven tenir una marca en hores baixes, com ho demostren els resultats negatius en moltes poblacions, és un èxit guanyar les eleccions amb la confiança de 2.745 premianencs, 424 més que el segon (un 18% més) i un 50% més que el tercer. A més vam guanyar a 17 de les 28 meses electorals, quan el segon només va guanyar a 4 i els cridaners a cap.

Ara tocava intentar governar....