Avui hem conegut la sentència del judici pels fets de l'1-O i no per ser menys previsible ha deixat de ser més indignant. Després de dos anys de presó preventiva incomprensible pels delictes pels quals estaven acusats, les sentències són tan exagerades que, si les comparem amb qualsevol altre delicte penal, no s'acaben d'entendre si no es pensa en una revenja o ajustament de comptes. Han condemnat dones i homes bons per l'únic delicte de facilitar que el poble de Catalunya pogués expressar la seva voluntat en unes urnes, després d'haver-ho proposat en un programa electoral d'unes eleccions a les quals es van poder presentar lliurement. Persones que no han matat a ningú, no han violat a ningú, no han robat a ningú. Una gran injustícia.

El moment en què ens trobem és molt greu, són milions de persones que volen exercir democràtica i pacíficament el dret a pensar diferent i que per aquesta raó són perseguits. Ja l'1-O van ser colpejades incomprensiblement moltes de les persones que pacíficament volien votar.

Què cal fer ara? Crec que els que tenim funcions de representació i la resta de la població hem d'exigir al govern espanyol que trobi la manera de posar en llibertat, com més aviat millor, a les persones empresonades injustament. Per això s'han de fer servir les mesures de mobilització pacífica al nostre abast. I després cal tornar a intentar el diàleg com a mesura de solució del conflicte. Diàleg i unitat primer de tots aquells que volem un país diferent. S'ha de deixar de banda altres motivacions polítiques per treballar en l'objectiu comú i obligar al govern espanyol a seure en una taula per tractar una sortida definitiva.

Els cops de porra o la presó no són la solució al conflicte, no són la solució al desig expressat per milions de persones. Siguem insistents en les nostres reivindicacions, però sempre des de la calma i el convenciment que el diàleg és l'única forma d'aconseguir legítimament els objectius.