La seva mecànica és semblant a la del bingo ja que cada jugador té una carta amb tots els números de l'1 fins el 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el lloro va cantant.

Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa quinto i guanya; després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

Allò que diferencia aquest joc del bingo és que la persona que canta els números, anomenada lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d'humor i converteix el joc en una festa. També es caracteritza per què els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes.

La figura del lloro és molt important. Ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja està traient el següent. I els jugadors han d'estar atents, hi ha números que reclamen la seva participació.