Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d'un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida oferint als espectadors un joc d'ombres singulars.

Per què en diem xineses? Hi ha documents escrits que parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d'ombres a la Xina. D'aquí, precisament, ens ha arribat el nom. Altres estudis, però, situen l'origen a l´Índia, Java, Balí... i, alguns, en reculen la procedència fins a la prehistòria quan, en l'interior de les cavernes, els nostres avantpassats, en fer fogueres, observaven siluetes fantàstiques a les roques.

Les ombres xineses com a espectacle s'introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l'any 1800 a Barcelona on, una companyia de circ italiana, incorporà en les funcions escenes amb ombres. Més tard, a començament del segle XIX, en reunions familiars en sessions de sala i alcova, es representaven en les cases sainets també per a ombres. Antigament es dividia la cambra en dues parts. Una, destinada al públic i, en l'altra separada per una cortina, els manipuladors de les figures, els quals disposaven d'un llibret amb l'argument de les obres..

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d'ombres. En les impremtes, pels volts de l'any 1860, com a joguina comercial, estampaven en làmines de paper tota mena de figures que, després, els infants retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d'imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.