Escut de PremiÓ de Mar
L'Agenda
 
Els jocs de llums i d'ombres resulten tan fascinants com suggeridors. L'exposiciˇ temporal Ombres xineses Ús una mostra de les figures de cartrˇ de color negre que, al teatre, es projecten en una pantalla transl˙cida per oferir al p˙blic una dansa d'ombres singulars. Una tŔcnica que, segons alguns estudis, va nÚixer a l'═ndia o a l'Extrem Orient, i que d'altres vinculen a la prehist˛ria, quan els membres d'una comunitat feien fogueres a l'interior de les cavernes i observaven les siluetes fantÓstiques que es projectaven a les seves parets.

Les ombres xineses sˇn figures de cartrˇ de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentraciˇ d'un potent focus de llum, es projecten en una pantalla transl˙cida oferint als espectadors un joc d'ombres singulars.

Per quŔ en diem xineses? Hi ha documents escrits que parlen de la importÓncia al segle II aC dels espectacles d'ombres a la Xina. D'aquÝ, precisament, ens ha arribat el nom. Altres estudis, per˛, situen l'origen a l┤═ndia, Java, BalÝ... i, alguns, en reculen la procedŔncia fins a la prehist˛ria quan, en l'interior de les cavernes, els nostres avantpassats, en fer fogueres, observaven siluetes fantÓstiques a les roques.

Les ombres xineses com a espectacle s'introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, mÚs endavant, adrešat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notÝcies es remunta a l'any 1800 a Barcelona on, una companyia de circ italiana, incorporÓ en les funcions escenes amb ombres. MÚs tard, a comenšament del segle XIX, en reunions familiars en sessions de sala i alcova, es representaven en les cases sainets tambÚ per a ombres. Antigament es dividia la cambra en dues parts. Una, destinada al p˙blic i, en l'altra separada per una cortina, els manipuladors de les figures, els quals disposaven d'un llibret amb l'argument de les obres..

Un altre ˙s que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d'ombres. En les impremtes, pels volts de l'any 1860, com a joguina comercial, estampaven en lÓmines de paper tota mena de figures que, desprÚs, els infants retallaven per jugar.

Aquesta exposiciˇ ha estat confeccionada a partir de part de la colĚlecciˇ de materials d'imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcciˇ General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.