Juan F. Vergara va néixer a Álora, i amb tres anys es va traslladar amb la seva família a Barcelona, al barri de la Trinitat Vella, on va viure fins a 1973. Aquell any es va mudar al barri de Sant Andreu on va estar fins a 1979, en què va establir la seva residència a Premià de Mar. Ha viscut a Santiago de Xile durant dos anys (1995-1997) i esporàdicament a Bolívia (2003-2006). Durant onze anys (1995-2006) va viatjar per onze països d'Amèrica Llatina. De 2008 a 2015 es va traslladar a Alcalá de Guadaíra, Sevilla, per a exercir d'avi. I va tornar a Premià de Mar en 2016 per a continuar exercint d'avi.
Juan F. Vergara ha escrit tota la seva obra a partir d'impulsos de tota mena, bons i dolents, com les injustícies socials, l'extrema pobresa i les denúncies polítiques. Amant de la geografia i la història, ha plasmat també les seves rebel·lies i passions a través de la poesia i la sociologia.
Autor de vint-i-un llibres (1984-2023), entre els quals hi ha assajos, novel·les, poemes, diccionari i relats de viatges.
Dels vint-i-un llibres, divuit els va escriure en el barri del Gas, de Premià de Mar, i els altres tres a Alcalá de Guadaíra, Sevilla.
Té l'honor d'haver estat el primer escriptor que va presentar el primer Pregó de les Festes del barri del Gas (2024).
Dos dels seus llibres s'han traduït al català i un altre al francès:
Des de la meva finestra (1990) traduït per Joan Cisa.
Els quatre anells de Catalunya (2004), per Victoria Serra.
Mèxic et le nouveau zapatisme (2004), per Françoise Léziart. Llibre de lectura obligatòria sobre Mèxic en diverses universitats franceses i presentat en les Fires del llibre de Brussel·les (2005), en el 25è Saló del Llibre de París (2005), Fira del Llibre de Saint Malo (2005) i Sant Jordi de Barcelona (2006).
També té el seu llibre Icaria en el desierto de utopías (2000) com a lectura a la Universitat de Barcelona.
Juan F. Vergara forma part del grup d'escriptores i d'escriptors de Premià “Lletresferides”.
