El passat dilluns 21 d'octubre de 2013 el Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg va decidir derogar l'anomenada Doctrina Parot.

La coneguda com Doctrina Parot es basa en un dictamen del Tribunal Suprem de febrer de 2006 que venia a donar resposta a la situació que, malgrat que les penes imposades per delictes de terrorisme i assassinat amb agreujants fossin de centenars d'anys, a la pràctica els terroristes, assassins múltiples i/o violadors multireincidents sortien al carrer amb penes molt més reduïdes.

Com diem, l'any 2006 es va produir un canvi substancial, de manera que l'execució de la totalitat d'una condemna començava per la pena més greu i els beneficis s'aplicaven individualment per a cadascuna i no sobre el màxim legal de 30 anys de reclusió. D'aquesta manera, un cop complida la pena més greu, s'havia de complir amb la següent i així successivament fins al final de límit legal que efectivament serien aquests 30 anys, cosa que evitava la sortida de la presó de reclusos amb condemnes especialment greus.

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans suposa la posada en llibertat de terroristes com Inés del Rio Prada, membre del “Comando Madrid d'Eta”, que va participar en l'assassinat de 24 persones, entre ells el que va causar la mort de 12 Guàrdies Civils a la plaça de la República Dominicana de Madrid el 14 de juliol de 1986, i en el qual a més van resultar ferides de diversa consideració gairebé un centenar de persones més.

A més d'aquesta sanguinària terrorista, l'aplicació de la decisió del Tribunal d'Estrasburg pot significar la sortida de la presó, abans de complir els 30 anys de pena màxima permesa en el nostre ordenament jurídic, de 70 terroristes més en els propers anys. Entre ells l'inductor de l'atemptat més greu patit mai a Catalunya, el d'Hipercor a Barcelona, Santiago Arrospide Sarasola “Santi Potros” i cap de l'aparell executor d'ETA.

Fins a 14 associacions de víctimes han rebutjat la sentència del Tribunal d'Estrasburg i demanen al Govern Espanyol que faci tot el possible per evitar la sortida massiva de terroristes i assassins multireincidents al carrer abans d'haver acomplert els 30 anys màxims legals d'estada a la presó.

Les víctimes són en si mateixes un exemple democràtic no només pel dolor patit sinó també per no haver actuat mai per venjança  prenent-se la justícia per la seva mà.
Tant a Catalunya com a la resta d'Espanya hi ha diferents associacions de víctimes.
El Parlament de Catalunya no té capacitat per tal que es canviï el que ha decidit el Tribunal d'Estrasburg, però si que podem manifestar des de Premia de Mar el nostre suport i la nostra solidaritat amb qui en aquests moments més està  patint aquesta decisió, que són les víctimes dels atemptats i actuacions criminals d'aquests a qui es vol garantir uns drets que ells no van respectar vers les seves víctimes.