En els darrers dos plens de l'Ajuntament de Premià, l'ensenyament ha tingut un paper fonamental. En cadascun dels plens hi ha hagut una moció que d'una manera o altra demanava reforçar l'ensenyament públic municipal.
La primera de les mocions tenia com a finalitat demanar que es garantissin les 7 línies de P3 i la segona, el suport de l'Ajuntament a la Iniciativa Legislativa Popular que vol un nou sistema públic d'ensenyament a Catalunya que es fonamenti en una educació pública, laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora i en català.
La negativa dels grups que actualment formen el govern municipal: CIU i PSOE, que defensaren la “lliure elecció dels pares i mares per escollir l'educació dels seus fills i filles”, va provocar que no s'aprovessin cap de les dues mocions fetes des de Crida Premianenca.
L'etern argument, eternament pervers: demanar respecte per les preferències d'escolarització de les famílies. Les podríem respectar si en comptes de tenir un sistema dual com l'actual en què només les famílies amb cert poder adquisitiu poden accedir a les escoles concertades, ens trobéssim en una situació d'un sistema públic únic i en una societat igualitària en què es pogués escollir entre projectes educatius d'escoles d'un únic sistema públic, gratuït i de qualitat. O el que és el mateix: la igualtat de condicions.
Nosaltres no podem entendre com una administració pública no dedica tots els esforços a la creació d'un únic sistema públic; és un repte per aconseguir a mitjà termini, de la millor manera i que, com totes les transicions, s'ha de fer de la forma menys traumàtica possible.