De debò hem de confrontar escola bressol 2 i mesquita o repetir el 2002?
Fracàs col·lectiu és com en diria jo del fet que transcorreguts 22/23 anys d'ençà el conflicte social, en clau de confrontació greu, ocorregut a Premià de Mar l'any 2002, estigui ara tant pendent de resoldre com ho estava llavors.
Hem de repetir a 2025 el que va passar el 2002? Si allò ho va propiciar o impulsar o aprofitar la Plataforma per Catalunya d'Anglada, feliçment desapareguda el 2019, no ho aprofitarà ara VOX (o tal vegada el partit de Sílvia Orriols) per a provocar una situació explosiva, per bé que estèril, entre premianencs? Estaràn encantats en confrontar en un debat fals, dos grups de premianencs perquè tots dos grups, usuaris de l'escola bressol, usuaris de la mesquita o els que no som ni una cosa ni l'altra, som tots premianencs. O no?
En un moment en que l'extrema dreta treu pit i guanya terreny, arreu del món però aquí també, hem d'alimentar el conflicte? Fa només uns mesos, a Premià, els va faltar temps a VOX per mirar de capitalitzar i posar-se al front de la resposta de protesta –legítima- d'un grup de ciutadans que es mostrava crític a propòsit del nou sistema en la recollida selectiva i taxes. Ja és difícil polititzar els “contenidors” de manera que l'extrema dreta en tregui rèdit polític! Ho van intentar però afortunadament aquell globus I aquell globus es va punxar des de dins mateix del moviment de veïns més entenimentat. Haurem de fer el mateix? Ara serà més difícil. Això ho veiem, no?
Volem la nova escola bressol perquè és un equipament necessari al nostre municipi. Cap dubte. La volem i l'entenem com a equipament prioritari també aquells que no tenim fills en edat de ser-ne usuaris (0-3 anys). No és un equipament destinat a cap grup social identificable amb un substantiu o un adjectiu que en treuré cap avantatge deslegítim. De fet de l'escola bressol pares i mares, avis i familiars, tots en som usuaris “temporals” dels infants de 0 a 3 que utilitzaran el servei. Els premianencs de 0-3 anys de pell més fosqueta també en seran usuaris, ja veurem si un dia majoritàriament, però aquesta “diferenciació” no la farem mai (tret que formi part d'alguna estadística poblacional sobre estudis de demografia i de cens) . No hi ha res més a discutir!.
A la vegada volem també que la comunitat musulmana sigui respectada –igual com qualsevol altre grup de premianencs, perquè ho son!- i això vol dir que l'Ajuntament (tots els partits començant pels de l'equip de govern i els de l'oposició també) respectin el compromís que adquirit inicialment el 2002 posant fi a aquells enfrontaments, tot just ratificat el 2022-23. En aquesta data l'alcalde Navarro amb el suport de tots els grups polítics va signar un addendum, que no conveni nou substitutiu de l'original, que havia de posar fi a la paràlisis de les successives pròrrogues anuals d'ença 2017 (el conveni va vèncer al 2017 sense haver assolit una solució definitiva i les seves pròrrogues anuals transcorreguts 15 anys no feien sinó ajornar un any més la solució. L'alcalde Navarro va ser valent si més no en l'intent de trobar una solució que tothom abans va ignorar passant-hi de puntetes. En aquest addendum, signat per l'alcalde Navarro i amb el vot favorable de tots els grups municipals, NO ES REGALAVA SOL PÚBLIC PER A FEER-HI UNA MESQUITA. Se cedia l´ús del sol on s'ubica l'edifici de l'ex-Escola VORA MAR –ús ja desafectat per la Generalitat com escola- permutant-ho amb la parcel·la propeitat de la Comunitat Altawbba del carrer Joan Prim on aquesta comunitat tenia tots els permisos per a construir-hi una mesquita òbviament pagada per la comunitat islàmica. La comunitat islàmica utilitzava una part de l'antiga escola VORA MAR (després també les instal·lacions dels serveis socials al primer pis) i es comprometia a, un cop tirat a terra l'edifici, construir-ne un de nou on hi haurien determinats equipaments o serveis culturals i socials programats d'acord amb l'Ajuntament, per una durada de “llarg termini”. Es tractava, doncs, d'una permuta d'usos de sol. No de cap cessió de sol públic per a fer un lloc de culte musulmà. Un quid pro quo, potser a priori difícil d'entendre, potser no sense risc, però que l'Alcalde Navarro va signar i defensar amb el suport de tots els grups polítics.
Potser la comunitat Altawbba no ha fet “tots els deures atemps” (té els plànols fets i pagats). Tampoc l'Ajuntament ha fet els deures (té el projecte aturat d'ençà que va rebre el Pla Especial redactat i pagat per Altawbba, consensuat amb els equips tècnics de l'Ajuntament).
I de cop al 2024 passem a “Ara ja no val el conveni perquè va caducar i a més les cortines no son ignífugues ni hi ha extintors suficients hi ha perill d'incendi i heu d'abandonar l'edifici?”
Que ha passat? Diem-ho clar: Canvi de prioritats!!! Convé més el cromo de l'escola bressol 2 –equipament molt necessari- i s´ ha de córrer si volem garantir el finançament (del 100%) amb fons europeus Next Generation.
La solució no ha d'anar CONTRA ningú sinó a favor de tots. Si els dos usos (escola bressol i mesquita) no son compatibles a la mateixa parcel·la (de 1985 metres quadrats, 948 de construïts, segons el cadastre) del carrers de la Mercè i de la Riera, seieu en una taula i cremeu-vos les pestanyes fins a trobar una solució entenedora i explicable a tots els premianencs siguin agnòstics o budistes, tinguin fills de 0 a 3 anys o siguin... avis pensionistes jubilats. O caben els equipaments junts però no barrejats (accessos independents etc com el “SORLY” i el nou Ajuntament, on no hi ha perill de passar de l'OAC a la secció de congelats), o s'ubiquen per separat a llocs adequats, dignes i factibles tots dos. Ja sabem que a Premià “no hi ha sol urbà”, però es busca i es troba. Dir a la comunitat musulmana Altawbba que vagin a resar al Polígon o que repreguin el projecte de construcció de la mesquita al seu solar de Joan Prim (repetició de 2002!!!), són ganes de buscar brega. Els premianencs no volem ressuscitar un conflicte que alguns ja van conèixer el 2002. No cal que ens contem ni fem cap referèndum ni menys encara resoldre-ho al carrer a pedrades i crits. Tant si tenim criatures en edat d'escola bressol com si no, tant si la nostra religió és l'islam com el catolicisme, el budisme o cap, volem i necessitem que us esmerceu en trobar una solució digna que eviti qualsevol possibilitat de xoc de trens social entre premianencs, que algú ja visualitza fregant-se les mans.
PREC: A l'alcalde i a tots els regidors del consistori que es resolgui constituir amb caràcter d'urgència, abans de 15 dies, una comissió amb representants de:
a) L'equip de govern
b) L'oposició
c) L'associació Altawbba
d) La comissió escola bressol 2
e) El mediador designat per l'Ajuntament (i sembla que acceptat per la comunitat musulmana)
La missió de la comissió ha de ser doble:
a) Cercar un acord en un termini molt urgent (perquè no es malmetin els Fons Next Generation, altrament serà molt difícil el finançament de l'equipament i fer-lo operatiu pel curs que ve, com es vol i es diu), per a ubicar els dos equipaments en llocs adequats i compatibles o en ubicacions diferents igualment adequats.
b) Treballar conjuntament en un discurs ÚNIC (el mateix) que desfaci qualsevol formulació encaminada a confrontar falsament, del tipus: “per culpa de la mesquita no hi ha escola bressol” o “per culpa de l'escola bressol ens fan marxar de la mesquita”
És fonamental avançar-se a qualsevol ús pervers i fake de l'extrema dreta o persones que que els hi facin el joc –de bona fe o no- amb postulats racistes que s'escamparan com taca d'oli, diem-ho clar!
Carrer d'Apel·les Mestres: a) Anul·lació de totes les sancions d'estacionament entre 2020 i 2024 i b) consulta als veïns del carrer si estàn d'acord en passar a ser un carrer “pacificat” sense trànsit (restricció total de la circulació, òbviament excepte serveis, emergències i pas pels veïns als guals de les vivendes).
El carrer d'Apel·les Mestres, a Premià de Mar, és un carrer d'un centenar de metres de longitud, situat en paral·lel entre els de la Unió i Pompeu Fabra, que va del carrer Elisenda de Montcada (ascendent) al de Ramón Llull (descendent), segons el sentit de circulació establert amb senyalització ad-hoc. Hi ha ubicades unes sis vivendes unifamiliars, siguin aïllades, siguin adossades adjacents. Un d'aquests laterals (l'esquerra si prenem de referència el sentit de la circulació actual), té una filera d'arbrat i de faroles d'enllument públic. No hi ha voreres però el paviment central és de llambordins petits diferents dels panots o llambordes més grans dels laterals, de manera que està marcada una pavimentació central a manera de calçada, diferenciada de la lateral a manera de vorera, a un mateix i únic nivell d'alçària. El seu caràcter residencial és molt obvi. Hi ajuda el fet que no hi ha cap establiment comercial ni negoci obert al carrer. L´ús preferent per a vianants és evident.
Feta aquesta descripció, semblaria que no cal gaire senyalització per advertir dels usos d'aquest carrer petit, tranquil, net i restringit a la circulació rodada que, actualment, hi poden circular amb les restriccions derivades del seu caràcter de “zona residencial”, ara ja ben assenyalada amb senyals verticals homologades de la DGT S-28 i S-29 (d'ençà el 14/10/24).
No sempre ha estat així. En data determinada de 2020 dues senyals van ser substituides (no simultàniament), suprimint dues senyals verticals R-308 homologades de la DGT de significat "ESTACIONAMENT PROHIBIT”, per un infograma tipus plafó metàl·lic rectangular de color blau amb un requadre interior blanc, a la manera de senyal de trànsit. Els pictogrames continguts al requadre interior blanc (un home una línia sinuosa en “S” i una casa) i fora del requadre blanc, un cercle inequívocament interpretable de limitació de la velocitat a 10 Kms/h, ens informaven i recordaven la voluntat de ser una zona residencial amb determinats usos prioritaris i altres de restringits. Semblava prou clar. En canvi, pel fet de no ser homologats com a senyal de la DGT del seu catàleg, impedia que se'n fes determinats usos normatius estrictes, com per exemple utilitzar aquest senyal com a element necessari i suficient indicatiu de “prohibició d'estacionar per senyal vertical”, sobre el que construir un expedient administratiu (sancionador) de vulneració del Reglament General de Circulació. És palmari que cap senyal del RGC coincideix amb el rètol o senyal informatiu que fou situat a l'inici del carrer (davant el número 2; banda dreta). Altra cosa hagués estat que en un expedient iniciat com a infracció de les ordenances municipals, es fes valer tal informació per motivar la seva possible infracció, però mai com a vulneració del RGC.
A Premià de Mar -i a tots els municipis- hi ha rètols amb text o pictogrames o ambdós (des de respectar gespa i parterres de plantes, no fer activitats sorolloses, no llençar escombraries a terra, advertir sobre bicicletes o motos abandonades..., etc), que tot i tenir un caràcter eminentment informatiu, permeten –segons i com- aplicar determinades ordenances municipals de manera que en resulten expedients sancionadors, òbviament prèvia denúncia amb butlletí o amb aixecament d'acta degudament redactats, notificats, tramitats, és clar. Mai com a “vulneració del RGC per senyals verticals”
En data 14/10/2024, fa doncs pocs mesos, QUATRE ANYS després de posats els pictogrames, aquest senyal únic, és novament substituït per un senyal homologat S-28 a l'inici del carrer, que aquesta vegada s'emplaça en una farola a la banda esquerra davant el número 1. S'afegeix un nou senyal homologat S-29 a la fi del carrer davant el número 11. Aquests senyals homologats de la DGT, més petites, tenen una composició infogràfica semblant. Difereixen però en que hi apareix també la silueta d'un nen o nena amb una pilota, que abans, a la versió “ajuntament”, no existia. No és baladí aquesta incorporació doncs il·lustra quelcom important, segons el RGC: la “zona residencial” identificada i senyalitzada és una zona destinada també als jocs (s'entèn que infantils) i per tant la presència d'infants jugant a la via pública cal tenir-la molt en compte del punt de vista de la seguretat a més de respectar-ne llur prioritat. La definició completa del significat d'aquest senyal és (sic): Indica las zonas de circulación que están destinadas en primer lugar a los peatones y en las que se aplican las normas especiales de circulación siguientes: la velocidad máxima de los vehículos está fijada en 10 kilómetros por hora y los conductores deben conceder prioridad a los peatones; los vehículos pueden estacionarse únicamente en los lugares designados por señales o por marcas; los ciclos pueden circular en ambos sentidos, salvo que la autoridad competente establezca lo contrario; los peatones pueden utilizar toda la zona de circulación y por tanto no se señalizan los pasos peatonales; los juegos y los deportes están autorizados en ella. Irá siempre acompañada de la señal R‐301 que limitará la velocidad a 10 km/h.
Es conegui o no aquesta definició, l'obligatorietat del seu compliment existeix i en conseqüència un agent de l'autoritat pot denunciar el seu incompliment, la qual cosa donarà lloc a un procediment sancionador pautat i reglat. A Premià de Mar i molts altres municipis aquesta competència de l'alcalde es delega, pel que fa a la gestió, a l'ORGT de la Diputació de Barcelona i pel que fa a determinades competències (com la instrucció de recursos etc) a un regidor per exemple o tinent d'alcalde. Ja estem parlant, però, de procediments administratius que poden derivar a actes en el marc judicial.
El fet controvertit és doncs que, més enllà de la redacció de l'agent de la PL que escriu en un butlletí, és el que fa l'ORGT que transcriu al seu corresponent expedient administratiu que esdevindrà sí o sí sancionador quelcom que en rigor (i un acte administratiu sancionador ha de ser rigorós) el convertirà en nul de dret en equivocar la peça base sobre la que se suporta la infracció. Quedi palès que en aquest carrer, d'Apel·les Mestres, gairebé inexistent a la consciència col·lectiva de premianenques i premianencs, insignificant en matèria de circulació, hi havia una senyalització clara i homologada de la DGT que ningú havia posat en dubte, que sapiguem- fins l'any 2020. Després va ser substituïda per una altra, potser més clara, potser menys, però en tot cas “no homologada” (de la DGT/Ministerio del Interior/Gobierno de España) que en una lectura rigorosa de la doctrina jurisprudencial, sigui o no un procediment administratiu o contenciós, judicialitzat o no, tindria validesa informativa però no pas efecte sancionador, depenent del seu redactat, certament.
A partir de 14/10/24, sembla que algú s'adona del defecte i l'esmena. En esmenar-lo... resulta gairebé obligat considerar que hi ha un “motiu” (potser tant se val quin, però hi és). Resulta poc sospitós formular el següent pensament: “No obeir un senyal vertical d'estacionament prohibit”, no existint tal senyal homologat de la DGT d'ençà 2020, no pot ser mai un “motiu de sanció” ni d'infracció del RGC
Un acte nul de dret. potser? Mai no ho ha advertit així l'ORGT en els recuros que se li han fet en els procediments administratius coneguts que hem pogut llegir.
Potser no és una obvietat dir que en aquest carrer, en els últims quatre anys, acostumen a efectuar parades o estacionaments habitualment de curta durada, fins a 5-7 vehicles simultàniament, de manera que al llarg d'un dia sencer (i la seva nit) poden extrapolar-se fins a quinze o vint automòbils de quatre rodes. Jo no tinc cap element de judici per a ni tan sols estimar quantes denúncies han estat posades els anys 2020, 21, 22, 23 i 24. El que està clar és que fossin UNA o més, les que hagin estat escrites amb la redacció “no obeir senyal vertical estacionament prohibit”, haurien d'haver donat lloc a una anul·lació quan l'ORGT les processa a partir del respectiu recurs i al·legacions.
PREC: Que s'anul·lin tots aquests procediments sancionadors d'ofici o bé es contacti a cada titular de vehicle sancionat perquè sol·liciti l'anul·lació.
ALTRESÍ,
De manera complementària, plantejo un SEGON PREC
PREC: Estudiar, copsant l'opinió veïnal del carrer afectat (son potser 11 veïns), si és convenient restringir definitivament la circulació de vehicles automòbils en aquest carrer (amb les excepcions lògiques de vehicles de serveis, emergències i veïns per entrar i sortir de les seves vivendes), en base als següents arguments:
- Increment de la SEGURETAT: el fet que estiguin permesos els jocs infantils al carrer, aspecte inherent a la condició de “zona residencial” senyalitzada (DGT S-28 i S-29), augmenta el risc d'incidents (que potencialment poden esdevenir un accident important) quan s'assoleix determinat nombre de vehicles circulant al llarg del dia.
El límit de velocitat de 10 Kms/h NO està informat, actualment, contravenint la mateixa norma de la DGT que indica que els senyals S-28 han d'anar acompanyats d'aquests altres senyals de velocitat limitada a 10 Kms/h. Els vehicles que circulen per aquest carrer i que no efectuen parades a cap vivenda,rarament circulen a <10 Kms/h.
- Increment de la pacificació viària a Premià de Mar: Que, especialment al casc urbà, la pacificació del trànsit rodat és una prioritat ho veiem amb molts exemples. Les actuacions que es van fent una darrera altra (per exemple al carrer de l'Aurora ben recentment) ens indiquen com en carrers que estrictament no son tancats a la circulació, es pretén que aquesta sigui més “pacífica”. Pocs carrers permeten la restricció total de la circulació. Aquest d'Apel·les Mestres és una excepció que val la pena considerar si pot passar de circulació restringida” a “zero” (amb les excepcions esmentades).
- No es produeixen molèsties al comerç (càrrega i descàrrega): No hi ha comerç ni negocis a peu de carrer.
- Disminueix la despesa de manteniment del paviment: El passat mes d'agost/setembre, la brigada municipal va realitzar determinats treballs de substitució de llambordes que estaven malmeses. Es van efectuar treballs que van durar almenys cinc dies laborables i van afectar la pavimentació davant els números 2, 8-10 i 12 i potser algun més. Tots del lateral dret. Efectivament la disposició de l'arbrat a la banda esquerra fa que els vehicles surtin de la calçada central, on segurament el paviment és adequat per a suportar el pas de vehicles, i ocupen el lateral dret a manera de vorera que té uns panots o llambordes més grans. Aquestes es desenganxen del sol i després es parteixen, a la vegada que causen soroll a cada pas de cada vehicle. Alguns veïns ja ho havien comunicat a l'Ajuntament.
Actualment, al cap de quatre mesos escassos d'efectuada aquesta reparació, ja torna a haver alguna rajola que “fa soroll”, es mou i es trencarà si no ho està ja. El pas de vehicles trenca aquestes rajoles laterals (no les centrals petites).
- No interfereix en cap fluxe de circulació: Potser a Premià de Mar existeixen algun estudi de fluxes de circulació en funció del qual s'hagin assignat sentits de la direcció als carrers. En la zona que indiquem, el fet que el carrer Apel·les Mestres fos “sense cotxes” no afectaria gens la circulació a la quadrícula de direccions i sentits dels carrers oberts a la circulació que no tenen consideració de zona residencial, per on “normalment” circulen els vehicles. En efecte, el carrer d'Apel·les Mestres està situat a dins de la quadrícula formada per: Unió (per sobre sentit Barcelona), Pompeu Fabra (sentit Mataró), Elisenda de Montcada (sentit muntanya), Ramón Llull (sentit mar). No es produeix cap efecte notori que determini el pas pel carrer Apel·les Mestres o la seva restricció. No hi ha cap necessitat de passar pel carrer d'Apel·les Mestres per anar en lloc que no es pugui fer pels carrers oberts abans esmentats, no restringits. Al contrari, evitem “retallades per anar més ràpid” i passar, sense cap motiu, per un carrer prioritzat per a vianants.
- Eliminació del conflicte de la senyalització (multes i sancions). És evident que si no es pot circular, no es pot estacionar. Cal indicar-ho amb un únic senyal homologat de la DGT oportú a l'inici del carrer. Així evitaríem malentesos com els que han existit en aquests darrers quatre anys de canvis i més canvis en la senyalització i sancions més que dubtoses, acabant amb l'equívocs que en aquest carrer es pot aparcar, com creuen veïns no del carrer però sí de la zona.
Addendum: Entenc que d'aplicar-se la normativa de "trametre el text 72 hores abans del Ple", aquests dos precs entrarien al Ple de Febrer i no de Gener. Els agrairé em confirmin a quina data els ubiquen.