Francesc Sánchez Barba va ser Doctor en Història Contemporània i Màster en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (UB), a més de músic aficionat, diplomat en Tècniques de Jazz per l'Escola Zeleste-Virtèlia, i membre de l'Orquestra Barceloneta (més tard, Orquestra de Guàrdia).
Va treballar més de vint anys com a professor de Secundària en diferents centres del Maresme i durant quatre cursos com a professor associat a les Facultats de Geografia i Història i d'Educació de la Universitat de Barcelona.
Va ser editor de la revista Filmhistoria Online que s'inclou a la xarxa de Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona i que es publica des de 1991 i, fins el 2021, membre del Centre d'Investigacions Film-Història (UB) on va ser director adjunt.
Va formar part com a jurat en cinc edicions del Premi de Novel·la Històrica de l'Editorial Gregal, va col·laborar en l'Aula de Cinema de la Filmoteca de Catalunya, en el Festival Internacional BCN Film-Fest Sant Jordi i va presentar ponències i comunicacions principalment sobre la Segona Guerra Mundial, el cinema negre espanyol, el cinema soviètic, les distòpies o les relacions entre música, cinema i protesta en diferents congressos i seminaris. També va coordinar amb Juan Vaccaro el projecte editorial col·lectiu El largo camino a la Europa comunitaria. Cine comercial español: géneros, subgéneros y coproducciones (1963-1985).
Entre les seves obres
