Francesc Sánchez Barba va ser Doctor en Història Contemporània i Màster en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (UB), a més de músic aficionat, diplomat en Tècniques de Jazz per l'Escola Zeleste-Virtèlia, i membre de l'Orquestra Barceloneta (més tard, Orquestra de Guàrdia).

Va treballar més de vint anys com a professor de Secundària en diferents centres del Maresme i durant quatre cursos com a professor associat a les Facultats de Geografia i Història i d'Educació de la Universitat de Barcelona.  

Va ser editor de la revista Filmhistoria Online que s'inclou a la xarxa de Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona i que es publica des de 1991 i, fins el 2021, membre del Centre d'Investigacions Film-Història (UB) on va ser director adjunt.

Va formar part com a jurat en cinc edicions del Premi de Novel·la Històrica de l'Editorial Gregal, va col·laborar en l'Aula de Cinema de la Filmoteca de Catalunya, en el Festival Internacional BCN Film-Fest Sant Jordi i va presentar ponències i comunicacions principalment sobre la Segona Guerra Mundial, el cinema negre espanyol, el cinema soviètic, les distòpies o les relacions entre música, cinema i protesta en diferents congressos i seminaris. També va coordinar amb Juan Vaccaro el projecte editorial col·lectiu El largo camino a la Europa comunitaria. Cine comercial español: géneros, subgéneros y coproducciones (1963-1985).

Entre les seves obres

• El pop en el cine (1954-2002)  
• La II Guerra Mundial y el cine (1979-2004)
• Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965), adaptació de la seva tesi doctoral.
• Íntimament estranys. Amor, gènere i família a la ficció d'avui
• El cine frente a la cámara
• Memòria histórica y Cine Documental editor amb Josep Maria Caparrós i Magí Crusells
• Visiones de la amistad. El cine del reencuentro
• La edad de oro del cine policíaco español, 1960-1963, obra col·lectiva coordinada per Antonio José Navarro i Juan Andrés Pedrero Santos.
• Imágenes de las Revoluciones de 1968