L'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) informa que l'economia familiar té per objecte una adequada gestió dels ingressos i les despeses del nucli familiar, fent una correcta distribució dels primers, permetent així la satisfacció de les seves necessitats materials i atenent aspectes fonamentals del seu desenvolupament, com l'alimentació, la roba o l'habitatge.

La gestió de l'economia domèstica ha de ser una responsabilitat de tots els membres de la unitat familiar, que han de conèixer tots els aspectes que la componen, com són el treball, els ingressos, les despeses i l'estalvi.

Un dels seus objectius ha ser el d'evitar el sobreendeutament de la família, augmentant la seva capacitat d'estalvi. És per aquest motiu que han d'existir normes internes que la regeixin i que vetllin per un consum responsable en la llar.

El moment actual és especialment delicat en l'àmbit econòmic, amb informacions que estimen que un 30,5% de les famílies espanyoles té dificultats per a arribar a fi de mes. La manera d'afrontar l'economia familiar no difereix molt de l'economia de qualsevol empresa, amb tota la seva complexitat, i ha de partir de la planificació. Així, es fa especialment necessari aplicar el sentit comú, i una bona manera de fer-lo és relacionar totes les despeses previstes i imprevistos en una llista, per a després agrupar-los en diferents categories:

• Primera necessitat o importants.
• Necessaris.
• Extres.
• Prescindibles.

En els articles de primera necessitat (alimentació, llum, aigua, gas) es poden rebaixar els costos amb petits gestos que al cap del mes poden resultar significatius. En aquest sentit, es recomana:

• Fer sempre una llista de les necessitats de compra, per a evitar compres supèrflues.
• Informar-se bé dels preus dels productes en els diferents establiments per a esbrinar els més barats i les ofertes que realitzin.
• Comprar els aliments tenint en compte el seu consum més o menys immediat.
• Revisar constantment les factures dels serveis energètics, sobretot les lectures estimades, ja que amb freqüència es produeixen desfasaments rellevants respecte a la realitat.
• Analitzar les ofertes de les diferents companyies, perquè un canvi pot suposar un estalvi significatiu.

En els articles necessaris (calçat, vestir, educació, pagaments de préstecs, telefonia fixa) s'han de situar aquelles despeses que són necessàries, però que es poden dilatar, encara que sigui en un breu espai de temps.

Així, quan es travessen dificultats econòmiques, no s'ha de tenir pudor a negociar amb qui faci falta el retard o ajornament d'un pagament. Això a banda, cal prestar especial atenció i vigilància als extractes bancaris rebuts per evitar càrrecs i comissions que no corresponguin.

Les despeses extres són les que fan referència a reparacions d'elements bàsics. Encara que en molts casos pot ser difícil, s'ha de procurar destinar una part, encara que sigui petita, dels recursos a preveure despeses extra com poden ser reparacions d'aparells com l'escalfador, la cuina o la rentadora. Si s'ha aconseguit estalviar alguna quantitat, quan es produeixi la despesa la situació no serà tan complicada.

Les depeses prescindibles, per la seva part, inclouen la telefonia mòbil, els esdeveniments socials o els viatges, entre altres. És en aquest apartat on s'ha de ser més dràstic quan s'ha de retallar la despesa. 

L'objectiu principal hauria de ser evitar el sobreendeutament. Moltes famílies gaudeixen de béns adquirits mitjançant crèdit, però els pagaments poden acumular-se i cada mes bona part de la nòmina s'ha de dedicar a aquests pagaments. Cada vegada són més les persones que assumeixen excessius deutes i tenen problemes per fer-ne front per manca d'actiu suficient, un fenomen conegut com a sobreendeutament.