Es pot fer art amb deixalles? L'assemblatge s'obté incorporant en una obra d'art materials tridimensionals, objectes trobats, que elevats a l'estat de l'art, permeten a l'artista transformar el procés artístic i canviar la idea tradicional de l'art en si. Aquests objectes redescoberts troben el seu lloc exacte, per aconseguir expressar un missatge: objectes de plàstic, fusta, ferros, vidres, monedes, taps, fibra de vidre, peces de motors, plaques de circuits electrònics, fibra òptica, blonda… Tots ells assemblats, formen obres no convencionals. No hi ha límits per a crear.
Es tracta d'encaixar i unir diversos materials tridimensionals no artístics, en un tot uniforme. Aquests objectes que componen aquestes obres, comparteixen la característica que no han estat dissenyats amb fins estètics, sinó que han estat redescoberts per l'artista qui els incorpora a les seves obres per aconseguir expressar un missatge. Són obres no convencionals, tenen harmonia i composició molt acurada, és veritat que no hi ha límits per crear, es pot fer una obra d'art a partir de pràcticament qualsevol material.
Treballar amb el buit, els forats, les tres dimensions, les ombres i la monocromia ha estat al meu somni. Aquesta consciència social del material de rebuig, s'ha transformat en el meu cas en l'art del reciclatge, un mitjà per a visualitzar el meu pensament, tot i això, he constatat amb aquestes obres un interès gran per part de l'espectador.
Tanmateix, he de dir, que el Pop art i l'art Povera, de mitjans del s. XX, amb l'ús de diversos materials de rebuig quotidians, ja van ser utilitzats pels artistes. En aquest cas, l'art Povera va expressar la seva rebel·lia contra la cultura consumista. En el meu cas és retornar a la vida materials dispars mitjançant l'assemblatge.