És gairebé un tòpic titllar el periodisme de “quart poder”, d'element cabdal a l'hora d'informar la ciutadania i  controlar i acotar l'acció del govern i dels poderosos. Mitjançant el rigor en la cobertura, l'anàlisi i la capacitat de denúncia de possibles irregularitats, la gent disposa d'eines per vigilar els poders ―públics i privats― i millorar la qualitat democràtica. Tanmateix, la realitat sovint s'allunya, i força, d'aquest model. El partidisme, els biaixos de tota mena, el sensacionalisme i la manca de rigor son, malauradament, moneda habitual. Una realitat decebedora que les xarxes socials, combinades amb la indústria mediàtica actual, contribueixen a empitjorar: la pressió per la immediatesa i, en no poques ocasions, l'insult i la manipulació més descarada enverinen la convivència i buiden de contingut la democràcia. Per què? Quins factors hi ha al darrera?".