L'Obra Social de ”la Caixa” i El Museu de l'Estampació presenten un recorregut científic, artístic i filosòfic per les formes del món.

I després fou... la forma! és una exposició que presenta una perspectiva insòlita del món dels éssers vius. El seu objectiu és il·lustrar els mecanismes de l'evolució biològica, partint de l'emergència d'una de les característiques més visibles dels éssers vius: la seva forma geomètrica. Proposa una reflexió sobre la manera com neix i com triomfa una forma en el món. És una recopilació exhaustiva i sorprenent de les diferents estratègies evolutives basades en l'adopció de formes funcionals, a partir de la qual el públic podrà aprendre a relacionar la forma d'un animal (o d'un òrgan) amb la seva eficàcia per fer una funció determinada. Tot això ofereix una nova perspectiva del món que fa que el veiem més complex i més divers. S'hi exposen més de 200 peces, que permeten fer-hi un recorregut científic, artístic i filosòfic.

L'exposició I després fou... la forma!, produïda i organitzada per l'Obra Social ”la Caixa” amb la col·laboració de l'Ajuntament de Premià de Mar i comissariada per Guillermo Fernández, es pot veure al Museu de l'Estampació de Premià de Mar (carrer Joan XXIII, 2-8) fins el 15 de juliol.

En la naturalesa hi ha formes necessàries (com la rodonesa estricta de la Lluna o d'una bombolla en una copa de cava), formes vives (com la de tants ous, llavors o fruites) i formes intel·ligents (com la d'una bola de coixinet o una bombeta). Però hi ha unes formes que són molt més freqüents que altres.

Per què hi ha tantes esferes, tantes espirals, tantes hèlixs, tants hexàgons, tants fractals...? Tenen alguna cosa en comú objectes tan diversos com l'ADN, el circell d'una parra o una molla? Quan la selecció natural afavoreix una forma, quan una intel·ligència tria, inventa o dissenya una forma, sorgeix la idea de funció. Forma i funció: es tracta d'una relació en la qual es pot buscar una bona part de la comprensió del món que ens envolta, des d'un modest bacteri fins a una partitura per a una orquestra simfònica. El més incomprensible del món és, precisament, que sigui, en gran manera, comprensible.

Forma i funció mostren molt clarament els mecanismes de l'evolució dels éssers vius. En la naturalesa algunes formes vives sovintegen més que no pas unes altres. Aquest fet no és una conseqüència directa de la seva necessitat, de la seva probabilitat d'emergència a partir de fenòmens físics i químics, sinó que per explicar-ho hem de recórrer a un altre dels elements que determinen la identitat dels individus vius: la funció. Aquesta característica especifica quines formes passen el filtre de la selecció natural i quines no el passen, quines formes evolucionen i perduren i quines desapareixen i s'extingeixen. Així, s'han pogut identificar vuit formes bàsiques, amb les seves funcions principals, que són les que prevalen en la naturalesa: el cercle genera, l'espiral empaqueta, l'hèlix agafa, l'hexàgon pavimenta, la paràbola comunica, el fractal intima, l'angle concentra i l'ona desplaça.

Les combinacions de formes no són agregacions arbitràries d'elements funcionals. Per sobreviure al sedàs evolutiu no solament s'han de combinar formes, sinó també s'han de combinar d'una manera adequada a la seva funció i al seu medi ambient. Algunes correspondències entre formes i funcions poden anar en contra de la supervivència de l'individu viu. Per exemple, podem imaginar les dificultats que trobaria una mona de cua arborescent a la selva. És de suposar que no pararia d'embolicar-se amb les branques dels arbres. De la mateixa manera, un felí de dents esponjoses no viuria gaires dies: no solament no podria mastegar la carn, sinó que els racons de les seves dents serien un niu d'infeccions. Una tortuga amb escates circulars tampoc no duraria gaire: l'espai entre les seves plaques serviria d'entrada per a tota mena de petites bestioles.

En resum, forma i funció són dues característiques dels éssers vius profundament connectades pel desenvolupament de l'evolució. A grans trets, podem afirmar que la selecció natural ha actuat al llarg de milers de milions d'anys per donar lloc a organismes amb combinacions de forma i funció cada vegada més complexes. Encara que no podem considerar-nos (ni ho hem de fer) el cim de l'evolució, el cert és que l'evolució condueix necessàriament a un cert tipus de progrés, un progrés cap a una complexitat més gran. Un progrés en el qual l'adopció de formes òptimes ha tingut un paper molt important.

La diferència entre l'abans i el després de la visita a l'exposició serà una altra manera de veure, de mirar, d'observar, d'experimentar i d'inventar el món en el qual vivim. Per tant no es descarta la possibilitat que passejar per un bosc, per una ciutat o per una galeria d'art deixi de ser el mateix abans que després de veure I després fou... la forma!

Museu de l'Estampació de Premià de Mar
Carrer Joan XXIII, 2-8
Premià de Mar

Horari
Dimarts i dimecres d'11 a 14 h
Dijous i divendres d'11 a 14 h i de 18 a 20 h
Dissabtes de 18 a 20 h
Diumenges d'11 a 14 h
Dilluns tancat

Entrada gratuïta