Prenent com a exemple el llibre "Eichmann a Jerusalem", de la filòsofa jueva Hanna Arendt, Lluís Soler ens parlarà del judici a Adolf Eichmann, un dels principals responsables de l'organització i el funcionament dels camps de concentració nazis. I traslladarà aquesta banalitat del mal a avui dia, quan la víctima potser està exercint ara com a botxí.

Existeixen paral·lelismes? Com, i sota quines circumstàncies, persones perfectament normals poden esdevenir indiferents, o fins i tot còmplices, davant l'extermini de grups sencers? Fins a quin punt les creences i actituds ens ceguen i ens fan menys humans?