La pedra és especialment rellevant com a testimoni de la importància i evolució  de la Via Agusta entre els segles IV i VI

El proppassat divendres, 9 de març, va tenir lloc al Museu de l'Estampació de Premià de Mar l'acte de presentació del mil·liari de la Via Augusta que es va trobar durant les excavacions de la vil·la romana de Can Ferrerons. Els mil·liaris són unes pedres amb forma de columna que contenen la xifra de les milles recorregudes. Els emperadors romans aprofitaven aquestes columnes per promocionar la seva munificència i quan havien pagat la construcció o la reparació d'una carretera, hi feien inscriure el seu nom.

Durant les excavacions de la vil·la romana de Can Ferrerons, va tenir lloc la sorprenent troballa d'un mil·liari de la Via Augusta, que s'havia reutilitzat en època tardana com a pilar de la casa.  Cal recordar que l'anomenada Via Augusta –actual Camí del Mig- passa uns 300 m més amunt de l'establiment romà. Quan aquesta via ja no era controlada pels emperadors de Roma, les pedres mil·liars que anunciaven les obres a les carreteres van deixar de tenir sentit. En el cas de la pedra trobada a Premià de Mar es va acabar convertint en una pilastra per aguantar un sostre.

Els mil·liaris de les vies romanes són un important testimoni de l'extensa xarxa de carreteres que els romans varen construir arreu del seu imperi. El mil·liari de Premià de Mar ve a sumar-se a les dues altres pedres mil·liars que es coneixen al tram de Via Augusta al seu pas pel Maresme. Les altres pedres van ser trobades a Arenys de Munt (però tot i que se'n té la descripció, es va perdre) i a Vilassar de Mar.

En el cas del mil·liari premianenc, el seu estudi ha demostrat que es va erigir a l'inici del segle IV, i el seu interès recau en que dóna fe que en aquell moment la via encara era objecte de treballs de manteniment i estava en ple funcionament. La seva reutilització durant el segle VI indica un període de desestructuració i demostra que en aquell moment la via ja no estava protegida per l'Estat.

L'acte de presentació va comptar amb la participació del primer Tinent d'Alcalde, Miquel Àngel Méndez; la directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà; la directora del Museu de l'Estampació, Marta Prevosti; l'investigador de l'ICAC especialista en la matèria, Josep M. Palet; el representant de l'empresa de gestió del patrimoni històric i arqueològic Actium, Josep Font; i el tècnic de l'Ajuntament, Ramon Coll.