BON ÚS de la DECLARACIÓ DE RESPONSABILITAT a l'Ajuntament de Premià de Mar.

L'art 35 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, va regular el que en diem "declaració responsable".  La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en l'article 65 –de caràcter bàsic- regula la declaració responsable, i el seu règim jurídic va entrar en vigor el 2 d'octubre de 2016, si més no amb contingut idèntic al que tenia la seva predecessora, la Llei 30/1992, a la qual va derogar.

Per tal d'acreditar determinats fets de caràcter singular en el context d'un tràmit, la manifestació feta sota el format de "declaració de responsabilitat" o "declaració responsable" és a dia d'avui acceptada a totes les Administracions i en tenim exemple abundants. No es pot fer "sempre, ni per tot", però quan es fa amb la motivació i l'emparament jurídic ad-hoc, adquireix el l'estatus de document amb caràcter provatori igual que qualsevol altre document, del qual dit de passada, també podem "posar en dubte" sempre vulguem.

El prec és que s'instrueixi degudament a tot el personal de la OAC que té contacte amb el ciutadà en els tràmits inherents al fet de ser precisament ciutadà amb tots els drets, fent-los notar que han d'agafar i donar tràmit a aquest document i en tot cas ja serà l'instructor o gestor a l'òrgan competent per posar en dubte o no qualsevol aspecte vinculat o no al document "declaració de responsabilitat" i llur subsanació  o aclariment si és procedent.

Plantejo de nou la qüestió que ja vaig instar per a l'audiència pública de la sessió del ple anterior (21/11/24),  que no es va poder presentar per un problema formal, detectat i comuncat pel Sr Alcalde, en no estar encara vigent el seu Reglament (en vigor el 20/11/24).

En tot cas, el reformulo ara, després d'haver mantingut l'entrevista amb el Sr. Roger Ribas, precisament el dia 22 de novembre, a indicació de l'Alcalde, entenc. Òbviament encara no tinc resposta al compromís únic manifestat pel Sr. Ribas en el sentit de realitzar determinada consulta al tresorer de l'ORGT,  que efectivament podria representar el punt de trobada i final del conflicte en la via executiva oberta per l'ORGT (delegat de l'Alcaldia) al cas del "IVTM" d'un vehicle inequívocament inexistent, en tot cas no pas de la meva propietat d'ençà 2010 i mai readquirit després, amb un tràmit de canvi de titularitat davant la DGT, de validesa més que dubtosa fet a 2019  (per manca de documentació entre d'altres), que actualment es troba a la via judicial penal fora de Catalunya per a resoldre qui ha efectuat aquest frau de llei si realment ho és.

Com sabeu, la meva pretensió no era plantejar un cas individual o personal a tractar al tràmit d'audiència pública sino ben al contrari exemplaritzar i il·lustrar, la pressumpta malapraxis, reiterada, coneguda i consentida, que quan vulguem podem exemplificar, com vam fer a la reunió amb el Sr Ribas,   en l'actuació del binomi Ajuntament-ORGT.

Ara ja tenim TRES TIPUS (o tipatges) d'acció administrativa diferents, en que han donat lloc entre cinc i vuit actuacions diferenciades d'ençà 2020 a 2024,  que adquireixen matisos diferentsperò que tenen en comú només una cosa: generen una denúncia o tribut, aquesta es converteix en sanció, no es contesten els recursos (o es contesten amb el silenci), i tot seguit entren a la zona fosca de la gestió de l'ORGT on es convertiran sí o sí en cartes de pagament primer,  que -de no liquidar-se- es transformaran en recàrrecs, apremis i embargaments sense haver entrat mai ningú en el fons de l'assumpte (l'ORGT es limitarà a contestar recursos quan pugui escriure amb seguretat jurídica que "el recurs és ara extemporani  i /o que només són motius de recurs els possibles errors de tramitació taxats i no pas elements de valoració de si va existir o no el propi fet objecte de sanció o qualsevol elementde valoració d'aquest). La màquina de l'ORGT és imparable i ho cobra tot!
Mentrestant l'Ajuntament es limita a tampoc contestar al ciutadà o fer-ho dient que es dirigeixi o que s'ha tramès el seu escrit a l'ORGT, que "és qui en té la competència". Flas! La competència de resoldre la té l'Alcalde o instructor designat en cada cas. per molt que la gestió de cobrament de sancions (o tributs, amb recàrrecs o no) estigui delegada a l'ORGT.

La pregunta que porta un prec en si mateixa és:
Us avindrieu, Sr Alcalde i si no voleu prendre tal decisió tot sol, d'acord amb les vostres competències que les teniu, sotmetre a l'acord de Plè, per tant en votació,  un acord formal de constitució d'una comissió (amb representants polítics, tècnics i ciutadans afectats) per a estudiar a base de conèixer EXEMPLES CONCRETS (crec que flagrants), si hi ha o no motius per a modificar pautes d'actuació de funcionament d'Ajuntament i ORGT?  
La pregunta porta implícita la hipòtesis que, en determinades gestions, sembla primar o fer prevaldre "l'interès recaptatori" pel davant del que és just (en l'accepció raonable, assenyat, entenimentat), quan justícia i llei transiten separadament per camins realment diferents, i ja sabem que això de vegades pot passar.
.
Gràcies

PS: Un aclariment que he obviat donant-ho per conegut i potser no ho és.  És obvi que tots (els ciutadans) coneixem el dret d'acudir a la via judicial del contenciós administratiu exhaurit el recorregut a la via administriva 8igual com sabem que la via administrativa mai -quais mai- resol recursos o al·legacions en la seva contra (algun cas hi ha i els conec, de primera mà).  
A mí m'ha costat podem dir que 4 anys reunir elements provatoris per anar al contenciós dient: l'ORGT (i la Generalitat amb l'impost de CO2, irrisori, gairebé), em perjudiquen econòmicament a partir d'una malapraxis de la DGT que a la vegada porta "trufat" (amagat) un delicte de frau, suplantació, falsetat documental etc... que ja està, fa temps, a la via judicial ordinària (penal).  Quan diem ORGT diem Ajuntament de Premià de Mar i a mí em costa molt de portar res a la via judicial. El meu Ajuntament compareixerà amb totes les seves armes i serveis jurídics pagats amb pressupostos públics  mentres jo hi aniré amb una escombra per espasa i un cartró retallat a la manera d'escut que hauré agafat dels contenidors, pagant de la meva "pensió" que no dona!. És molt desigual!!! Però és que a més jo vull evitar tenir un procediment contra l'Ajuntament (ni que fos guanyant-lo)