Celebro l'aprovació, al ple de 19 de febrer de la moció del grup municipal socialista en el sentit d'apropar els serveis socials als barris i veinats i de la voluntat de l'equip de govern de millorar la comunicación i per tant l'aprofitament dels recursos que s'ofereixen des dels serveis socials de l'Ajuntament. 
No obstant, a l'espera de veure'n els resultats, goso dir que aquests esforços són inútils si a la vegada que optimitzem la capacitat de treball de les persones, no fem el mateix amb els sistemes i càrregues de treball que realitzen.  Els serveis socials enquadrats a l´àmbit de l'Ajuntament que atenen la demanda de recursos a les necessitats socials dels ciutadans del municipi, pateixen i els ofega un disseny de sistema estructural (i per tant polític en part) tant obsolet i tant poc eficient que acaba per fer-lo  ineficaç. 
Podem veure UN EXEMPLE, dels molts que hi ha (dos minuts no dona per més):
En el marc que l'Ajuntament utilitza per a  mobilitzar recursos destinats a paliar determinades necessitats socials, com és la distribució d'aliments  feta per la DISA/e-Qualiment,  hi preval la gestió des del concepte de la CARITAT CRISTIANA.  Actualment ja és “insostenible” aquest plantejament, com tampoc es pot abordar des de l'Esperança ni des de la Fe, totes tres virtuts ben plausibles i presents en la doctrina cristiana. En un estat laic i aconfesional, del que en forma part l'Administració AJUNTAMENT,  són d'aplicació els postulats de la JUSTÍCIA SOCIAL i no els de la caritat cristiana.  La gestió requereix eines digitals i informàtiques  i una certa imaginació “copiant” (i adaptant a la realitat d'aquí) allò que ja és funcional i operatiu en altres llocs.  Ara que Trump ho elimina, ara que tenim  regidor a full time. Seria un bon moment de veure com funcionen alguns exemples pràctics del welfare americà (o TANF).  La fòrmula de la distribució més o menys equitativa de l'almoina als pobres a la sortida de la missa, ni que es faci amb la millor de les intencions i voluntats, i dit des del respecte, no l'ha podem continuar aplicant des de la DISA (que ho faci Càritas potser no n'hem de dir res... o potser sí? Us imagineu que un dia copii el model la comunitat musulmana i distribueixi queviures essencials d'alguna manera vinculats a la seva mesquita a tota la població (o només als seus fidels)? Doncs… no donem idees
Terenci Moix esmentava sovint el cas de la Sra Maria que li feia confessions que a ell li resultaven molt útils per a la reflexió i de vegades va incorporar a la seva obra (i al seu pensament, primer). Tothom creia que era una figura literària de ficció, però resulta que la Sra Maria sí que existía. Era una veïna  i els seus diàlegs no eren imaginaris.
A la Sra Lola,  i a d'altres usuaris, els serveis socials de l'Ajuntament li van oferir el recurs de l'e-Qualiment. Tenia la necessitat i complia tots els requisits per a rebre aquest servei. Sense entrar en el detall personal,  la Sra Lola, forma una unitat familiar d'1 persona, i té una pensió petita, tristament “normal” (habitual) al nostre sistema de pensions,  que ben just dona per pagar els subministraments i l'alimentació básica (alguns mesos no i se l'ha d'ajudar). Com tantes altres persones, li anava molt bé de rebre aquest ajut proporcionat pels serveis socials i bé que ho va agraïr. Doncs bé, la Sra Lola s'ha donat de baixa del servei pensant que potser una altra persona utilitzarà millor que ella aquest recurs. Resulta que a ella l'hi surt l'arròs per les orelles. No dona l'abast.  No es pot menjar 1 o 2 Kg d'arròs ni les llenties ni…  cada dues setmanes. A la vegada però, té dificultats econòmiques per adquirir determinats productes de consum (siguin aliments o no) que avui dia formen part de la  cistella de productes de primeríssima necessitat, i que li costa molt d'adquirir  amb diners de la seva pensió.
Ningú l'obliga a agafar “el carret sencer”, cert, pot deixar l'arròs i la colònia d'Antonio Banderas, si vol  (o donar-ho a… algú que ho necessiti més).  Però… potser no cal anar i fer la fila a la parròquia de Lourdes cada 15 dies, que aquesta és una altra. Això de la cúa de persones que esperen el carret…  cridant noms en veu alta, ara fila aquí, ara fila allà…  també és una mica “demodé”. Com podem  dir al Plé  que ningú s'ha de sentir estigmatitzat per usar els serveis socials si a la vegada els estigmatitzem de fet?  Que no estem al mig d'una emergència extrema de la DANA que necessitem fer una fila de persones sense sostre i sense menjar cada quinze dies! (o potser sí que hi ha algú en aquest cas). 
Els serveis socials coneixen, millor que ningú,  la vulnerabilitat de les persones que atenen i mobilitzen els  recursos que tenen al seu abast, però distribueixen el que es necesita i de la manera que es necessita?  Ho distribueixen a tothom que ho necessita? És el boca-orella la forma de publicitar la  “cartera de serveis” gestionada des dels serveis  socials encara que els presti la iniciativa privada? Existeix, avui, una “cartera de serveis” feta pública de forma clara i entenedora, on els ciutadans puguin saber “què i com” dels serveis i recursos ofertats?

PREGUNTA 1:  Pot l'Ajuntament fer públics de manera clara, senzilla i entenedora els recursos que mobilitza i els criteris (requisits econòmics i altres) que ara mateix apliquen els seus serveis socials per a ser destinataris d'ajuts com: 
a) E-Qualiment (cistella d'aliments i productes de neteja o d'higiene personal). Com es determinen els seus continguts? De quin import són les diferents “cistelles quinzenals” o per unitat familiar sigui d'1, de 2 o de més membres? Quin cost té per l'Ajuntament?
b) Carnet de BonArea (cistella d'aliments): Quin cost té la cistella, quina part “subvenciona” l'Ajuntament? Hi ha altres empreses que prestin aquest servei? Ha fet un esforç l'Ajuntament per a acordar aquesta o altres fòrmules amb certs comerços locals? (parlem de DIA, SORLI, CONDIS, CAPRABO… el petit comerç ja va prou ofegat però potser… qui sap?)
c) Altres que jo mateix desconec perquè no m'ha arribat pel boca-orella, o que conec potser en forma desvirtuada precisament per venir de la font “boca orella”  (m'han dit-m'han di-m'han dit que:  l'ONG CREU ROJA, prèvia derivació des dels serveis socials de l'Ajuntament, proporciona “targetes moneder” bescanviables per productes a determinat establiment de Premià. També m'han dit que els serveis socials de l'Ajuntament et poden derivar a la ONG CREU ROJA i aquesta ONG tramet una petició a una ÒPTICA de Vilassar de Mar on et fan unes ulleres graduades a cost zero.  També m'han dit que hi ha a l'abast determinats serveis d'odontologia…
Em costa d'imaginar actuacions a l´àmbit social municipal de METGES SENSE FRONTERES o OXFAM, dic a Premià de Mar.

PREC 1: Creació d'una tarjeta-moneder  on els usuaris perceptors rebin l'aportació dinerària atorgada per l'Ajuntament (setmanal, quincenal o mensual… de l'import que sigui establert) , que permeti pagar les compres efectuades als comerços de Premià de Mar o Premià de Dalt (Barri Cotet) adscrits voluntàriament a aquest programa social.

PREGUNTA i PREC 2:
Sobre PROMOCIÓ d'HABITATGE  SOCIAL

VILA PRIMÍLIA (núm 119, pág 14) del tercer trimestre de 2023, informava que al mes de juny s'havia iniciat la construcció, al solar de la “Fàbrica de pijames” (carrers  Carme amb  Ramón y Cajal),  del que serien 16 habitatges en lloguer subvencionat i 9 en venda, tot indicant als interessats en tenir més informació que podien omplir un formulari descarregable de la xarxa o  contactant l'adreça electrónica habitatge@premiademar.cat.
Transcorreguts un any  i uns mesos, es pot veure que s'hi treballa però l'Ajuntament, ni cap promotor, ha contactat aquests “interessats” per l'esmentada promoció  o altres que es poguessin desenvolupar (així ho diu el formulari), ni aparentment ha donat cap detall al voltant d'aquesta promoció d'habitatge social. Fa unes setmanes em vaig adreçar a l'oficina municipal d'Habitatge de l'Ajuntament que em va contestar que no en sabien res, tot i confirmar que s'hi està treballant, ara aixecant la segona planta.  Sorprèn que no es publiciti ni la data de finalització prevista de l'obra, ni cap detall de la seva adjudicació en règim de lloguer o de l'opció de venda.
Podeu informar de la data prevista de finalització de l'obra i de quan i com es farà aquesta adjudicació?  És l'Ajuntament que actúa com a promotor de l'obra o simplement executa un acord de compra i la destina a lloguer social? Hi ha cap possibilitat que l'Ajuntmament adquireixi també la resta de vivendes en règim de compra i les “revengui” a preu “social” per sota el de mercat?