AP Abril 2025: PRIMERA INTERVENCIÓ

Benvolgut Alcalde,  benvolguts/des,

Mai he fet,  fins ara, una acció que d'alguna manera suposi  la continuitat d'un prec/pregunta fet anterorment en un  tràmit d'audiència pública (AP) després dels plens.  En rigor, tampoc no ho faig ara i prego no ho interpreteu així. Si llegiu la llarga exposició ho entendreu. Si no ho voleu fer, podeu passar al final del text on trobareu  la pregunta i prec i per tan tus estalviareu la  motivació.  

El resum és: sisplau doneu suport (govern o oposició) a una proposta nova efectiva per a que els serveis socials promoguin l´ús de les targetes-moneder com a mètode habitual i majoritari (i finalment únic) en el repartiment d'aliments a persones i families que requereixen aquest recurs i que avui  majoritàriament es gestiona amb DISA/eQualiment/CARITAS, a Premià de Mar (i de Dalt, crec) i minoritàriament CREU ROJA/Bon-Àrea.

La pregunta i prec del final son una concreció d'aquest postulat, i s'ajusten als DOS minuts d'exposició oral (i 10 segons de rèplica graciable). En canvi en aquesta part d'exposició escrita,  no heu limitat el nombre de caràcters (de moment, és clar) i per això seré exhaustiu i ho desenvoluparé a la meva manera amb el compromís de no sobrepasar la dotzena de pàgines (ni fer-ho en menys de 10).

A manera d'introducció.
Entenc l'AP com una eina de participació ciutadana del tot valuosa i útil,  i per tant del tot lloable que s'hagi “normativitzat” per lograr precisament que sigui eficaç. No em sap greu fer aquest reconeixement al Sr Alcalde que n'ha tingut la iniciativa, certament corregint una situació de certa incomoditat –tampoc en diria conflicte- que es va produir i voler reconduir.  Ja veurem si els resultats consoliden aquest espai d'AP com el que hem dit, una forma de participació ciutadana, o a base d'acostumar-nos a no tenir cap feed back pràctic, es va esmorteïnt la cosa,  fins que desaparegui del tot.  Ho esmento perque “dues AAPP” enrera  escoltava una valoració d'una persona que abandonava la sala de plens, després d'intervenir,  tot dient “això no serveix per a res”. Jo encara no ho tinc clar. Cert que de moment la mecànica que jo observo repetida, parlo per mí,  és: jo pregunto el que vull (en dos minuts) i l'Alcalde em contesta el que ell també vol, amb una interacció més aviat tangencial o de vegades amb intersecció de punts nul·la. A més, com que no és un espai de debat ni que aquest quedi servit en safata (l'oposició sempre callada), després dels deu segons de rèplica (graciable que és, si existeix), el tema queda “zanjat i punto” que diria aquell senyor “vispresident”. De moment, no sembla que vagi enlloc, però… penso que és aviat encara per a concloure res.

Té un preu i prou que me n'adono! Uns més, altres menys, m'esteu atorgant el títol de “boig de la ciutat” (o del poble). Potser me'l guanyo solet autoridiculitzant-me  mensualment davant de tot el consistori,  presentant les meves credencials d'ignorant que no sap el es diu i que es corregit sistemàticament pel Sr Navarro -o recentment pel regidor/a delegat- amb l'habilitat que el caracteritza i sempre des de la superioritat del coneixement de causa, que és el que sembla em falta a mí.  “No sap del que parla, pobre”, potser és així com s'ha de veure. Dic “potser” perquè també pot ser que no sigui així. De moment, reitero,  són purs exercicis verbals i retòrics,  de discursos que no es troben i que queden en no res.  Em recorda l'acudit aquell del Pare Sant  que li diu “Buona sera” a l'home andalús postrat a terra, regirat de qualsevol manera, en caure estrepitosament al bell mig del gran saló del Vaticà, a conseqüència d'una relliscada gairebé mortal. L'andalús amb prou feina  s'aixeca i li diu: “Santitá, la sera será buena, pero muxa cantidad”.  Diàleg de sords, doncs?
Jo continuaré, de moment, fent d'sparring de l'alcalde –perque és un intercanvi de cops calculats només marcats,  per no fer-nos mal-  “preguntant i pregant” després de cada Ple. Qui sap, potser un dia podré editar un opuscle, no aspiro pas a que sigui un llibre, d'un any d'aquestes intervencions o qui sap si un dia, per casualitat, un(a) electe d'un grup municipal troba de prou interès un dels assumptes esboçats (no hi ha temps de més)  i decideix treballar-lo  i formatejar-lo convenientment.  
Feta aquesta “intro”,  pujaré una o dues octaves de cop, dient que una cosa és fer d'sparring (insisteixo sense fer-nos mal) i una altra rebre un cop baix just quan baixes la guardia pensant –des de la cordialitat- que haviem acabat la sessió (l'AP) .  Parlo de l'incident que vaig viure en primera persona a l'anterior AP (19/03/25), quan tècnicament ja estava tancada la sessió,  a peu dret quasi al passadís. Que algú (regidora) em qüestioni una comprensió lectora de grau elemental i em demani que llegeixi en una pantalla del seu mòbil paraules, frases i conceptes que… simplement no hi son, em fa mal. En el meu cas, “no va amb el sou” (ho deia en sentit contrari l'Alcalde durant el Ple). Amb el meu no hi va, sobretot no en tinc.

El nou web (renovat) dels serveis socials https://premiademar.cat/serveis-socials
El web dels serveis socials s'ha renovat, és nou, s'ha posat al dia, ens ho vau fer saber al ple de febrer, per això mateix el vaig voler llegir amb deteniment. Enhorabona i agraïment a tothom que hi ha posat l'esforç,  les ganes i el treball però per “millor” que sigui, comparat amb “l'anterior” suposo,  no serveix sino publicita una “cartera de serveis”,  el detall i descripció del recurs ofert i els requeriments concrets i específics per a accedir-hi.  Si només repeteix frases genèriques, les mateixes que servirien per a definir la tasca dels serveis socials de manera universal arreu del món, no serveix per Premià.  Serveix, això sí, com a exercici didàctic o de  presentació a la ESO o al batxillerat a les escoles de Premià (i no és poca cosa! De debò que no estaria de més presentar-lo perquè els estudiants entenguin que son els serveis socials i la seva importància) o a la universitat, la que sigui…  Per Premià de Mar no serveix, a  menys que ja es fos aquest l'objectiu: llistar de manera ordenada i didáctica uns serveis genèrics que s'han de donar sí o sí, des del llenguatge políticament correcte,  de manera que sembli que tot està bé o molt millor de com està realment, amb un cert bany d'opacitat per a no dir res concret.

Almenys s'han de concretar aquests tres ítems: quins recursos concrets es poden demanar en cada apartat o área o… el que sigui; el contingut concret d'aquests recursos i quins requeriments concrets es necesiten per a optar-hi i per a que siguin atorgats (la condició necessària ni que no sigui suficient potser).

El NOU web, no ho exposa i bou  ja no passa per bèstia grossa.  Hi ha tema! Molt! I en un minut a peu dret que em donava la regidora tot sortint de la sala de plens, no es pot desenvolupar. El dia que la regidora vulgui,  jo estaré encantat de parlar-ne i fer-li una proposta. No parlarem ni de l'estètica ni de com es fa o es deixa de fer un web. Parlarem dels continguts només.
A tall d'exemple:      
En  “HABITATGE”:  Hi ha un ajut a lloguer de 500 euros anuals que gestiona el Consell Comarcal i el requeriment necessari és que el lloguer mensual no superi xxx euros (600?) i que els ingressos no siguin superiors a XXXX  eur/mes en unitat familiar d´ X membres
En “BANC ALIMENTS: Cal explicar els DOS recursos existents (o n'hi ha més?). El gestionat per DISA/eQualiment/CARITAS, consistent en 1 entrega quinzenal de cistella de productes bàsics per valor de 35-45 euros, segons el nombre de membres de la unitat familiar. Requeriment necessari: renda/ingressos no superiors a xxxx euros baremat segons membres de la unitat familiar. Etc etc…  Hi ha també el recurs amb  targetes-moneder gestionat des de CREU ROJA i Bon-Àrea o com sigui que s'hagi d'explicar… però no l'amaguem!
I així amb tot.
El web pot ser, com és ara, “bonic” (estèticament) i “friendly” (navegable a base de clicks), però s'hi ha de trobar el que toca i no ser un forat negre. Tant és si qui ho veu és un ciutadà  interessat en el recurs o un regidor o  un conseller de la Generalitat. La informació hi ha de ser!  

L'exemple de la DISA.
Sota l'epígraf Centre de Distribució d'Aliments DISA, no tant fàcil de trobar,  dins l'apartat “POBLACIÓ GENERAL”, s'accedeix a  https://premiademar.cat/ambit.php?id=324
Agafem aquest exemple de la DISA/eQuàliment perque és un cas paradigmàtic de model d´èxit aparent,  de recursos mobilitzats des dels serveis socials de l'Ajuntament gestionats per altri (CARITAS i voluntaris). Aquí, ara,  no parlarem dels actors per a res. Ni dels que “s'hi deixen la pell” gestionant/ajudant siguin funcionaris, contractats o voluntaris, ni dels que “també s'hi deixen la pell”  en tant que usuaris-ciutadans disposats a fer la fila i les files que calgui i anar a presentar papers als serveis socials de l'Ajuntament tantes vegades com calgui, perquè si els primers s'hi deixen la pell, aquests  també.
Fer la “cua dels pobres” a la Parròquia no és divertit.  Ja sé que això de la cua dels pobres va  aixecar comentaris (tant ganivets esmolats com algun somriure també), entre qui no va entendre la ironia, que sempre cotitza a la baixa. Em sap greu.  Tothom està d'acord que  “a ningú que demana ajut als serveis socials se l'ha d'estigmatitzar”. Ho diem i ho repetim, però del dit al fet hi ha mig pas i una línia vermella fàcil de trepitjar. Acabem per dir:  NO S'HA D'ESTIGMATITZAR i feu el favor de posar-vos els braçals que us identifiquen i guardar la cua!, tot cridant pel megàfon. Podem fer discursos entre correctes i impecables i repetir-los mil vegades, però si els fets ens desmenteixen… jo m'estimo més dir-ne la cua dels pobres i no enganyar-me ni a mi mateix ni a ningú. Amb tot el respecte i des de l'admiració del treball que fan treballadors a sou i els voluntaris de franc, crec que NO hauria d'existir la circumstància que es fa i es desfà cada quinze dies, tres cops per setmana,  al patí de la Parròquia de Santa Maria de Premià de Mar on hi fem desfilar unes… quatrecentes persones? Sis-centes? Dues-centes? El nombre no el diu el web i ja se que és variable, però força estabilitzat, diu el Sr Barreto (ho vaig sentir un dia a una entrevista a Premià Mèdia).  És informació reservada? La sabeu els regidors quants “usuaris” hi ha actualment? Va a la baixa? Per què “puja o baixa”?
Al nostre municipi  hi coexisteixen dos models de característiques molt diferents, només que si l'un és opac l'altre sembla clandestí.  Hi ha OPACITAT  i l'opacitat no és només “una mala nota”. La manca de transparència és un perill en tant que “caldo de cultiu” d'altres “usos i costums” molt viciats i que ens fan molt mal com a societat.  Heu sentit alguna vegada, segur que sí,  que tal o qual recurs “només el donen a famílies de pell fosqueta i no pas als d'aquí” (en la v.o.s.e.  racista a més no poder,  en diuen “negres” o “magrebins” o els més despistats i ignorants, en diuen àrabs o moros).  Tan senzill d'evitar  com publicitar  al web una taula baremada d'ingressos per unitat familiar amb indicació del nombre  de membres i s'acaba de socarrel aquest pseudoargument deixant amb el cul a l'aire i fent callar qui el fa servir. Son els ingressos per sobre o sota de determinat topall i no pas el grau de la pigmentació de la pell el criteri d'adjudicació del recurs i s'ha acabat la discussió. I cert que potser no és l´únic criteri i “s'ha de valorar cas a cas”, però bé hi ha un criteri objectiu que tothom ha de conéixer, si vol. A Premià, més des de les institucions, hem de ser especialment curosos en evitar xocs de trens com el de 2002, que no va ser cap joc.  Per això el web ha de ser clar i transparent,  just a les antípodes del que em deia a mí la regidora:  “això (els requeriments) no es posa perque ja ho valoren  en cada moment i situació els serveis socials i no s'han de fer públics.” Malament doncs! Que ho valorin és una cosa, que sigui “secret” n'es una altra. Novament, l'opacitat incita a fer pensar que hi ha arbitrarietat i això sí que no! No ho mereixen ni les persones que s'hi deixen la pell treballant-hi ni les que s'hi deixen la pell fent cues absurdes.
I ara parlem-ne de les cues absurdes, també i de l'estigmatització innecessària sempre.

QUE DIU EL WEB NOU?
Ara és quant pujem una altra octava. Una cosa és quedar-se curt en la informació  (volgudament o no) i l'altra desinformar des del web. Molt més greu, i tant!
No en queda altra. Revisem a tall d'exemple –només un exemple-  el cas esmentat del recurs eQuàliment al web https://premiademar.cat/ambit.php?id=324, un dels recursos millor valorats i més preuats que tenim al municipi.

Diu el web a l'apartat  Com s'hi pot accedir?

Com es fa el tràmit? El servei es pot sol·licitar en qualsevol moment de l'any.Per fer-ho cal adreçar-se als Serveis Socials Municipals (C/ Nord, 60) per demanar cita prèvia amb el personal tècnic de referència.
Els tècnics dels Serveis Socials valoren la situació econòmica i familiar de les persones que ho sol·liciten el servei i determinen la idoneïtat del recurs.

Quina documentació es necessita?
1. Els professionals dels serveis socials valoraran la situació personal i social i faran, si escau, la proposta del recurs. Serà en aquest moment quan es demanarà a la persona interessada la documentació necessària per demostrar la situació de vulnerabilitat o de risc social.
2. Document d'identificació personal (DNI/Passaport/NIE/NIF).
3. Documentació que acrediti que resideix al municipi de Premià de Mar.
Borrós i sense focus. Un ciutadà que sospesi demanar un ajut o que simplement vulgui conéixer les característiques del recurs…  no ho sabrà llegint el web. Haurà de demanar hora als serveis socials. Haurà de preguntar si cumpleix o no els requisits que no se saben “a priori”.  Ja li dirà la treballadora socials si cumpleix o no, després “d'un estudi”? D'un estudi “secret”?  La transparència passa per comunicar “a tothom” (a tothom interessat que ho vol saber) la mateixa informació clara  i neta. Quins són els requeriments econòmics per exemple, baremats en funció del que sigui… per exemple el nombre de membres de la unitat familiar, però coneguts abans de demanar res! Tot allò que s'escapi del plantejament “clar i net” alimentarà la difusió de que s'adjudiquen ajuts des de l'arbitrarietat a manera de prebenda.  
Ho he dit que una cosa és “amagar l'ou” i una altra simplement falsejar i desinformar?  Vegem que diu el web quan explica que és el “Centre de distribució solidària d'aliments (DISA)” a Premià de Mar”
   Què és? El Centre de Distribució d'Aliments DISA és un servei adreçat a les persones i a les famílies que tenen dificultats econòmiques per cobrir de manera adequada les seves necessitats d'alimentació, per la qual cosa han estat valorades pels serveis socials dels ajuntaments de Premià de Mar i de Premià de Dalt. Funciona com un supermercat solidari: les persones beneficiàries reben uns punts que bescanvien per aliments bàsics. A l'hora de recollir els productes són acompanyades per persones voluntàries.

Doncs bé, ni funciona com un supermercat (solidari), ni les persones beneficiàries reben uns punts que bescanvien per aliments bàsics, ni son acompanyades per persones voluntàries. Sembla que fa uns anys sí que les persones usuaries entraven i escollien dels productes disponibles que s'emportàven i qu no, d'acord amb uns criteris. Fa temps que no és així.  
Per què es descriu al web aquest sistema que efectivament DISA utilitza a alguns municipis de Catalunya –no diu cap mentida-  però no pas a Premià?
Ara direm que és una errada. Si, és clar, només és una errada i tots ens equivoquem, no? Doncs no! No és només una errada que no s'havia detectat i ja es corregirà. Les errades en un web son tipogràfiques, àdhuc sintàctiques o gramaticals o tècniques (amb enllaços que no funcionen etc), que ningú és perfecte, però descriure un model que no és, no és una errada.
I si heu llegit fins aquí, agafeu aire que tornem a pujar una altra octava:

QUINA ÉS LA REALITAT DE L'OPERATIU A PREMIÀ DE MAR:
La realitat de l'operatiu del DISA a Premià de Mar no té res a veure al descrit al web NOU,
“L'algoritme” operatiu és, pas a pas:
1) Una vegada es disposa d'un document (emès pels serveis socials) que identifica el o els perceptors i les dates, habitualment amb una vigència a quatre mesos vista, amb indicació de dates i hora de recollida, ja es pot anar al lloc d'entrega  (carrer de la Mare de Déu de Lourdes 2,  ho diu el full).

2) Al pati o recinte de la Parròquia de Santa Maria es fa una primera cua, per tal d'accedir al despatx parroquial més proper al Camí del Mig, 82.  Allà una persona de l'equip col·laborador/a (voluntari de CARITAS) comprova i punteja, amb exhibició de  DNI, TIE o passaport,  que l'usuari personat és efectivament el titular o autoritzat per aquella entrega d'acord amb la data (i hora/amb prou flexibilitat i tota l'amabilitat possible), segons el llistat imprès, nominal, d'aquell dia. En un paper en blanc retallat a la mida d'octau o A6, s'anota a bolígraf un epígraf indicatiu del tipus de lot assignat d'acord amb la referència del llistat (unitat familiar d'1 persona o 2/3 etc). A la vegada es preguntarà  (habitualment) si l'usuari vol “pollastre o peix” (una bossa de congelat). L'octaveta o paper s'entrega a l'interessat.

3) L'usuari ja pot passar ara, mantenint l'ordre de cua, al despatx parroquial contigu, per a entregar a una altra persona col·laborador/a aquell paperet escrit a mà  que ara servirá per a  puntejar la informació escrita del paper a un llistat nominal de la pantalla d'un terminal d'aquesta taula (potser per a rebaixar l'stock?). A continuación es farà signar l'usari-perceptor conforme ha rebut l'entrega en un dispositiu  pantalla-tàctil. L'usuari deixarà el paperet a la taula del despatx.  

4) Seguidament un altre voluntari-col·laborador traslladarà aquest paperet, o els que s'hagin acumulat, al local magatzem, situat al carrer de Lourdes, 2, creuant caminant el pati de la Parròquia i les escales, doncs doncs el carrer de Lourdes (i el magatzem) queden en un nivell inferior al dels despatxos parroquials del Camí del Mig. Recordeu que els usuaris porten carrets o bosses per carregar (no passa res, hi ha una rampa d'accés).

Allà altres voluntaris ompliran un carret segons els continguts previstos per aquell dia, que certament son més o menys sempre semblants, almenys en allò considerat bàsic (arròs, llenties llet… i també producte fresc verdura i fruita). El nou carret ja preparat al moment esperarà ara la sortida a l'exterior on derà entregat a l'usuari. Òbviament com que aquest desconeix la composició del cistell d'aquell dia, ja ho veurà quan li entreguin- ja deixarà allò que no vulgui recollir.

5) A tot això, l'usuari ja ha formar una altra cua a l'exterior, propera al magatzem, on esperarà que es cridi el seu nom en veu alta des de la porta del magatzem al carrer de Lourdes, 2.  Quan senti el seu nom,  l'usuari pot acabar d'aproximar-se a la porta baixant per la rampa (la rampa és l'accés amb cadira de rodes/cotxets a la parròquia de Santa Maria situada a un nivell superior al carrer de Lourdes).  

6) El nou col·laborador/a que ha tret el carret i/o cridat el nom, comprovarà per exhibició del DNI o TIE (segona vegada) que qui recull el carret és la persona titular o autoritzada.

7) L'usuari buidarà ara el carret en aquella zona exterior tocant del carrer,  al seu propi carret de compra o bosses. Com que no coneix que hi hauria, pot ocòrrer que no reculli algún producte i el retorni deixant-lo al mateix carret. És freqüent  també que en aquell moment s'ofereixin verbalment “extres”, habitualment de fruita o verdura o de vegades algun cosmètic (tints, cremes, sabons).  

8) El col·laborador/a retira el carret cap a a dins del magatzem (on algú haurà de retornar a les estanteries els productes deixats i entrar-ho al programa de gestió d'stock novament, no?). L'usuari ja pot marxar fins al cap de 15 dies.
Fàcilment han passat entre 45 minuts i una hora (la mateixa “compra” en un establiment comerç-supermercat trigaria 10-15 minuts inclosa la cua a la caixa).  
Aquest és el procediment i no un altre. Qui no ho cregui… el convido a comprovar-ho, però sense “trampa”. Jo convido al Sr Navarro i a qualsevol altre regidor/a del consistori que m'acompanyi un dia, però “d'incògnit”  (no val avisar abans  i ser rebut com un visitant VIP perquè llavors no fareu les cues i us ensenyaran un magatzem tipus supermercat i uns ordinadors i cambres frigorífiques). Accepteu el repte? Per a conéixer el que sigui, s'ha de trepitjar; però no amb hermilla reflectant i encorbatat i casc blanc, s'hi ha d'anar amb “anorak blau de pobre” (jo en tinc un, us el puc deixar) i així passar desapercebut i sense incomodar ni ser incomodat.  

Un darrer apunt: L'horari. Diu el web:
Quin és l'horari de recollida d'alimentació?
Al full de derivació que faciliten als serveis socials assenyala el dia i l'horari que la persona ha de recollir l'alimentació.
Horari entrega alimentació:
• Dilluns de 15 a 19h.
• Dimecres de 9 a 13h.
• Divendres de 9 a 13h.

Doncs, no! L'horari, d'ençà algunes setmanes/mesos no és aquest. Em sembla que es tanca a les 11h. Certament es permet, amb flexibilitat, recollir l'entrega el dia següent de l'indicat quan s'arriba “tard”.
Una endevinalla: Si es redueixen les hores d'entrega l'efecte que s'aconseguirà és que augmenti visualment la “cua de pobres”. Si això no passa, deu voler dir que el nombre d'usuaris derivats des del serveis socials s'ha reduit en la mateixa proporció drástica que l'horari (un 33%?). Potser fora bo saber “per què”. Potser ha millorat la situació socio-económica a Premià fins el punt de disminuir de manera significativa els demandants d'aquest recurs? Si no fos així, potser és que han canviat els criteris de valoració dels serveis socials? Com que no s'indiquen al web i son valorables cas a cas potser han canviat i no se sap.  No interessa al conjunt de regidors siguin govern siguin oposició saber el per què de la variació d'aquest “termòmetre social”? No se'ls proporciona aquesta informació? Si fos al web… no caldria que se'ls hi passés; ja la sabria tothom que en tingués interès.

SOBRE EL COST I CONTINGUT DE LA CISTELLA
És una percepció –i tot el que es percep és susceptible de ser interpretat equivocadament per l'engany sensorial- que les cistelles ofereixen ara “menys productes que fa un temps”.  Si no es conèixen ni la composició de productes de la cistella ni el seu cost és molt difícil d'avaluar objectivament.
En un carret per a una unitat familiar 2/3 membres hi ha: una ampolla d'oli de girasol (abans d'oliva), tres/quatre cartrons de llet (abans 6) desnatada o sencera, (no s'escull), ½ dotzena d'ous, un paquet de fideus o altra pasta, farina, arròs, llenties o altra llegum o verdura-menestra, un cartró de tres llaunes de tonyina  i una de sardines i de carn magra cuita de porc (algunes famílies perceptores no menjen porc),  pollastre o peix congelat (alguna vegada no n'hi ha) i sempre almenys dos o més kilos de fruita i verdures de temporada (tomàquets, carbassa, patates, mandarines…), que sembla provenen dels horts socials. Algun element sorpresa, producte d'alguna donació puntual sempre hi és: potser un congelat o precuinat, un producte de neteja o d'higiene, caramels o algun dolç…
No ho hem dit: son dos carrets al mes o freqüència quinzenal. L'import –a preu de mercat-  variable entre 30 i 45 euros /segons els continguts del dia i òbviament el nombre de membres de la unitat familiar beneficiària.  
Fixem-nos bé que l'usuari en cap moment no ha escollit els continguts del carret o cistella de productes (tret de “pollastre o peix”); l'usuari no ha fet servir cap sistema de punts bescanviables, per a escollir res, que certament DISA fa servir en alguns dels punts de distribució a Catalunya però que no és el cas de Premià
Fem-nos ara una pregunta que requereix tres segons de reflexió abans de contestar-la: Després d'aquesta gimcana exposada pas a pas, estem tractant els “perceptors” d'aquest ajut parcial a la cistella de la compra com a perceptors d'un recurs en termes de justicia social o de beneficència? El model a Premià, el que hem descrit, fa “cua de pobres” o és un model corrector de desigualtat social? El web mira d'aparentar que “les coses es fan millor que del que es fan a la realitat”? Afegirieu al web una finestreta d'streaming en directe o diferit de com es fa la distribució a la Parròquia de Santa Maria?

LA CÀRREGA de l'ESTIGMA TAMBÉ ÉS A l'AJUNTAMENT
Jo de moment en diré “cua de pobres” perque cua de persones vulnerables que tenen dificultats econòmiques que comprometen l'adquisició d'aliments i productes de primera necessitat,  en una realitat social sigui puntual o cronificada, a qui s'atorga l'ajut d'aliments solidaris, després d'un estudi cas per cas dels serveis socials, em sembla una definició massa moderna (i obscena també), només útil en un web que vulgui aparentar i fer servir llenguatge políticament correcte.
La “gimcana” descrita  a dalt, estrictíssimament certa i vertadera, és  l'autèntica estigmatització que diem que no ha d'existir però la institucionalitzem i protocolitzem des del primer moment d'intervenció dels serveis socials (i consti que els treballadors/es dels serveis socials i els voluntaris de CARITAS i treballadors de la DISA i eQuàliment “s'hi deixen la pell”).  Ara coneixem tots on és l'estigmatització. No és amagable. “Jo no sabia res”, ja no val.
Però n'hi ha més d'estigmatització, més silent encara, per exemple amagada dins els ordinadors i circuits de gestió als serveis socials  i a l'Ajuntament.
a) Sabieu que per prorrogar el recurs com a “perceptror d'aliments”  –per tant després que s'hagi atorgat ja per primera vegada, fruit de l'estudi del cas a cas- es demana “un cop a l'any”, diuen, un extracte bancari amb els moviments dels sis últims mesos? Pensarem que una cosa que es demana “un cop a l'any” sembla prou raonable, no? Tampoc és tant un cop a l'any, un petit control.  A veure, si son “tots els moviments dels sis darrers mesos”, equival a haver de presentar el detall dels ingressos i despeses  cada mes i mig. Això sí, fem una cua més reduïda si ho demanem tot junt cada sis mesos, però estem demanant el mateix! I per què no cada mes o cada setmana? I que en fan els serveis socials amb tot aquesta paperassa (perque a sobre majoritàriament les persones afectades ho duen en paper. Per a que els volen? Que hi troben? Qui se'ls mira? Quin sentit té? Quins canvis s'hi troben a les realitats socio-econòmiques dels perceptors del recurs? Tan canviants son que requereixen control cada  mes i mig? Si més no, a les persones jubilades que cobren una pensió… que hi troben? Ingressos extres? Hi trobaran repetidament l'ingrés de la pensió tantes vegades com mesos. Hi ha gaires jubilats-pensionistes que de cop augmenten les seves rendes i a sobre no les amaguen de “la llibreta de la Caixa”, de manera que el  frau sigui detectat pels serveis socials de Premià de Mar? Dels aturats hi troben ingressos de “treballs en negre” no declarats però ingressats al banc? No estem perdent tots el temps? I el cost?  No hauria de ser suficient que la treballadora social preguntés per telèfon: “Bon dia, sr o sra  XXX, com va tot? Algun canvi substancial pel que fa als ingressos? No, senyora, només m'han augmentat les despeses de llum, alimentació, lloguer o  hipoteca. Molt bé, doncs. Si hi ha cap canvi ja m'informarà. Sí, sí, no pateixi, jo vaig jugant a la lotería.”  Sèriament, no n'hi hauria prou amb demanar una declaració de responsabilitat  que digui “tot està igual” (o tot diferent i llavors avaluar-ho, clar).

b) Sabieu que quan el full d'eQualiment es proper a caducar i es demana una renovació, se li diu a l'usuari que esperi al “venciment”? Llavors quan es produeix el venciment, s'ha de comunicar per WhatsApp (als ss) que li trametràn el nou full. Passa sovint que en rebre el nou full no hi ha la continuitat quinzenal esperable ente la darrera data d'entrega i la primera del nou cicle. Si ho dius et contesten que és la data que dona l'ordinador. “La culpa és del sistema informàtic  perque l'ordinador ho treu així i nohi podem fer res; és la primera data lliure, les  anteriors estàn plenes”. Cal esperar 1 mes (de vegades dos).  És un software fantàstic! Jo en diria “Programa generador de llistes d'espera virtuals”.  Si les “caselles” de l'excel són les mateixes que el nombre d'usuaris, com es poden generar llistes d'espera en produïr-se els venciments previstos? No és un misteri informàtic? De quin software prehistòrc i diabòlic estem parlant? Si a una persona o familia li venç el “full d'entregues” el dia 1 no som capaços d'assegurar que la propera entrega i següents caldrà fer-la el dia 15 (o el 13 o el 17)?  Però si amb un simple Excel el podem fer aquest calendari amb mil usuaris i un any vista que son 24 dates d'entrega (menys les vacances). És que si voleu  ho faig jo des de casa i així, en estar més ocupat, faré menys preguntes cada mes!  
Si això no és tractament d'autèntica “fila de pobres” estigmatitzada…  

HI HA UNA BONA NOTÍCIA: la targeta  (i ja existeix a Premià)
La bona noticia és que no ens cal copiar el funcionament del WELFARE o el TANF, els programes d'assistència social majoritaris als EEUU que  –a molts estats- funcionen amb el sistema de tarjeta recarregable, on el perceptor paga a la fila de la caixa com tothom.  

Resulta que aquí a Premià ja el tenim implantat aquest sistema de targeta, només que és minoritari i gairebé clandestí. Sembla ser que les recàrregues en aquesta tarjeta son de 120 euros mensuals per a unitats familiars d'1 persona i de 180 per a 2 persones. No es publicita i no s'ofereix més que en casos comptats o quan l'usuari ho coneix pel “boca-orella” Per què?

Té un inconvenient. Cal fer la seva recàrrega mensualment de manera presencial a la CREU ROJA Premià-Vilassar al Camí Ral (el dia que algú vulgui aquesta recàrrega es pot fer telemàticament amb un “click” de ratolí.)

Per què no es publicita? Per què hi ha pocs usuaris del  model targeta moneder/CREU ROJA/Bon-Àrea i molts més al model DISA/eQuàliment/CARITAS?  Per què no s'expandeix el seu ús i passa a ser el majoritari, per no dir únic. Quins interessos hi ha en no fer-ho? Quines raons? Quan li costa a l'Ajuntament el model “targeta” i el model “DISA”? Per què no apareix al web dels serveis socials?
La targeta-moneder té avantatges objectives:
a) Per a l'usuari: adquireix quan vol, allò que vol, d'acord amb un pressupost que coneix i pot administrar. Faltaria “on vol”. La distribució descentralitzada dels productes té avantatges obvies a l'hora d'adquirir productes de consum i com més establiments hi participin millor. No es tracta de que només UN gran supermercat accepti la tarjeta, com més millor, comerços petits també. Per què no? Hi guanyen els usuaris, hi guanyen els comerços locals.  Jo mateix he trucat a SORLY (central) per preguntar si a Premià de Mar els seus establiments acceptarien aquest tipus de pagament. Resposta: Ja ho estem fent en altres municipis. Evidentment és l'Ajuntament qui els ha de contactar i acordar-ho.  

b) Per a l'Ajuntament):  disminució de costos de control i gestió. La logística de la distribució desapareix perque recau en els establiments que hi participen voluntàriament. Aquest diferencial del cost hauria de permetre, si hi ha la voluntat política,  optimitzar el recurs que s'ofereix. Procediment transparent,  políticament net i clar, molt fàcil de gestionar. Tants usuaris, tanta despesa per càpita.

c) Pel comerç: ja ho hem dit. Zero feina extra. També el comerç petit  (de proximitat o  al barri) ho aprofita i es pot sentir part proactiva de la realitat social del municipi.

d) Valors: Retorna la dignitat a l'usuari (no “obliga” a formar cap fila enlloc, com no sigui la de la caixera del súper).  Fa que el comerç petit també se'n beneficii i se senti part pro-activament de la realitat social del seu barri i poble. Es fa teixit social i solidari.

e) No va contra ningú.  Si CARITAS, organització de caràcter religiós, vol continuar practicant la donació d'aliments amb perspectiva de caritat cristiana, ningú ho ha d'impedir. Pot fer entregues d'aliments o amb altres tipus d'assistència i l'ajuntament no ho ha d'impedir pas  (a l'església de Santa Anna a Barcelona fan atenció mèdica i ni el CatSalut ni l'ICS ni l'INSS ho troben pas malament ni ho impedeixen)
Ho deixem aquí. M'he excedit un pèl el previst. Es veia a venir!

PREGUNTA : Podeu incloure a la VILA PRIMULA (al proper número i sempre)  un petit requadret/comentari que reculli en “números” (no en frases genèriques)  els serveis ofertats dels “àpats garantits”, “targetes CREU ROJA”  i “entregues de la DISA/eQuàliment” per mesos o trimestre? També al web.

PREC: Adquiriu, sisplau,  el compromís corporatiu d'universalitzar un sistema de targetes moneder de compra de productes d'alimentació i/o neteja i higiene, que es puguin adquirir a “tots” els comerços  (tots els que hi vulguin participar) de Premià de Mar (i Premià de Dalt, si és el cas).
I si l'equip de govern no ho vol fer, comprometeu-vos algun grup municipal, si us plau.

SEGONA INTERVENCIÓ (Abril 2025)

A l'AP després del Ple de 19/02/25,  vaig plantejar un prec i pregunta relativa, que entre d'altres qüestions, pretenia proposar l´ estudi de la restricció de la circulació de vehicles (total) al carrer d'Apel·les Mestres del nostre municipi. Feia  una  exposició motivada i destacava  la idoneitat de fer-ho en aquest carrer per les seves característiques concretes, en el marc general del que és la voluntat socio-política expressada per l'equip de govern i el consistori, d'anar guanyant progressivament en la pacificació del trànsit a Premià en favor del vianant i limitant cada vegada més l´ús dels vehicles a motor.

Vaig rebre una resposta prou afirmativa i clara (“s'estudiarà”) però poc concreta i gens compromesa en el temps. Segurament la meva poca traça en el plantejament de la pregunta o proposta d'acció hi té a veure.

Mentrestant, a l'espera de rebre cap resposta concreta que potser no es produirà mai, com que es tracta de ser proactius i presentar propostes i no només assenyalar allò que ens sembla que no feu prou bé, vaig considerar oportú fer una acció, que ara exposo a la vegada que acabo  formulant una pregunta i prec, que crec hauria de ser contestada de forma afirmativa o negativa i subjecta a un calendari o agenda tentatius. És així que entenc la vertadera acció de participació ciutadana. Altrament… aquestes AAPP acabaran decaient per desinterés veïnal en no copçar que “serveixin”. Exposaré, tot seguit, aquesta proposta d'acció ara emparada amb el suport veïnal de “tots els veïns del carrer” que han volgut manifestar llur opinió. En ser un carrer curt i amb pocs veïns (i més aviat benavinguts), tal fet ha estat ben fàcil.

PROPOSTA D'ACCIÓ PER A LA RESTRICCIÓ DE LA CIRCULACIÓ DE VEHICLES, al carrer d'Apel·les Mestres de Premià de Mar i perque aquest carrer formi part de la zona d'influència ZONA VERDA 1

Part 1) Restricció circulació vehicles motor
Amb data  20/02/25, vaig posar-me en contacte amb tots els veïns/residents del meu carrer (son 11 vivendes comptant també la meva),  convidant-los a contestar una pregunta sobre la possible la restricció de la circulació de vehicles motoritzats al nostre carrer. Feia esment clar que tal mesura no havia d'afectar els vehicles de serveis i emergències i els dels veïns en el moment d'accedir a la seva vivenda si tenen gual.

És del tot obvi que tal acció no tenia ni té cap valor ni oficialitat de cap tipus i únicament serveix per a copçar l'opinió veïnal en un moment determinat. Equival, doncs, a una conversa de carrer, no pas res més.

Sí que és veritat que alguns veïns han volgut aprofitar l'ocasió per a  establir un diàleg que –en algun cas- no haguessim mantingut si no fos amb aquesta “excusa”. Algun altre s'ha pronunciat agarïnt a més aquest tipus d'iniciatives que “podrien extendres a d'altres accions que ens preocupen” (sic).  

No cal dir, per tant,  que de cap manera em penso jo que hem fet un “referéndum”! (I si ho pensés seria d'aquells “ilegal” i “estaban avisados” (és una referència en clau d'ironia).
En tot cas a la consulta que els proposava calia marcar una de dues caselles:

SI, estaria d'acord que es restringeixi totalment la circulació
NO, Preferiria que es quedi com està ara (“zona residencial” senyalitzada on poden circular vehicles sense excedir 10 km/h

Insisteixo que sense cap valor de res, en tot cas sí que van retornar a la meva bústia la butlleta marcada (alguna amb indicació identificativa de la vivenda, que evidentment no es demanava), un total de vuit butlletes de les onze posades a les bústies, amb set respostes afirmatives i 1 negativa. Precisament el veí amb el “vot negatiu” em va venir a trobar a casa i em va voler explicar el seu “sentit del vot”. Era que en determinades ocasions puntuals com el dia de nadal per exemple, sempre hi ha familiars que es reuneixen a les cases i aquell dia es habitual estacionar al carrer  i clar, amb la prohibició de circular no ho podrien fer. Li vaig indicar que ell problema com a tal ja existeix ara mateix atès que des del dia 14/11/24 (i no pas abans) hi ha senyalització vertical homologada, que defineix el nostre carrer com “zona residencial” i que tal cosa implica normativament la prohibició d'estacionar i també la de circular a >10 Kms/h, que potser no es respecta però existeix. Em va dir que no ho sabia  i no s'hi havia fixat.

Part 2) Estacionament a la ZONA VERDA  com a zona d'influència

El passat 26/03/25 vaig demanar, a l'OAC,  duplicats de les enganxines identificatives de la condició de veí/resident a la zona verda d'influència, per a estacionar el meu vehicle a l'esmentada zona.
Cal remarcar que demanava “duplicats” perque  els que ja tenia enganxats al vidre del meu vehicle havien quedat deteriorats per efecte del sol i el pas el temps, fet que precisament va donar lloc a una denuncia dels vigilants de zona d'estacionament per “no dur distintiu estacionament” (no cal entrar ara en aquest fet i del com mai va quedar ben resolt per l'Alcaldia/ORGT).

Sorprenentment se'm va denegar l'emissió del distintiu perque “el carrer d'Apel·les Mestres no forma part de la zona d'influència de la zona verda 1”. Feta l'oportuna queixa per subsanar el que pensava era un “error” subsanable  se'm respon a 04/04/25 el següent:
Referència: B111-2025-2901 Assumpte presentat a l'Ajuntament: “ “ Data presentació: 27/03/2025 Número de registre: 2025/5778 Interessat: NOS BARBERA, SALVADOR Benvolgut SALVADOR NOS BARBERA, Ens plau respondre al vostre escrit de data 27.03.25 on sol·licita l'expedició del distintiu de resident, l'informem que per obtenir-lo ha de complir amb els requisits que indica l'Ordenança reguladora de l'estacionament limitat i controlat de vehicles (aparcament horari): a) Empadronat a Premià de Mar, dins de l´àrea d'influència de la zona aprovada per l'Ajuntament, i titular del vehicle en alta al padró de l'IVTM. b) Titular de vehicle i d'immoble d'alta al padró de l'Impost sobre Bens Immobles ubicat a la zona d'influència que correspongui. Aquests requisits els complia en el moment que va sol·licitar el distintiu atès que la seva adreça era Enric Granados, 104, inclosa dins la zona verda 1 aprovada per l'Ordenança Municipal, però actualment la seva adreça Apel·les Mestres no entra dins de la zona d'influència de cap zona verda. Restem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment. Rebeu una cordial salutació

No és interès meu entrar a discutir –ni aquí ara, ni enlloc mai- si quan se'm va facilitar l'enganxina anterior de zona verda jo vivia al carrer Enric Granados o al carrer d'Apel·les Mestres. No té massa sentit desmentir l'afirmació de qui signa la resposta, no va enlloc (però us equivoqueu).

El que sí que convé és resoldre aquest “insignificant” (només pot afectar 11 veins/famílies), però incomprensible fet. Sembla que la “zona verda 1 aprovada per l'Ordenança Municipal”, diu l'informador responsable de l'OAC,  no inclou el carrer d'Apel·les Mestres, per tant… queda exclòs i punt, seguint el que semblaria una lógica irrefutable però que té el vici de la “fal·làcia lógica”. La realitat, sempre toçuda, és que existeix una zona verde al “Centre”, de 120 places formada pels carrers: Unió/Elisenda de Montcada, Unió/Ramon Llull, Elisenda de Montcada/Unió, Elisenda de Montcada/Pompeu Fabra, Romà Riera i Arcal/Elisenda de Montcada, Pompeu Fabra/Ramon Llull. Ignoro, francament, si s'han fet canvis a les OOMM modificant les “zones verdes”. En tot cas el que no pot haver canviat, segur,  són les coordinades espaials del carrer d'Apel·les Mestres, que es troba “dins” de la zona delimitada per aquests carrers es miri com es miri. Des de la lògica formal i l'aplicació de l'axioma o principi de no contradicció és del tot acceptable dir que està en la zona d'influència de la zona descrita.  Si s'ha de modificar l'OM per no fer més el panoli... doncs es canvia, que ja no serà la primera vegada (al desembre ja li va passar a l'ORGT; es va haver de canviar l'OF 2.3. de 2025, per “culpa meva”).

Jo diria que no cal donar-hi més voltes: el “petit” carrer d'Apel·les Mestres està a l´àrea  d'influència d'aquella zona verda. “Només” afecta 11 veïns, però us ho agrairàn.

PREGUNTA:
Es compromet l'equip de govern a aprovar la mesura de restringir la circulació al carrer d'Apel·les Mestres,  preferiblement prèvia consulta als veïns del carrer, i a la vegada incloure aquest carrer a l´àrea d'influència de la zona verda que l'envolta? (crec que verda 1, en dieu)

PREC: Lliureu d'ofici (o convideu a retirar de l'OAC)  els “distintius” de zona verda –als efectes d'estacionament-  a tots els veïns del carrer, sisplau.

De propina, i si no ho deixem “pel mes que ve”, podrieu retolar el nom del carrer afegint “ (Barcelona 1854- Barcelona 1936)  poeta, escriptor, dramaturg, dibuixant… (el que considereu apropiat) per tal honorar la figura d'aquest català antifexista?
També convindria repensar i decidir una vegada pensat, quina és la grafia del topònim correcte o més adequat del carrer. Gràcies