Mesos enrera,  jo mateix vaig utilizar aquest canal de participació ciutadana per a denunciar el que entenia que era obscuritat i foscor, preludi de l'arbitrarietat i la subjectivitat, en el “repartiment d'ajuts socials” i serveis, que -de produir-se- serien del tot inacceptables en provenir  de serveis d'un ajuntament modern i democràtic. 

La regidora va negar la major tant, poc menys que desacreditant el meu argumentari (les “cues de pobres” a les entregues d'aliments de la DISA en enfront del mètode de la “targeta moneder que fa servir CREU ROJA, tots dos sistemes implantats i funcionals a Premià de Mar). No només ho va fer en públic, si no també -al cap d'un mes llarg-  quan em va rebre al seu despatx amb la coordinadora de serveis socials. En tot cas vaig agrair la seva disposició i declaració d'intencions en fer-me saber que era un objectiu de la renovació del web, tenir especial cura d'afavorir la transparència, la comprensió dels criteris d'accés, la cartera de serveis, etc.. 
La coincidència en la voluntat de “desestigmatitzar” l'assenyalament dels usuaris en el procés d'aproximació i obtenció d'ajuts socials, em va semblar que era cent per cent coincident entre el que jo exposava i la voluntat dels responsables pol'tic i gestor dels serveis socials.
Recordo com ho vam concretar gairebé en lletra negreta i subratllada per a emmarcar:  L'actuació dels serveis socials no es pot sostenir en conceptes propis i impulsats de la “caritat cristiana” (sempre lloable quan existeix “per se”), sinó en principis de “justícia social”,  en el marc on ens trobem (una institució laica, moderna i democràtica com és l'Ajuntament de Premià de Mar com totes les administracions que operen al nostre país). 

Quedi clar que al marge de la resposta obtinguda des de l´àrea responsable de l'equip de govern i de la gestora tècnica dels serveis socials, també algun regidor/a del consistori em va traslladar el seu parer en la línia del que jo plantejava, cosa que vaig agrair (el que el ciutadà planteja en aquest mètode de participació ciutadana NO és només de consum propi per l'equip de govern!!!  De vegades el “silenci” de les altres formacions polítiques, per bé que no tinguin responsabilitat directa en actuacions municipals, és tota una resposta, també. 
 
Heus aquí que transcorregut un any i amb més coneixement de causa (m'he fet unes “ulleres”, he demanat ajuts de pagament de lloguer i altres d'habitatge social, he estat perceptor d'ajuts d'aliments a DISA i a CREU ROJA…  Tot amb gestió tècnica començada als serveis socials de l'Ajuntament (en diuen "derivació" a l'acció primera que fan els SS, en realitat "triatge"), em trobo en condicions d'afirmar que: més enllà del biaix opinable a dalt indicat, he pogut captar en algunes actuacions de tècnics (no pas de totes les treballadores socials) una voluntat fiscalitzadora orientada a qüestionar la idoneïtat de la sol·licitud com si el ciutadà fos potencialment una mena de falsificador amb voluntat de frau que intenta enganyar al tècnic per a fer-se amb uns ajuts que no li corresponen. Aquest plantejament forassenyat basat en una superioritat moral fonamentada en res, del tot intolerable, forcen situacions d'enorme incomoditat per part de l'usuari (i també pel professional és clar), que sovint es veu traslladada a l'expressió “No, no, jo als serveis socials no els vull demanar res, ni el trepitjo aquell soterrani")

El que jo no faré és “recollir signatures” de res, però si en canvi, si un dia voleu acompanyaré un grup petit representatiu de qui se sent maltractat pels serveis socials, format per tres o cinc persones  del col·lectiu de Gent Gran, gent jove, famílies de color fosc, famílies de color clar, tots premianencs, crec, exclosos d'ajuts socials àdhuc d'aquells que NO presta l'Ajuntament però els SS decideixen sobre llur idoneïtat.

. 
Per això,  el passat dia 3 de març, vaig posar en marxa tres accions, totes tres dins el termini i en la forma administrativament escaient, en tres àmbits d'interlocució:  a) la coordinadora dels SS,
                                                b) un regidor del consistori,
                                                c) síndica de greuges.
Mentre b i c ja em van rebre i hem pogut tractar l'assumpte de manera adequada (el dia 16 hauré tingut una segona reunió amb la síndica, a Barcelona), la coordinadora de SS no m'ha convocat a cap reunió presencial i se m'ha tret de sobre per correu-e dient (no literal): ja conecel seu cas, se l'informarà oportunament de la resolució adoptada (?) d'acord amb els procediments i protocols legals de l'ajuntament, certament en la línia de la “superioritat moral” al·ludida.

Acabo amb un mateix PREC tot i expressat en apartats:

Podeu, d'una vegada per totes, ordenar que els serveis socials utilitzin NOMÉS protocols escrits coneguts i comprensibles abans d'avaluar la idoneïtat de cada usuari per a cada servei i no resolguin de manera opaca que necessàriament comporta sospita d'arbitrarietat en les resolucions?

Podeu oferir a tots els tècnics/ques dels SS l'imprescindible formació per a entendre correctament la informació financera que ells mateixos  demanen repetidament als usuaris o contràriament renunciarr a demanar allò que no saben interpretar?

Podeu apartar als SS de la competència de la derivació en règim d'exclusivitat d¡'aquells serveis en que el gestor final no és l'Ajuntament? (per exemple CREU ROJA; la fórmula actual perjudica greument la percepció d'ajuts de CREU ROJA a persones que d'altra manera rebrien aquests ajuts que econòmicament no afecten pressupostàriament l'Ajuntament.

Podeu adoptar el compromís, de manera clara i proactiva de retornar a TOTS els ciutadans la confiança en els serveis socials municipals?

Un apunt (opinable): a qui creieu que votaràn tots aquells que es creuen maltractats o exclosos pels serveis socials? No serà l'ultradreta, no? Els estem fent aquesta feina des de l'Ajuntament?