Francesc Mas i Abril nasqué a Vilassar de Dalt l'any 1880. Vingué a viure a Premià de Mar quan tenia tres o quatre anys, a una casa del carrer Sant Miquel.

L'any 1907 va anar-se'n a viure a Terrassa, i en 1911 a Barcelona, on va fer de corredor de merceria d'una botiga propietat d'un fill de Premià de Mar. Atès que guanyava poc per mantenir la família –aleshores ja tenia muller i fills-, aviat va haver-se de buscar més representacions. Fou per aquelles dates que Mas i Abril renovà les seves antigues aficions, tornant a escriure en una revista de curta durada –tan sols quatre nombres– anomenada Panteisme. També portà una secció anomenada “Recordatori”, que ell signava amb el pseudònim de Sincer en el Butlletí de l'Associació de Mercers, que es publicava a Barcelona, i que tenia com a objectiu glossar diversos artistes catalans.

A la ciutat comtal renovà igualment la seva passió pel teatre, tot formant una companyia d'actors afeccionats. Fou secundat pels mateixos industrials que en el seu negoci li van proporcionar el càrrec de corredor de vetes i fils. Sembla ser que van construir un escenari en una casa de Ciutat Vella, al carrer dels Cotoners, on representaren funcions teatrals. Allà s'estrenaren les obres d'en Mas i Abril, com Solets! (1917), Cura radical del mal de caixal (1919) –que fins i tot es va representar al teatre Romea de Barcelona-, o Gastrolatria. Monòlech…ab cua (1919). Altres peces teatrals anteriors, com Bàrbara Brava (1902), o d'altres que restaren inèdites, com ara La trista fi de D. Jaume, A la font de l'amor i Vetllant la morta ignorem si s'arribaren a estrenar. Més modernament estrenà Imma (1950).

Francesc Mas i Abril va conèixer alguns dels intel·lectuals, artistes i actors de la seva època, com ara Ignasi Iglesies (que ens consta que el va anar a veure actuar en algunes obres d'afeccionats en les que Mas hi col·laborava a Premià de Mar), Enric Borràs, Joaquim Biosca, Puig i Ferrater, Adrià Gual o Antoni Isern, jove poeta que es va acabar suicidant al castell de Burriac.

El poeta va morir a Barcelona, a l'any 1960, ara fa cinquanta anys.

Intel·lectualment cal situar Francesc Mas i Abril dins del moviment literari del Modernisme català, tot i que no el segueixi en tots els seus punts. Especialment rellevant va ser la seva relació amb els germans Cosme Vidal Rosich (“Josep Aladern”, “Kosmophilo”) i sobretot Plàcid Vidal Rosich, d'Alcover. Aquest darrer en les seves obres glossa sovint la figura de Mas i Abril, especialment en el recull de biografies Els singulars anecdòtics (1925), a L'assaig de la vida (1934) i en el pòstum El convencionalisme de la vida (1972).

Extret de Coll Monteagudo, Ramon, "Tradicions i costums premianencs en la poesia de Francesc Mas i Abril (1880-1960)". Calella: Clavell, 2011.