Premià ha conservat en el seu patrimoni immaterial diverses llegendes i tradicions. La primera és la llegenda fundacional: el pescador Cristòfol, alt i fort com el patró de la població, aixecà la primera barraca ran de mar, posant la primera pedra del que seria el barri de mar de Sant Pere de Premià (l'actual Premià de Dalt), que a l'any 1836 esdevindria el municipi de Premià de Mar.

També explica la llegenda que fou un eclesiàstic el que, assegut a la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt –que per això portaria aquest nom- fou el que marcà els límits territorials del nou municipi que havia de ser Premià de Mar, a l'any 1836, seguint el Camí del Mig.

Existeixen diverses contalles i tradicions respecte dels gafarrons, aquells petits ocells tan abundants a Premià en el passat, i que han estat l'origen del motiu que se'ns aplica: dir-te gafarró és el mateix que dir-te premianenc.

Una tradició ben arrelada a Premià és la del ball de la Disfressada, variant del ball de Gitanes, que ha estat recuperada recentment (2008).

Finalment cal dir que la història de l'Esther, en Martí i l'Omar, escenificada durant la festa major, és de creació moderna, tot i que inspirant-se en veritables tradicions comarcals, com ara la del ball de les almorratxes o la del bei del castell de Burriac.