El temps es pot conceptualitzar com un dret de tota la ciutadania (dret al temps). No només és una qüestió individual o tècnica, sinó també política i col·lectiva.

“La manera d'ordenar el temps determina el tipus de model social establert, que ha d'adaptar-se als canvis estructurals de cada època”.  (Font: Associació Forgender Seal).

L'organització del temps (horaris laborals, escolars, comercials, etc.) reflecteix i reforça les estructures de poder i les prioritats socials. Qui decideix els horaris? Qui pot gaudir de temps lliure, i qui no? Quins ritmes imposa l'economia a la vida quotidiana? Aquestes preguntes tenen una dimensió política perquè les respostes afecten de manera desigual els diferents grups socials (gènere, classe, edat,...).

Els horaris i ritmes socials formen part del model de societat: una societat centrada en la productivitat pot generar precarietat i estrès, mentre que una societat centrada en el benestar pot apostar per la corresponsabilitat, la conciliació i la flexibilitat.

El dret al temps  està lligat a la qualitat de vida, la salut mental, la igualtat de gènere i la justícia social.

• El concepte de “dret al temps” reivindica que totes les persones haurien de tenir accés a un ús del temps digne, equitatiu i saludable. (Temps x Cures)
• La corresponsabilitat en els usos del temps és un pas crucial cap a una societat més justa i igualitària.