La fàbrica del Gas va començar a funcionar el febrer de 1884, trenta anys després que l'empresa “Propagadora del Gas” n'adquirís els terrenys. És tracta d'un edifici únic, no només per la combinació dels estils noucentista i modernista, sinó perquè avui dia és de les poques oportunitats que tenim a Catalunya de veure una fàbrica que obtingués el gas a partir del carbó d'hulla. Aquest carbó arribava a Premià en tren, ja que es transportava en vaixell des de les seves mines d'origen, a Astúries i Anglaterra, fins al port de Barcelona. Aquí a Premià, l'actual platja de la Descàrrega rep el seu nom d'aquest període, quan el carbó es descarregava a l'estació situada davant de l'escola de La Salle.
El combustible produït a la Fàbrica del Gas es distribuïa als pobles del Baix Maresme amb un sistema de canonades a baixa pressió. La seva funció principal era subministrar gas per a la il·luminació dels carrers.
Després de la seva combustió per a produir el gas, l'hulla encara s'aprofitava com a carbó de cuina per a Premià, convertint-se en un combustible eficient i econòmic, d'aquí que les cuines de carbó ràpidament es fessin populars entre el veïnat premianenc. Ara bé, en èpoques de vaques magres, com per exemple durant la Primera Guerra Mundial en què l'hulla anglesa no arribava amb la mateixa freqüència, els premianencs recorrien a sistemes alternatius com el carbó vegetal o —atenció!— els pinyols de les olives.
La fabricació del gas a Premià de Mar es va aturar el 1941 quan es va centralitzar el procés a Barcelona i, aleshores, la propagadora va esdevenir un simple punt de distribució. Finalment, la fàbrica va aturar la seva activitat quan el 1971 Premià va passar a utilitzar l'actual sistema de gas natural. Després de la remodelació de l'edifici, el 2002 la Fàbrica del Gas es va reinaugurar com a seu d'una altra institució única al nostre país: el Museu de l'Estampació, dins la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.