El resultat del 27S amb la majoria independentista al Parlament de Catalunya és només una part d'una dinàmica de fons que ultrapassa el marc de la política institucional i partidària. La situació del nostre país també està marcada per l'ascens d'un moviment que reclama un canvi social i polític que trenqui amb el règim del 78 i amb les polítiques d'austeritat de la Troika.

El clam independentista no es pot deslligar d'una aposta decidida per un nou model institucional que pugui articular el país amb uns instruments polítics al servei dels interessos de les classes populars. Les línies de ruptura es concreten en l'objectiu d'una república catalana com a forma d'estat i d'expressió de la sobirania popular. En aquest context és important que el món local tingui un paper fonamental. El lligam entre les institucions i la societat s'ha de basar en els vincles de proximitat i de participació directa. El poder popular es fonamenta en la capacitat de construir noves formes i espais de decisió política que superin els marcs convencionals de l'estat i dels seus organismes massa sovint limitats i condicionats per poders aliens a la sobirania popular.

La República Catalana que volem ha de néixer neta de les rèmores de la corrupció, de les males pràctiques, dels vicis de la partitocràcia i de les disputes des de dalt. I aquest nou curs polític serà per a la gent rupturista el del trencament efectiu amb els dispositius de dominació, explotació i dependència que han caracteritzat els períodes anteriors.

Així doncs, des de Crida Premianenca, des del municipalisme alternatiu i des de les organitzacions d'unitat popular, de l'anticapitalisme i dels moviments socials de ruptura, volem incidir en un procés que tindrà el protagonisme de les classes populars i que reformularà els papers de les institucions, tant de la nova república que hem de construir, com els dels ajuntaments, tal com els hem conegut fins ara. La idea d'un procés obert, transversal, de base i popular es fonamentarà en el paper de la societat autoorganitzada (el poder popular), de les noves relacions de baix a dalt en l'entramat institucional (en la República) i amb una reformulació dels papers dels ajuntaments. Ara que toca 'fer foc nou' és una bona ocasió no només per fundar una república, sinó per refundar la idea mateixa de la política en tots els àmbits.

Més enllà del debat sobre presidències, governs i controvèrsies partidàries i constitucionals, el procés ha de ser l'espai de deliberació que defineixi la substància de la ruptura i del canvi de paradigma. I ho podem fer des de baix, redimensionant el municipi i capgirant les relacions entre institucions i ciutadania.