Finalment he pogut passar uns dies de vacances a Londres, una ciutat que sempre impressiona, per diverses raons, no solament per la seva superfície (15 vegades Barcelona) o el nombre d'habitants (quasi 9 milions), sinó també per la seva història o les seves peculiaritats, ja sabem: edificacions típiques, autobusos, taxis o els grans parcs. És admirable la seva organització, amb un transport públic molt eficient. Només una cosa qüestionable: la recollida d'escombraries, amb la inexistència de contenidors i la recollida porta a porta, l'acumulació de bosses a les voreres no dóna una imatge molt edificant.

La tornada al treball va portar directament al primer Ple municipal ordinari d'aquest mandat, una sessió de cinc hores a on es va posar de manifest que el govern, a causa de la seva situació de minoria, ha de fer un gran esforç de diàleg i negociació per avançar en les seves actuacions. Però cal deixar clar que, si algú pretén bloquejar l'acció de govern a través de mocions, no ho aconseguirà. Els recursos humans són els que són i hem de desenvolupar el nostre projecte de govern i convidem a aquells que vulguin a treballar els projectes en comú. Governar des de l'oposició no està contemplat.

Però centrem-nos en el títol d'aquest article, «Encarem el futur». És el títol que el nostre partit (Partit Demòcrata – PDeCAT), base política de la nostra candidatura municipal Junts per Premià de Mar ha definit pel procés de redefinició de la nostra formació política. Els que formen part d'aquesta formació som conscients que ens trobem en un moment de desorientació que es transmet als nostres votants i ha quedat palès en els darrers resultats electorals en tots els àmbits. La direcció ha obert un procés participatiu de reflexió perquè, des de la base, es reflexioni i es faci arribar les propostes de millora que es concretin.

Aquest dissabte a Premià de Mar ens hem reunit associats (així es diuen els militants del partit) de tota la comarca i hem posat en comú els problemes i les possibles solucions de millora. El PDeCAT és l'hereu de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya que per alguns ara és utilitzat com a qualificatiu despectiu. Però les accions negatives que alguns hagin pogut fer en el passat no enterboleix la gran tasca de creixement del nostre país realitzada durant dècades. Així la transició democràtica, la immersió lingüística, l'escola pública i concertada, la sanitat o el foment de la nostra cultura són actius molt valuosos que es deuen a molta gent, però en gran part a les persones de CDC.

El gran suport que va arribar a tenir CDC es va sustentar més en acció política (resultats) que en ideologia. La transformació en PDeCAT va posar per davant una ideologia molt definida, centrada en la independència, que va aconseguir atreure altres espais polítics i crear la marca JxCAT, però va deixar pel camí el suport de moltes més persones que valoraven la centralitat, la moderació i l'avenç reial en polítiques més directes. Les reflexions de la trobada posen de manifest la inexistència d'un lideratge clar, moltes dificultats organitzatives, manca de cohesió i discursos diferents per part dels nostres representants. Si a això unim els canvis de nom, fa que els nostres electors hagin perdut la confiança pel desconcert que nosaltres mateixos hem creat.

Analitzada la situació, hem entrat en intentar trobar solucions o propostes de millora i sembla que això ha de passar per tractar tres coses: Lideratge, projecte i discurs. Sobre el lideratge coincidim que és molt difícil liderar des de l'exili o la presó, per tant ens calen persones que agafin el timó i organitzin el partit des d'aquí. El projecte és la part més important, sense abandonar els anhels de ser un país amb identitat pròpia, hem d'oferir solucions a les necessitats del país, ser útils, treballar pel benestar de la gent i definir una ideologia clara que doni suport a valors com l'esforç, l'emprenedoria, la igualtat d'oportunitats, la col·laboració público-privada, la defensa de la propietat privada, l'ajuda a les persones que passen dificultats i tot allò que faci una societat pròspera i justa. I la darrera part ha de consistir a explicar aquest projecte articulant un discurs clar i cohesionat, evitant la radicalitat que alguns defensen en aquest moment i que està comprovat que no té acceptació.