Una de les persones més sàvies que conec, coneixedora a fons de la realitat del món de l'ensenyament, em va dir poc abans d'entrar a formar part de l'Ajuntament de Premià de Mar que una de les coses més importants era poder assolir petites fites, pas a pas, perquè de vegades ens perdem en el debat dels grans projectes i oblidem la importància de la immediatesa. Em va dir, a més, que el sentit comú -el seny- era escàs i, per això, un valor altament valorat. Ara farà tot just dos anys que em vaig incorporar a aquesta regidoria, i gràcies a una tasca amb seny, continuada, transversal, de complicitat amb els companys d'equip de govern i els tècnics municipals, podem dir que no només hem debatut i pensat grans projectes, sinó hem aconseguit allò que sembla tan fàcil però és, a la vegada, tan difícil: assolir les petites fites, el pas a pas; tenir sempre l'orella parada per a la nostra comunitat educativa i activar els mecanismes de proacció i reacció ràpida.

Segurament, no caldria escriure segons quins articles si la política fos una mica més amable, si no estigués tot distorsionat per l'afany d'agafar la cadira. Un afany que moltes vegades enfonsa les bones idees, simplement perquè les ha tingut algú altre. Un afany que posa en dubte totes les decisions, per molt bon fons que tinguin, perquè si pertanys a segons quin partit sembla no tens dret a pensar socialment, a intentar lluitar per millorar la vida dels teus veïns i veïnes. Això sembla que només és domini d'ideologies pures amb persones encara més pures posant-les en pràctica. En fi.

Aïllem-nos, però, d'un debat polític estèril i parlem de 2019. Un any molt dens, amb una precampanya municipal de gairebé quatre mesos i una campanya cruenta, de tots contra uns, nosaltres. Un any d'extrem repartiment de vots que ens ha deixat amb un Govern en minoria (i subratllo la paraula Govern, sigui o no en minoria, per a aquells que encara no han digerit la combinació real dels dos conceptes). I, amb tot, un any que hem tancat amb fites importants: petites passes i grans projectes definits al Pla d'Actuació Municipal 2019-2023:

• Pla Inicial de Manteniment: Hem aprovat per consens de totes les forces polítiques un treball que vam encetar l'any 2018 de la mà de la Diputació de Barcelona, i que garanteix una inversió molt important a cinc anys vista (prop de 750.000€) per als edificis públics que allotgen escoles (Montserrat, Dofí, Mar Nova, La Lió, Sant Cristòfol c. Núria i Sant Cristòfol Gran Via). L’única cosa dolenta d'aquest Pla és el seu nom: alguns partits juguen a la desinformació (cap novetat) dient que és un Pla que es fa perquè els edificis estan en pèssim estat. Davant de l'opinió, aquesta és la definició exacte del que és un Pla Inicial de Manteniment per a la Diputació de Barcelona: “El propòsit d'aquests plans és determinar les accions que han de desenvolupar les escoles per analitzar l'estat de l'edifici i l'organització municipal del manteniment, identificar els riscos en matèria de seguretat, dimensionar recursos humans i econòmics i analitzar els manteniments correctiu i preventiu”.
• Mapa Escolar: Hem treballat durant tot l'any per elaborar un Mapa Escolar de la vila. Vam aturar el debat coincidint amb les eleccions municipals per evitar la seva contaminació política i l'hem reprès tot just tornant de vacances. Ha estat un treball grupal, de moltes persones, sovint polèmic i fins i tot dolorós, però hem aconseguir generar un clima de debat i sentit comú suficient com per poder definir què volem i com pensem argumentar davant de la Generalitat de Catalunya, organisme que té el poder de decisió en aspectes tan sensibles com el tancament de línies o centres.
• Hem creat, també per unanimitat, la Taula per la Inclusió i la Diversitat, a proposta de les AFAs de la pública de Premià de Mar. Hem fet una primera reunió de constitució i hem gestionat el traspàs del pressupost participatiu (150.000€) als exercicis 2020 i 2021, per tal que les accions que sorgeixin d'aquest organisme es puguin anar executant progressivament.
• Ens hem adherit al Pacte contra la Segregació Escolar impulsat pel Síndic de Greuges i al moviment Educació360, de la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. I, en tots dos casos, despatxem regularment amb els impulsors per incorporar iniciatives, complir amb previsions i aportar noves idees.
• Hem aconseguit, després de més d'una dècada, el retorn de la inversió de la Generalitat de Catalunya a les escoles públiques de casa nostra. I ho hem fet transformant un problema en una oportunitat: Construïm dues aules a l'escola La Lió (competència que hauria de recaure en la Generalitat) a canvi que en un període de tres anys inverteixin en altres escoles locals el mateix que l'Ajuntament destina al nou edifici (uns 90.000€). La Generalitat està complint i aquest estiu ja va invertir més de 30.000€ en actuacions a les escoles Sant Cristòfol i El Dofí.
• Hem redefinit l'atorgament de les controvertides subvencions per a la socialització de llibres, material escolar, elements informàtics i sortides. Aquest era un compromís que vaig adquirir personalment des del primer moment, ara fa dos anys, i que durant l’últim any hem treballat a consciència gràcies a una proposta de les AFAs de la pública. Del seu impuls ha sorgit una via d'assoliment del que semblava impossible: garantir la gratuïtat del ‘rebut del cole’ dels alumnes que realment ho necessiten (parlar només de “llibres” a aquestes alçades ho trobo anacrònic i fins i tot anecdòtic), sense renunciar a que una part d'aquesta subvenció sigui de caire universal, un cop cobertes les despeses de qui més ho necessiten. La proposta forma part del pressupost 2020 i, si la comunitat educativa així ho vol, serà difícil de contravenir.
• Hem fet algunes actuacions notables, com ara una reforma important a l'Escola d'Adults, substituint completament el sostre atenent a la reivindicació dels professors i fent una actuació completa a la façana i la gran porta d'accés. També hem millorat l'aspecte de l'escola de Música, actuant sobre la façana, finestres, trencadissos i parets.
• Al nou edifici de Can Salamó, hem invertit per poder convertir l'espai comú -eventualment- en una aula d'estudi: taules, cadires, ordinadors, projector, pantalla, sistemes de seguretat... perquè volem que aquest sigui un Espai Jove, un Punt d'Informació Juvenil i un lloc de referència quan s'acaben les classes.
• I la resta d'escoles? Ens hi hem bolcat amb aquelles “petites fites” que per a cadascuna de les comunitats escolars significa molt. Estem aprenent -vull creure- a entendre'ns i sumar esforços. Només així s'entenen actuacions que potser han quedat en segon terme però que per a nosaltres han estat especialment satisfactòries: Il.luminació led a la pista petita del Montserrat, bruc als perímetres de l'escola bressol i La Lió, arranjament dels murs interiors del patí del Dofí, instal·lació de taules exteriors de tennis taula al Sant Cristòfol o la imminent insonorització del menjador de la Mar Nova, d'entre altres. Actuacions, totes, que sorgeixen d'una comunicació fluïda. De parlar i escoltar. El mateix procès que ens ha fet recuperar i prestigiar el Consell d'Infants (que aquest curs treballen en la definició de Camins Escolars, una altra fita pendent), recuperar la natació gratuïta per a tots els alumnes de primer i segon de primària, els cursets d'educació viària (que han tornat aquest 2019 de forma itinerant per diferents indrets de Premià de Mar), incorporar i ampliar el servei d'educadors de carrer, dotar de més contingut la proposta també consolidada de Patis Oberts, redefinir el contingut i la tipologia d'empresa col·laboradora per muntar els Casals Municipals... i que ens depara el repte de recuperar també un servei de psicopedagogia que complementi la gran tasca que en aquest sentit ja es fa a cada escola.

I els “grans projectes”? Hi ha qui diu que ens hem oblidat de les grans apostes del Pla d'Actuació Municipal però, creieu-me, no hi ha res millor que els fets per desbaratar un munt de paraules. Per molt que les repeteixin com un mantra, no es faran realitat. I preciso:

Mar Nova i Segona Escola Bressol Municipal: L'aparició estel·lar del conseller Bargalló abans de les eleccions, suggerint un edifici conjunt, ni ens ha de fer perdre el nord ni ha de condicionar les nostres idees. Tenim l'obligació de seguir treballant amb la ment oberta i totes les possibilitats sobre la taula. M'explico: Tenim clar que la Mar Nova ha de tenir el seu edifici, i que només serà realitat si des de l'Ajuntament se n'assumeix el seu cost (uns 4 milions d'euros), ja que la Generalitat no el contempla com una prioritat durant els pròxims 14 anys i només faria un retorn escalonat d'una part d'aquesta inversió a diversos anys vista. El primer que farem serà encarregar un estudi per veure si realment la construcció conjunta dels dos centres és factible, donat l'espai físic del què disposem. L'estudi es farà el 2020, amb pressupost consignat a la regidoria de Serveis Territorials, i d'aquí ha de sortir el projecte constructiu. Quan algunes veus diuen cap mirament que l'actual govern no pensa complir amb la Mar Nova perquè als pressupostos de 2020 no apareix la partida per construir-la... em pregunto si han comprat algun cop algun immoble, o han treballat algun cop al món real: Primer es fa l'estudi, després el projecte constructiu (que farem, a més, com un projecte participatiu amb la comunitat de la Mar Nova, igual que hem fet amb les noves aules de La Lió). A continuació, s'inicien les obres. Si algú sap d'alguna escola que s'ha projectat i construït d'un any a l'altre, que m'avisi, si us plau.

Si l'estudi determina que els dos centres conjunts són viables, hi apostarem. Si es determina que no hi ha prou espai, tenim altres alternatives per ubicar la segona escola bressol, que volem posar sobre la taula un cop tinguem clar el primer pas que acabo d'explicar. El nostre compromís amb l'assoliment d'aquests objectius ambiciosos és tan clar que ja hem acordat tant amb la Generalitat de Catalunya com amb l'Institut Premià de Mar fer una actuació a una de les pistes poliesportives del centre, per guanyar un espai esportiu i de lleure per al barri tenint en compte que l'actual campet de futbol que també s'utilitza com a pati de la Mar Nova en algun moment quedarà inutilitzat per la construcció de l'escola. I aquesta actuació sí està prevista a la proposta de pressupost 2020.

Es parla, per cert, que el pressupost que l'actual equip de govern presenta per al 2020 “oblida” l'Institut Escola. El que “obliden” els interessats és que nosaltres sempre hem defensat, per activa i per passiva, un encaix d'un possible institut escola dins de l'actual ecosistema educatiu de Premià de Mar. Hi ha qui s'entesta a dir que l'Institut Escola és l’única solució a tots els mals... Jo no he dubtat mai que sigui una gran aportació però... Expliquen aquestes veus tan interessades que caldria tancar alguna escola per tal de generar un Institut Escola? Que la demografia que ens arriba no dóna per mantenir sine-die totes les línies actuals? Quina escola tancaria la Generalitat? Ens donaria a escollir? Qui es sacrificaria per l'Institut Escola? M'agradaria que realment s'obrís un debat sincer, despullat i sense caretes sobre aquest tema. Fa mesos que les eleccions municipals han passat i ara és el moment que -sobretot aquells que deien “institut escola sí o sí”- presentin una proposta clara, definida i realista: per vestir un nou i fantàstic sant (no ho poso en dubte, insisteixo), quin dels que tenim ara desvestim?

Mentrestant, el rumb de l'ensenyament a Premià de Mar el tenim claríssim, i no només pel que fa a les grans actuacions definides al PAM. Per a tots aquells que encara dubten, o repeteixen un altre “mantra” habitual (“El govern està en minoria i és feble i no sap cap a on va”), aquí van unes línies d'actuacions concretes, fermes, clares i molt sòlides:

• Defensarem les conclusions del Mapa Escolar, especialment pel que fa a la preservació de les línies i el manteniment de la proporcionalitat actual de l'oferta pública i concertada.
• Volem ajudar a consolidar projectes educatius “360” que prestigïin l'escola pública, amb l'objectiu que els pares i mares percebin TOTES les escoles de Premià de Mar per igual, i que la decisió d'escolarització sigui en base a un o altre projecte educatiu, sense que la tipologia d'escola o la situació geogràfica sigui un condicionant. Només així guanyarem la batalla a la segregació.
• Volem ser encara més transversals, integrant polítiques de l’àrea de Serveis Socials, Joventut i d'Esports a les polítiques Ensenyament. La planificació de Can Salamó com a espai jove o el projecte d'extraescolars conjuntes que ja hem anunciat a la comunitat educativa són un bon exemple. Dins d'aquesta transversalitat hi ha el treball que duem a terme per que l'Escola Municipal de Música tingui més presència a les escoles, amb projectes com el Mar de Cordes o el Mar de Vents. En 2020 aspirem a tenir dos “Mars” més a dues escoles de la vila.
• Volem tenir en marxa una Oficina Municipal d'Escolarització operativa durant el 2020. A la comissió del Mapa Escolar hem definit clarament els seus rols, però per fer-ho realitat necessitem més recursos humans. El pressupost que hem presentat ja incorpora una persona més a l’àrea d'Ensenyament amb aquest propòsit.
• Volem incorporar hores de formació a cada escola pública durant l'hora de menjador, fidels a l'esperit Educació360. Aquest ha estat un compromís personal que he manifestat en públic a totes les escoles, i crec que amb el gran equip de professionals que m'acompanyen estarem a l'alçada i podrem tenir activitats en marxa a totes les escoles abans d'acabar 2020.

I, sobretot, volem seguir amb el mateix tarannà, per molt que exasperi a alguns: de portes endins, un equip cohesionat, amb papers concrets, objectius clars i ganes de superar-se dia a dia. De portes enfora, diàleg, debat i consens. Consens sempre, per sobre de totes les coses. Per seguir fent camí conjunt, pas a pas, amb tots i totes el que formen part d'aquest meravellós món que és el de l'ensenyament.

Podem estar més o menys d'acord amb el que hem fet, fem i farem. Les opinions són totes benvingudes i la diferència de criteri, lògica. Ara sí, no qüestioneu mai la quantitat de feina que estem duent a terme, l'ambició i la convicció amb la que la fem. Perquè, si en alguna cosa coincidim tots és que amb l'ensenyament no s'hi juga. És el nostre futur.