Malauradament, l'1 d'octubre de 2017 el recordarem sempre i no de la manera que hauríem volgut. Passen els dies i encara circulen una allau imparable d'imatges esfereïdores dels fets ocorreguts a molts pobles i ciutats catalanes. Però sortosament, també en veiem moltes altres que demostren grans dosis de solidaritat.

Al nostre poble aquesta solidaritat també es va respirar en tot moment. Malgrat alguna falsa  alarma i els problemes informàtics provocats, la jornada va transcórrer sense incidents remarcables. Però, sobretot, va transcórrer amb un gran ambient de germanor i de ganes de col·laborar per part de tothom, amb l’única voluntat anònima de fer tot el possible perquè tothom pogués exercir el seu dret democràtic. Hi va haver moltes persones que van fer hores i hores de cua per votar sense queixar-se, sense perdre el bon humor i donant sempre preferència a les persones grans o amb dificultats de mobilitat. N'hi va haver moltes altres que es van oferir per col·laborar en el que fos, a l'hora que fos. Això sense oblidar totes aquelles que durant tot el cap de setmana van fer possible amb grans dosis d'entusiasme i imaginació que les escoles es mantinguessin obertes. Totes elles van tenir clar des del primer moment que les dificultats que patíem impossibilitaven poder gaudir d'un referèndum àgil i festiu, però això no les va fer arronsar, sinó tot el contrari. Aquell dia tots teníem un únic objectiu i, gràcies a l'esperit de milers de premianencs, el vam poder complir.