Des de Premià de Mar, hem pogut seguir durant el darrer mes com les elits del nostre país continuen atacant qualsevol espurna de llibertat i construcció des de la base.

Després de 17 anys de creació i autogestió, l'Ajuntament de Barcelona ha desallotjat Can Vies sense cap mirament ni reflexió quant a la feina de tantes i tantes persones, i sobretot la tasca social que, com la majoria de centres socials, duia a terme Can Vies.

Hem sentit pena i hem plorat. Hem sentit ràbia i hem cridat. Però hem sentit també tota la força. Tot l'entusiasme per seguir. L'efecte de solidaritat arreu del territori ha estat la sorpresa per al senyor Xavier Trias. Les mostres de suport de barris, viles i ciutats de tot el país han demostrat altra vegada que si ens toquen a una, ens toquen a totes.

És per tot això que des de Crida Premianenca volem, no només mostrar el nostre suport incondicional a espais com Can Vies, sinó que voldríem recollir tota aquesta il•lusió renovada, tot l'esperit de continuar, la necessitat de renéixer de les cendres després d'un desallotjament, per continuar somiant, vivint, creant i sent lliures a espais com Can Sanpere, a casa nostra.

Des de l'okupació de l'antiga fàbrica, a Premià de Mar ha nascut un nou espai de vida. Un espai on crear, aprendre i créixer. Un espai que acull projectes que fugen de qualsevol marc establert per un sistema que ens ofega sota els seus límits, que empresona qui es revolta i criminalitza qualsevol forma de llibertat. I és que serà des de la base des d'on realment aconseguirem un canvi. No seran els seus marges legals els qui decidiran com formar-nos, què aprendre, quan ballar o com educar els nostres fills i les nostres filles.

Ja fa més d'un any que el Centre Social Autogestionat Can Sanpere, de la mà de la defensa de l'espai amb la Plataforma Can Sanpere 100% Públic, treballa incondicionalment per fer de Premià de Mar un poble més viu i més rebel. Rebel perquè cada vegada som més les qui hem pres la humil decisió de lluitar, i perquè no ens agrada conformar-nos, ni som indiferents.

Així doncs, remarquem la necessitat de continuar creant espais alliberats que permetin continuar treballant en l'enfortiment d'un teixit social i associatiu comunitari, per tal de fer créixer la consciència social i les alternatives d'oci, d'educació, econòmiques o d'aprenentatge.

D'altra banda, tenim memòria, i ni oblidem ni perdonem que dues persones hagin estat empresonades arran de la revolta en defensa de Can Vies. La repressió ens afecta de forma individual, i treballem per respondre de manera col•lectiva, per això, també cal recordar que quatre premianencs han estat imputats per l'okupació de Can Sanpere, i que aquest cop de Núñez i Navarro és a tots els premianencs i premianenques que creuen i lluiten per espais lliures d'especulació.

Per un Premià de Mar viu, rebel, lliure i verd, que mai deixin de néixer espais alliberats!