Com més es perllonga la durada de la crisi, la situació de moltes persones i les seves famílies es torna més difícil, ja que la situació de pobresa es va estenent a més capes de la població i les seves conseqüències son cada vegada més dramàtiques. Els índexs ens mostren que una de cada tres persones es troba en situació de pobresa i d'exclusió social. Des del  començament de la crisi,  l'augment de la pobresa és un dels indicadors que reflecteix millor les seves conseqüències socials i l'efecte negatiu de les mal anomenades “polítiques d'austeritat”. Les darreres dades ens indiquen que amb la crisi econòmica hem entrat en un procés de creixement de la pobresa i que s'està fent més extrema i irreversible en el temps.

Hi ha cada vegada més persones en situació de pobresa i són cada vegada més pobres. Així, podem afirmar que la pobresa és cada vegada més intensa i mes persistent en el temps.

L'augment de la pobresa infantil ens porta a afirmar que la pobresa té rostre d'infant i que és el segment de població amb més risc. El factor que fa que els infants estiguin per sota del llindar de la pobresa és la manca de feina dels seus pares o tutors. Cal incidir en les enormes conseqüències socials en termes de no-protecció, mai vistes fins ara al nostre país, i que afecten greument l'exercici dels seus drets i del seu benestar present i futur. Podem assegurar que els factors que determinen la pobresa en la població treballadora son la seva participació en el  mercat de treball  i  les característiques de l'ocupació: la situació professional -assalariat o per compte propi-, el tipus de contracte, jornada, baixos salaris  i  sol  salarial  (SMI)¸o  també factors  personals  com ara  gènere,  edat,  nivell  de formació,  nacionalitat  o  discapacitat;  i  també  el  marc  de  relacions  laborals  (conveni col•lectiu) que, com és notori, és manifestament millorable a la nostra comarca, en tenir un teixit productiu on predominen els serveis o la indústria manufacturera.

Davant  la  realitat  econòmica  de  la  comarca  del  Maresme,  on  els  sectors  productius predominants no tenen les millors condicions laborals, on predomina la petita i petitíssima empresa, on la representació sindical és feble i absent a moltes de les empreses, totes aquestes circumstàncies fan que els salaris i la seguretat del lloc de treball siguin febles. Unes característiques que històricament han fet que més de meitat de les pensions que reben els nostres jubilats estiguin per sota de la quantia del salari mínim interprofessional. I a tot això cal referir-se a les característiques de la nostra ocupació, que respon molt malament a la situació de crisi, provocant un gran increment de l'atur i sobretot unes grans bosses d'atur de llarga durada.

Al Maresme, segons les dades d'atur registrat del Consell Comarcal, en el mes d'octubre hi ha 39.877 persones en atur, que representa un 17,5% de taxa d'atur registrat. Cal destacar que molts municipis tenen unes taxes d'atur al voltant del 20% i algunes el sobrepassen.